divendres, 16 de juny del 2017

En Pere Peris.


PRESENTACIÓ D’EN PERE PERIS.

Avui ens ha visitat en Pere Peris, i ens ha mostrat una mica la seva manera de fer a través de la repartició d’una paraula diferents a cadascú de nosaltres, i ens ha dit que ho guardéssim fins que ell ho digués.

A continuació, ha passat a presentar-se i tot seguit ens ha mostrat la importància de gaudir amb la nostra feina, fent així que es transmeti als nostres alumnes, i per tant, tots gaudeixen mentre es troben a l’escola i no veurem la feina com a tal, sinó com un lloc on gaudim cada dia. Si treballes en el que t’agrada, no ho veuràs com una feina...

També ha volgut donar importància a la lectura i ha deixat un temps perquè recordéssim en els contes que ens explicaven de petits. He recordat com m’agradava que m’expliquessin contes abans d’anar a dormir, era un moment molt bonic que compartia amb els meus pares i el meu germà desprès d’haver passar moltes hores separats degut a la feina d’ells i l’escola. Un moment nomes nostre.
És un recurs que penso usar quan sigui mestra, ja que serveix en molts moments a l’aula i poden treballar aspectes molt importants pel desenvolupament integral dels infants, com per exemple; ubicar-se en el temps i l’espai, desenvolupar la imaginació i el joc simbòlic, la creativitat...

Per acabar amb la seva conferència ens ha llegit un conte que estava relacionat amb les paraules que ens havia repartit al principi de la sessió i els hem anat dient entre tots per tal ‘d’emplenar’ una sopa de lletres del conte.

Sé que és molt important la lectura en molts aspectes pel desenvolupament dels infants, però també als adults ens ajuda en molts altres i és per això que hem de seguir donant importància a totes les etapes de la nostra vida, i no només quan som petits.


LECTURA 9: LLENGUA ORAL EN LES AULES MULTICULTURALS I PLURILINGÜES EN L'EDUCACIÓ INFANTIL


Barragán (2002)


Idees clau:
-          Diferències lingüístiques
-          Comunicació
-          Llengua
-          Estratègies
Preguntes:
-          Quina és la millor estratègia perquè els infants que provenen d’altres països aprenguin la llengua nova?
-          Quines altres estratègies es poden usar com a mestres si la família no entén la llengua del país?
-          Aquestes estratègies poden anar canviant al llarg del temps?
Resum:
Cada vegada és més usual que s’incorporin infants d’altres països a les aules i al portar poc temps al país acostumen a no dominar la llengua del país en el qual es troben. Es poden trobar diferències lingüístiques, culturals i socials i això dificulta qualsevol tipus de comunicació entre mestre-alumne.
El primer pas que ha de fer el mestre és observar a l’infant però també el seu entorn, és a dir, a la seva família. L’actitud que ha de mostrar el mestre ha de ser receptiva a poder aconseguir algun tipus de comunicació fins i tot buscant mètodes per poder comunicar-se en l’idioma de la família.
Com a objectiu el mestre s’ha de plantejar establir un vincle per fomentar la confiança i la comoditat de les famílies per tal que així puguin conèixer-se. També que els infants acabin aprenent l’idioma promovent la comunicació, per tant, el mestre ha de oferir activitats de comunicació, de treball en equip... perquè aquests infants acabin interioritzant tots els aprenentatges d’una llengua.
Les rutines, l’organització d’espais, els jocs i la participació de la comunitat són aspectes que intervenen de manera directa en l’adquisició de la llengua.
Opinió personal:
A vegades, resulta complicat que es desenvolupin vincles en dues o més persones que no comparteixen la mateixa llengua. És per això, que com a mestres ens hem de plantejar diferents estratègies perquè aquests infants es mostrin segurs i còmodes, fent així que estiguin receptius a l’hora d’aprendre.
No hem de veure el fet que parlin una llengua diferent com a una barrera, sinó com una oportunitat. El fet que es pugui treballar un altre país a través de la llengua, de la seva cultura, fa enriquidora un aula.
A més, a vegades, es poden usar altres mètodes per comunicar-se, i amb això tenim l’exemple d’una classe on una professora de la Universitat es va dirigir en Danès, idioma que nosaltres no dominem i es va fer entendre perfectament, arribant inclús a ensenyar-nos vocabulari bàsic d’aquesta llengua.