Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora en educació infantil

(Maria Teresa Llamazares Prieto; Maria Dolores Alonso-Cortés Fradejas)

Paraules clau:

-          Lectura

-          Comprensió

-          Interacció

-          Correccions per la millora

-          Moments per llegir

Síntesi:

Podem distingir diferents tipus d’estratègies de comprensió lectora a  l’etapa d’infantil. S’ha pogut veure que la lectura és una bona eina perquè els infants aprenguin nous coneixements i d'aquesta manera contextualitzar-los en el seu dia a dia i encara també puguem utilitzar l’aprenentatge de la llengua escrita per adquirir aprenentatges de manera descontextualitzada.

En primer lloc parla de l’alfabetització i diu que no es treballa només a l’aula, sinó que també amb les famílies, al carrer i a altres contextos no escolars. De totes les pràctiques d’alfabetització emergent, una de les més beneficioses és: la lectura compartida. Aquesta practica amb la família s’anomena: lectura a la falda. S’ha demostrat que és molt beneficiosa per aconseguir un ple desenvolupament cognitiu i lingüístic.

Per aconseguir un correcte desenvolupament de la lectura compartida, és necessari que es faci en petits grups i que sigui el mateix text. A través d’aquesta pràctica, l’infant pot ser més conscient de quins son els seus errors o fer preguntes si li sobten dubtes durant la lectura, sempre amb el recolzament del mestre/a.

Dins la lectura compartida trobem el modelatge, on el docent verbalitza i exterioritza els seus pensaments. També trobem el “andamiaje”, on el docent recolza l’alumnat per que puguin realitzar la seva tasca amb més facilitat.  Per últim, trobem la introspecció, en aquest punt són els infants qui reflexionen sobre els passos que han seguir i arriben a conclusions sobre com millorar la seva tasca o resoldre dubtes. Val a dir que són els propis nens i nenes qui decideixen quin text volen treballar.

En definitiva, tracta de proporcionar als infants les considerades condicions que de garantia per a la instrucció efectiva d’estratègies. Conscienciar de la importància del temps i l’esforç que s’han de dedicar  a la lectura.

Podem destacar tres grans pasos: abans de la lectura (propòsits, coneixements previs, hipòtesis, etc.), durant la lectura (comprovar la comprensió, fer prediccions parcials...) i, per últim, la discussió.

Preguntes:

-          Aquest tipus de lectures compartides podria ser profitós, també, per a nens i nenes d’edats més superiors?

-           Aquest tipus d'activitats no es feien fa molts anys. Creieu que hagués canviat la manera d'aprendre en aquells anys (fa 40 anys, per exemple)?

Valoració personal:

Per començar m’agradaria dir que m’ha semblat una lectura molt interessant, que ens mostra aspectes sobre l’aprenentatge de la lectura des de un punt de vista diferent i expressants amb molta claredat i posant nom  a aspectes que, per a mi, podien semblar difusos. És molt amè que l’article contingui tants exemples pràctics que exemplifiquin allò que explica i no deixi espai als dubtes, em sembla enriquidor.

Moltes vegades ens prenem la lectura com a una estona on mirem un conte o un llibre, sense parar a pensar si realment entenem allò que hem llegit o si ens ha agradat. A més, també és important parar atenció a les nostres actuacions, les nostres emocions i la dels infants, per aconseguir que la lectura que fem amb ells o els ensenyem a fer, sigui significativa i el moment de la elctura representi una estona on aprenguin i siguin conscients d’allò que fan.

Les lectures compartides tenen molts avantatges pels infants i és una gran oportunitat per veure on fallen i corregir els errors o ajudar els demés però sempre ha de ser una activitat guiada pel docent per garantir una completa eficàcia en aquesta pràctica.

Aquest text, és una bona manera per aportat noves idees pel nostre futur a l’hora d’ensenyar a llegir i escriure, gràcies a que podem observar amb més facilitat i aplicar els nous aprenentatges.

A continuació, adjunto un link d'un video (6:36') que ens mostra una experiència de lectura compartida, a l'escola Prat de la Manta de l'Hospitalet de Llobregat,en una aula de P5. És una tasca col·lectiva, en que mestres i alumnes s'enfronten a la lectura conjuntament, llegint un text visible per tothom: 

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=83148 

Lectura 8: "El desenvolupament de l'autonomia i Montessori"

El desenvolupament de l'autonomia i Montessori 

Resum: 

Aquest article parla sobre la metodologia de Maria Montessori aplicada al complex cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona. Aquesta metodologia tan famosa, originària d’Itàlia, gira entorn a la necessitat per part dels infants d’independitzar-se de la persona adulta. Montessori, que va formar part del moviment de L'Escola Nova, proposava una renovació tant dels conceptes com dels materials de desenvolupament. Gràcies a combinar la llibertat amb l'organització de treball van poder modificar les pràctiques educatives existents. És per això que es potencia l’autonomia dels infants des d’edats primerenques, oferint-los llibertat de moviment, d’experimentació i d’expressió.   

Aquesta acció té com a objectiu respondre a les necessitats de cada infant i a la creació d’un ambient que faciliti el seu procés d’autoconstrucció personal. Tot i així, l’alumnat a més d'aquesta llibertat, necessita uns límits marcats per a un ambient preparat, segons les etapes de desenvolupament i amb el suport d'uns mestres instruïts. Aquest espai de llibertat fa que els infants se sentin capaços de fer i de decidir sobre la seva activitat i sobre el seu procés d'aprenentatge, fet que els dotarà d'una  bona autoestima. 

Una altra característica a ressaltar de la metodologia Montessori és l’agrupament interedats, fins a un màxim de 3 anys de diferència, per tal d’afavorir l'aprenentatge cooperatiu entre iguals, ja que Montessori defen la idea de que tots aprenem de tots.

Tot i que els infants son els protagonistes dels seus aprenentatges, no podem d'oblidar el paper dels mestres com a guies del procés d'ensenyament-aprenentatge. Els educadors han de conèixer les característiques i necessitats individuals de cada infant i establir límits clars i adequats a l'etapa, mitjançant l'observació. Aquesta coneixement, permet als docents facilitar que els infants aprenguin per ells mateixos. 

Finalment, aquest mètode no deixa de banda el primer agent socialitzador dels infants, que és la família, i l’escola, donant resposta als dubtes i preguntes que els pares tinguin en relació a la tasca que realitzen els seus fills a classe. 

Paraules clau:

Llibertat, observació, ambient, autonomia i família-escola  

Preguntes

• Com i quan avaluen la tasca dels infants? 
• Quines estratègies fan servir els docents per incloure la família a l'aula?
• Com establim límits necessaris sense arribar a posar límits massa castradors? És a dir, s'ha de respectar la llibertat dels infants per tant on està la línia on posar el límit? com es decideix?

Reflexió
En la gran part d'escoles, o al menys en les que jo he estudiat, la pedagogia era tradicional. Seies davant d'una taula i realitzaves fitxes. Sempre era la tasca que el mestre et manava, feta com el mestre manava i en el temps que ell/a manava. Mai havia espai per a la imaginació, la creativitat, l'expressió... i molt menys l'experimentació. Maria Montessori decideix que aquesta pedagogia no es la que ella vol utilitzar amb els seus nens. Per a ella l'autonomia dels més petits és el més important, de manera que la seva metodologia es basa en oferir als infants allò que necessitin per descobrir el món i fer els aprenentatges per sí sols o amb l'ajuda dels infants. 
Tot i que creu fermament en que els infants han de realitzar les tasques per si sols es conscient que els infants necessiten un límits entre els que treballar o moure's. Encara no saben quines són les normes socials establertes i per tant els hem d'ensenyar a descobrir i aprendre però dins d'uns marges sempre tenint en compte l'activitat i l'edat dels infants. Un exemple d'activitat on els infants desenvolupen i exerceixen la seva autonomia dins d'uns límits en relació a l'edat és el joc simbòlic. 

Per concloure, m'agradaria destacar la lectura de les meves companyes anomenada: "El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys", que parla sobre com aconseguir l'autonomia dels infants 


Enllaços d'interès 

A continuació us adjunto l'enllaç d'un vídeo que conté moltes escenes de la pel·lícula que explica la vida de Maria Montessori i la seva dedicació a l'educació. 

Lengua oral en las aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil, Barragán, C. (2002)

Paraules Claus (5)

Llengua oral

Plurilingüisme

Diversitat

Escola

Comunicació

Idees claus i resum

Les escoles s’han trobat amb alumnes d’orígens lingüístics, culturals i socials diferents, davant aquesta realitat els docents han hagut de buscar estratègies per ajudar-los en l’ensenyament i l’aprenentatge per tal que millorin la seva competència lingüística facilitant la convivència, la integració i la igualtat d’oportunitats evitant l’exclusió per qualsevol motiu, ja sigui lingüístic, cultura, social, religiós, etc.

És important que els docents facin l’esforç per entendre’s millor amb les famílies aprenent algunes paraules i formes de cortesia buscant els suports que facin falta per oferir-los informació. D’aquesta forma aconseguiran que els familiars se sentin valorats i vegin que els docents tenen una actitud oberta cap a la seva identitat individual i comunitària.

Ignasi Vila relaciona l’aprenentatge de la convivència amb el de la llengua perquè aprendre a conviure és aprendre a comunicar-se. Per aquest motiu l’escola ha de proporcionar contextos de convivència en els quals els infants puguin compartir, participar, conèixer-se, etc.

En les aules on trobem alumnat amb llengües diverses que han d’aprendre la llengua del país i la de l’escola s’ha de tenir en compte els següents aspectes:

- Assegurar sempre la comunicació.

- Proporcionar models diferents de parlants i contextos.

- Promoure varietat de situacions comunicatives en la llengua oral.

- Realitzar sempre activitats complexes i reals proporcionant oportunitats per parlar i escoltar.

- Facilitar i promoure situacions en les quals la interacció sigui diferent.

- Proporcionar informació positiva davant els errors.

- El rol del docent és molt divers perquè ha de facilitar la comprensió de tots els infants a partir de diferents recursos.

Finalment, els docents poden utilitzar diferents estratègies a l’aula per aconseguir un bon desenvolupament de la llengua oral, aquestes són: organitzar l’espai, el temps i els agrupaments, les rutines, la participació de la comunitat, la biblioteca d’aula, el llibre de vida en el qual els infants poden escriure i per últim el joc que és un bon element d’aprenentatge.

Preguntes a l’autor/a

- Com podem aplicar aquestes estratègies d’aula en una classe d’infantil?

- Quines estratègies pot emprar un docent quan es troba amb infants nouvinguts que no entenen d’entrada l’idioma? 

Reflexió

Aquesta lectura m’ha donat recursos per la meva tasca com a futura educadora, ja que quan em trobi amb tanta diversitat sabre quines estratègies podré utilitzar amb aquests infants. Sota la meva experiència com a nouvinguda el que em van fer a primer de primària va ser apartar-me del grup – classe juntament amb altres companys que tenien dificultats amb el català. Penso que no és una bona forma d’ajudar als infants perquè no segueixen els continguts de la classe i fa que t’enredereixis en el curs.

Per aquest motiu estic d’acord que pels infants nouvinguts es creïn espais en els quals puguin desenvolupar la llengua oral d’una forma dinàmica i natural compartint amb altres companys, així doncs ens assegurem que aprenem tant la llengua del país com la llengua de l’escola.

Els temes que es tracten en aquesta lectura m’ha fet recordar sobre el que comentava la María José en la visita que ens va fer el passat divendres, ja que ens va comentar que un infant com millor aprèn la llengua és a través del dia a dia, no començant per la gramàtica, els temps verbals, etc. com es fa quan vols aprendre nou idioma. També em va semblar interessant la dinàmica que vam fer en el seminari, anomenada total physical response. Un mecanisme molt útil per presentar una nova llengua d’una forma diferent i dinàmica.

Per últim, aquesta lectura la relaciono amb la lectura de Vila, I. (2006) que s’anomena lengua, escuela e inmigración.

Presentació Pere Peris

La presentació d’en Pere em va semblar interessant perquè va parlar sobre la importància dels contes, les cançons i les emocions.

En Pere ens va explicar els beneficis que aportaven els contes i ens va ensenyar els que havia escollit pels diferents valors que transmetien. Va explicar-nos que amb els contes podem aconseguir que els infants entenguin les coses d’una forma més senzilla, tractar temes difícils, a més a més fomenten la seva imaginació i creativitat, també ajuda a fer fora els temors i en molts casos fer que se sentin més valents, ja que poden inspirar-se en un dels seus personatges preferits.

En definitiva, em va fer reflexionar sobre la importància d’aquests recursos pel creixement dels infants, ja que els permet tenir empatia, resoldre conflictes, estimular la memòria, etc. també penso que és una forma ideal per aprendre perquè són uns instruments que permeten obrir una porta a lectura i a l’escriptura.

Presentació d'Ana Costa

Ana costa

El passat 10 de març vam poder tenir la sort de comptar amb l’Ana Costa, una professora procedent de Portugal que ens va oferir una petita conferencia sobre el sistema educatiu de Portugal. Hem va cridar molt l’atenció que l’educació infantil, allà, no sigui formal, per tant, com aquí, tampoc és obligatòria, amb la diferència que aquí si que està considerada com a educació formal. Tot i això, ens va destacar la importància que té el fet de donar una educació en aquesta etapa de la vida, ja que aquesta és rellevant pel desenvolupament dels infants, sent la base  per tal d’adquirir coneixements.

Abans de la xerrada, vam poder veure un fragment d’un vídeo, on un polític francès deia que un educador infantil no hauria d’estudiar tant i que el seu treball no és tant rellevant ja que en realitat, segons ell, només es dediquen a canviar bolquers i tranquil·litzar els plors dels nens i nenes que van a les llars d’infants.  Un pensament totalment equivocat i on l’Anna Costa ens va comentar que els docents, a Portugal, estan intentant canviar aquesta visió, que com el polític francès, ho pensen moltes altres persones arreu del món.  Per tant, ens va fer entendre de la importància de revalorar la tasca dels educadors i que la seva feina estigui més reconeguda.

Un cop dit això, ens va destacar la importància de l’oralitat dins l’educació ja que és un procés bàsic i essencial per poder aprendre la comunicació i l’expressió en aquesta edat, la infantil.  Per tal d’aconseguir això, ens va dir que els alumnes han de ser els protagonistes de tot l’aprenentatge que van adquirint, és a dir, que ells han de ser els trien els temes dels quals volen parlar, d’una manera natural i sense cap tipus d’imposició. D’aquesta manera, a través de la seva pròpia experiència, poden adquirir coneixements de forma significativa, fent que l’aprenentatge, d’alguna manera, sigui més amena  i agradable. Quan imposem un aprenentatge, els alumnes mostren poc interès, per tant, podem deduir que l’educació amb aprenentatges formalitzats i mecanitzats, no són factibles i no donen el mateix resultat satisfactori en relació a l’aprenentatge més lliure. Però, com podem aconseguir l’ interès dels infants?  Cal buscar diferents estratègies per cridar l’atenció dels nens i nenes, tenint en compte que cada alumne es diferent i per tant les temàtiques poden ser molt variades.

Estic totalment d’acord amb aquest sistema que ens va comentar l’Anna, però penso que avui dia hi ha poques escoles que facin això dins les aules. Sempre tendeixen a ensenyar de forma matemàtica el que ve marcat pel currículum, deixant de banda si estan o no preparats o motivats per aquest aprenentatge.

Per finalitzar, ens va ensenyar un conte anomenat “una cadela amarela” . Aquest llibre, a través de la lectura i l’oralitat, treballava altres aspectes d’àrees curriculars, però, això si, de manera implícita.

En conclusió, podria dir que la xerrada que ens va oferir l’Anna Costa va ser molt interessant, ja que vam poder veure de forma més directe, la realitat que viuen els centres educatius en educació infantil a Portugal, tot i que s’ha de dir que no és molt diferent a la nostra. Per tant, com a futurs educadors i educadores, hem de canviar, o almenys, intentar canviar el sistema educatiu que ens envolta. Hem de donar prioritat als interessos dels infants i treballar amb metodologies més efectives.

Lectura 9: Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil

Lectura 9: Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil

Paraules clau:

- Educació

- Llengüa

- Entendre
- Competències comunicatives

Resum:

La idea principal de la lectura és la diversitat d'origen, llengua, cultura i social. Molts dels mestres es troben en dificultats per comunicar-se amb els infants i molt més amb els pares d'aquests infants.

Una experiència personal, la meva mare s'ha trobat en aquesta situació on no entenia als infants ni als pares. Així que el centre va buscar solucions, i la qual van escollir va ser un curs de uns dies on aprenien àrab bàsic, amb expressions i paraules claus per la seva professió.   

Al principi es difícil, el procés comença per símbols a traves de imatges, i de mímica, poc a poc els nens aniran adquirint vocabulari.   
Preguntes:
- Quins recursos prodriem utilitzar dins de l'aula?
- Com parlem amb les families dels infants que tampoc entenen la llengua? 
Reflexió:  
Com a docent i amb experiencia en centres amb molta immigració, m'he trobat en situacions on no sabia com comunicar-me i no tenia les estrategies ni recursos per saber com actuar.
Un problema que vam tenir amb idioma i que no enteniem a les families ni els infants que parlavan arab. Es per aixó que el centre va proporcionar un curs i recursos suficients per poder comunicar-nos amb l'entorn que no sabia la llengua.   

Lectura 7 Grup II

LA ASAMBLEA DE CLASE EN EDUCACIÓN INFANTIL: UN ESPACIO PARA CRECER COMO GRUPO – Susana Sánchez Rodríguez, Carmen González Aragón

5 paraules Claus:

Assemblea / Interacció a l’aula / Competència social i cívica / Autonomia / Estereotips.

Síntesi:

Cal considerar sempre l’educació infantil com una etapa de gran valor educatiu, és a dir, com essencial i imprescindible per entendre l’educació formal que tenim avui en dia. Aquesta focalitza de forma molt interessada el fet de dur a terme assembles de classe, i considerar aquest com un espai en el que s’hi poden desenvolupar la competència social, cívica i la comunicació lingüística en els infants que corresponen a aquesta etapa. Concretament, l’assemblea fa referència a el moment en el qual el grup està concentrat en un espai concret amb l’objectiu de dur a terme una conversa sobre qüestions molt diverses entre els mateixos infant i l’adult.

Destacar també altres idees del text, com que hauríem d’evitar l’aparició i l’existència d’estereotips en l’educació (tant infantil, com primària) i en etapes posteriors. Per exemple, el text ens diu que l’etapa infantil és coneguda com un cert temps que serveix per preparar als infants per arribar a la primària, que simplement consisteix a una etapa assistencial. Aquesta “falsa creença” provoca directament que la gent es faci expectatives equivocades sobre la importància d’aquesta en la vida de cada infant. Per resoldre això, s’impulsa la coordinació entre professionals de les dues etapes (infantil i primària).

Per últim, fer referència a l’apartat en la qual parla de que l’assemblea ajuda a desenvolupar l’autonomia moral de cada infant. Gràcies a aquesta, els petits poden establir les regles essencials de la comunicació (escoltar als altres, respectar els torns de paraula, respectar el silenci...). Tot i això, hem de ser conscients que en el primer cicle de l’educació infantil, en l’assemblea el paper protagonista de la intervenció el té el mateix mestre, mentre que en el segon cicle això va canviant, i passen a tenir cada vegada més rellevància la productivitat d’aquesta pels propis infants, deixant al mestre en un paper més secundari, on moltes vegades únicament cal que sigui una mena de “guia” de la conversa.

Qüestions:

-  A més a més la comunicació verbal, també existeix la no verbal. Com hem de fer que sigui part de l’assemblea?

- Sé que és una temàtica difícil, però com podem donar-li un enfoc diferent a les rutines que es duen a terme cada dia per no caure en “repeticions per monotonia”?

Reflexió personal:

En aquesta ocasió, la lectura se m’ha fet una mica més pesada que en altres, però que això no treu a que sigui important per nosaltres rebre tots els coneixements que ens proposa.

Personalment, penso que aquesta lectura es una bona manera d’entendre la importància de l’assemblea en l’educació i, especialment, en les primer cicles que conformen aquesta. Gràcies a la informació que he pogut llegir en aquest text, ara em considero molt més coneixedora sobre aquesta temàtica i, a més a més, crec que podria ajudar a algú que no entengui què vol dir dur a terme assembles en educació infantil i quins beneficis que aquesta té pels infants amb els quals treballem a les aules.

Cal destacar, que aquesta lectura m’ha fet pensar en les que vam veure la setmana passada en el meu grup, la qual tractava de l’art de conversar en rotllana. Tot i això, ambdues no tenen res a veure en forma ni en estructura, a més a més, que aquesta dóna molta més informació. Per aquest motiu, si haig de recomanar algú una informació que tingui a veure amb aquesta temàtica per complementar-la, li diria que llegeixi aquesta lectura, anomenada exactament: “L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana” de Mª Teresa Sogas. 

LECTURA 6: Grups interactius al final de l'etapa. Zugazaga, A.

RESUM

La proposta del centre es basa en organitzar grups que fomentin la interacció entre els alumnes. Així doncs, és creen grups interactius a P5 que s'agrupen de forma heterogènia amb la intenció que es fomenti el diàleg i el treball cooperatiu entre els infants. D'aquesta manera es pretén treballar la diversitat i la inclusió, reforçant el propi aprenentatge de cada nen/a. Aquesta activitat es realitza durant una hora i mitja  a la setmana. Quan es presenten totes les activitats i els grups d'infants tenen 20 minuts per fer-les, cada grup va sempre acompanyat d'un tutor o voluntari. Finalment es fa una avaluació de l'activitat: primerament la interacció, l'actitud, etc.

IDEES CLAU

• Cal fomentar l'aprenentatge cooperatiu i dialògic entre els infants.
• Cal que la formació dels agents educatius sigui continua.
• 
  

PREGUNTES A L'AUTOR/A

• L'aprenentatge cooperatiu i dialògic és més positiu si es treballa en cursos concrets?
• 
  

REFLEXIÓ

Lectura VIII. Glòria Martín, Bet Coll i Montse Badia (2013): El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

Paraules clau:

• Autonomia
• Llibertat 
• Ambient preparat
• Observació
• Límits

Resum:

En aquest article es parla sobre la pedagogia basada en l'autora Maria Montessori. Primerament s'introdueixen els pilars d'aquest mètode i permet conèixer breument part de la biografia de Montessori. Maria va observar que l'educació era un ajut pel desenvolupament adient de l'ésser humà i que els infants tenien necessitat d'independitzar-se. A continuació l'article narra la difusió i experimentació del mètode a Girona, on professors formats especialment es va posar mans a l'obra amb materials i espais adaptats. L'escola Montessori-Palau s'ha convertit en un espai basat en la formació i la millora continuada. El seu objectiu és a través de la investigació pedagògica i l'autoreflexió oferir una educació que respongui a les necessitats actuals i futures dels nens i nenes.

Montessori conformava el moviment Escola Nova i una de les innovacions que va realitzar és entendre els materials com aspectes influenciables en el desenvolupament dels més petits, per això no només es van renovar conceptes, sinó que també els espais. El mètode dóna molta importància a la llibertat de moviment -dins d'uns límits marcats- dels més petits per tal d'afavorir la seva autonomia, un dels pilars de la pedagogia Montessori. D'aquesta manera a través de la interacció dels més petits amb el món es coneixen a ells mateixos i les seves limitacions, el que poden o no fer.

També recau molta importància en el fet de respectar els drets i llibertats de cada infant, sense deixar de banda el ritme d'aprenentatge de cadascú. És per això que dins de l'ambient preparat els infants poden escollir quina activitat realitzen, de les moltes que estan preparades i accessibles. Per tant, cada nen pot seguir el seu propi interès o curiositat. Cal esmentar que els infants que conformen una aula tenen edats diferents i a més el paper de la mestra ha de ser de guia. Els docents han de conèixer cada infant i les seves necessitats.

Finalment, recau molta importància en l'observació com a clau per a individualitzar l'aprenentatge i veure aspectes millorables en la pràctica. Tanmateix es fa una pinzellada sobre la coherència entre la família i l'escola, una relació que ha de ser harmònica i basada en la comunicació.

Preguntes a l'autor:

• Podries posar un exemple de diverses activitats que es presentarien en un espai o ambient preparat amb aquesta metodologia?
• Si el paper del mestre és de guia, com s'atén a un infant amb necessitats especials? I un infant que potser encara no ha establert el vincle segur i no es sent segur per a explorar de manera autònoma? Com s'adaptaria el mètode en aquests casos?

Reflexió personal:

Primerament cal destacar que aquesta lectura m'ha sembla d'allò més interessant i fàcil de llegir, considero que explica i realitza un molt bon resum del qual és la pedagogia de Maria Montessori. Potser també es pot unir el fet que per altres assignatures ja tenia coneixements previs sobre la temàtica.

La lectura m'ha fet pensar sobre aquesta pedagogia, que fa molts anys que existeix però encara és relativament innovadora pel que fa a la seva implementació a les aules. El paper del mestre i la col·locació o creació d'un espai on els alumnes es poden moure i aprendre lliurement, segueix creant desconfiança i reticències a les famílies que no coneixen el mètode. És a dir, considero que encara hi ha una visió subestimada sobre què és l'educació entre els 0 i 6 anys, ja que sembla que si els més petits no seuen en cadires i fan fitxes o matemàtiques no fan res.

És per això que considero que el Mètode Montessori és molt adient pel present en el qual vivim, per estimular la creativitat i la iniciativa en una societat líquida i canviant que requereix aquestes habilitats. A continuació deixo dos enllaços, un d'ells és un vídeo bastant teòric de les diferències entre l'educació tradicional i la montessoriana. El segon és un altre vídeo que permet veure com és un dia dins d'una escola amb aquesta pedagogia. 

Lectura IX (IV): Lengua oral en las aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil

Titol: Barragán, C. (2002) Lengua oral en las aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil, Aula de infantil, 10,1-4

PARAULES CLAU

Llengua oral

Educació infantil

Plurilingüisme

Diversitat

Escola

RESUM + IDEES CLAU

Dins de les aules trobem alumnes amb diferents orígens lingüístics, culturals i socials. Donada aquesta realitat els mestres han hagut de buscar maneres d’integrar totes les cultures en el dia a dia escolar.

Donada aquesta diversitat hem de tenir present unes consideracions generals per saber abordar les pràctiques de l’ensenyament de la llengua oral a l’aula, ja que aquests fets diferencials ens mostren que no tots els alumnes partiran d’una mateixa base, ja que a l’aula ens podem trobar alumnes que a casa només parlin castellà, marroquí, angles i català i cadascun d’ells tindrà unes dificultats ben diferents de la dels altres.

Ignasi Vila assenyala que el primordial per aprendre una llengua oral és tenir un bon clima, és a dir, una bona convivència dins l’aula que proporcioni seguretat als infants i aprenguin a comunicar-se. El context social de l’aula és molt important perquè un infant únicament aprendrà a comunicar-se volen compartir i/o sentint respecte i acceptació per part dels altres. Per això, l’escola ha de proporcionar contextos de convivència per als infants.

Els plantejaments que s’han de tenir en compte dins d’una aula amb alumnat de llengües diverses que han d’aprendre una única llengua comú són:

1.     Assegurar sempre un context de comunicació

2.     Proporcionar models diferents de parlants i contextos

3.     Promoure varietat de situacions comunicatives, en les que la llengua s’utilitzi amb diversos usos i funcions, i en diferents contextos.

4.     Realitzar activitats complexes i reals.

5.     Facilitar i promoure situacions  d’interacció diverses, utilitzant diverses agrupacions a l’aula

6.     Proporcionar reforç positiu

7.     El rol del docent es facilitar la comprensió a partir de diverses eines.

L’adult (mestre)  haurà de proporcionar l’ajuda necessària en funció de les competències comunicatives de cada infant.

Per aconseguir això podem utilitzar diverses estratègies dins l’aula com: saber organitzar agrupacions diferents en espai, temps i infants. Tenir present que les rutines són un bon moment de desenvolupament de la llengua oral. És important incorporar i promoure la participació de tota la comunitat educativa. I el més important és saber que tant els jocs com els contes proporcionen espais d’interacció i desenvolupament de la parla molt significatius.

PREGUNTES A L’AUTOR

1.     Ens parles d’estratègies utilitzades en els casos, però quines estratègies especificaries de forma més teòrica?

2.     Com faries que les famílies fossin partícips d’aquestes estratègies per afavorir als seus fills en el seu aprenentatge?

REFLEXIÓ 

Aquest article per molt que sigui curt, penso que és molt bo que expliqui exemples reals de nens que es troben en aules i tenen cultures diferents a la de la resta de companys, diferents a la del país i per tant, la seva cultura no té a veure amb la cultura escolar que se’ls hi implanta.

Com a mestre, he de ser conscient de la gran importància que té en l’etapa d’infantil aprendre a expressar-se i per tant a comunicar-se amb els altres. Això ho relaciono amb la Lectura 6 (ll) la qual donava gran importància a la comunicació i per això afavoria un clima i una metodologia com és la rotllana perquè els infants poguessin desenvolupar la seva parla.

Per últim, d’aquest article vull destacar i relacionar un pensament personal i és que en la diversitat cultural es troba la riquesa. Per aquest fet, penso que és molt important que com a mestres ens preparem per situacions semblants a les que es tracten com a exemples al text. Atès que cada vegada hi ha més moviment cultural i per tant els mestres han de vetllar per saber tractar amb totes les persones i indistintament de la cultura saber acollir-les assegurant la seva inclusió en totalitat. 

Enllaç imatge: http://www.vilanova.cat/blog/pal/?page_id=37

Lectura IX: Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil, Catalina Barragán

1) PARAULES CLAU

• Plurilingüisme
• Multiculturalitat
• Comunicació
• Expresió

2) BREU RESUM

Actualment a les nostres escoles hi conviuen infants amb cultures i llengues molt diverses i és per aquest motiu que els docents hem de fer front a aquesta realitat pluricultural i plurilingüe. Així doncs, és important que tant els infants com els docents estiguin oberts a l'aprenentatge d'altres llengues i a valorar l'aprenentatge d'aquestes. Cal promoure l'ús de diferents llengües a l'aula oferint possibilitats per a que siguin visibles en els contextos escolars a través de la literatura oral.

A continuació en la lectura s'exposen diversos casos de situacions cotidianes d'alguns infants nouvinguts que s'han trobat amb situacions d'incomprensió per la llengua pròpia de l'escola. 

Més endavant en la lectura es parla de les bones pràctiques que haurien d'emprar els docents per entendres millor amb els infants. Així doncs, és necessari buscar els recolzaments necessaris per oferir a les famílies informació en la seva llengua, d'aquesta manera, es promou l'autoestima i l'autoimatge positiva i obre les possibilitats per a que tinguin interés en aprendre altres llengues. 

3) IDEES CLAU

• La llengua com a via d'inclusió i convivència
• Una nova realitat a les escoles multicultural i plurilingue
• La importància de l'actitud dels agents educatius
• Les estratègies de l'aula per ensenyar la llengua oral

4) PREGUNTES A L'AUTORA

• Quines eines o metodologies podríem utilitzar per fer front a aquesta nova realitat plurilingüe?
• Proposaries algun programa o projecte per tal de tractar els possibles estereotips i prejudicis que puguin tenir els docents dins l'aula? Quin?
• Quin protocol o proposta d'adaptació a l'escola veuries més inclusiva i significativa per un infant nouvingut?

5) REFLEXIÓ PERSONAL

Des del meu punt de vista és necessari plantejar-se estratègies per a que els infants nouvinguts que puguin assimilar els registres escolars per tal de sentir-se acollits i acceptats als nostres centres educatius. S'ha de pensar en la llengua oral i la interacció a l'aula com la clau per aprendre les llengues ja que és un procés no només lingüístic sinó  que cal implicar-se en activitats i sentir la necessitat d'emprar aquesta llengua.  Quan hi ha alumnes que no dominen la llengua de l'escola, la llengua oral és el camí, els aprenents aprenen fent.

VISITA PERE PERIS

Primer de tot, agrair aquest muntatge de visites tant interessants en relació a l’assignatura i al temari donat.

L’altre dia va venir en Pere Peris, just començar ens ha repartit a cadascuna de nosaltres una paraula, a mi em va tocar valentia.

En Pere ens va venir a parlar dels contes les cançons i les emocions. Per ell, un element didàctic molt important és treballar a través de situacions reals amb contextos propers.

El Pere quan ens ha parlat dels contes i la importància d’aquests ens ha fet tancar els ulls i pensar en un moment que recordéssim de quan ens explicaven el conte que més ens agradava i quines emocions sentíem. El primer que m’ha vingut al cap era un conte inventat que m’explicava el meu pare perquè sopes a les nits, ell el titulava la gallina del Castell i encara el recordo… M’ha fet venir alegria, nostàlgia, enyorança… ha sigut un cúmul d’emocions que encara ara nose com explicar però recordar aquells moments amb el meu pare m’ha fet reflexionar íntimament.

El Pere després, ens ha fet una cartellera de contes que a ell li agraden, i ens ha explicat perquè els ha escollit, el que més m’ha agradat que presentes ha estat:

- El gat en botes: ens l’ha presentat com un conte popular, on podem trobar valors d’ànims, de ser astut, emprenedor… M ‘agradat aquesta presentació del conte del gat en botes, mai m’havia parat a pensar en els valors que s’amaguen darrere d’aquest conte popular.

A més, en Pere ens ha dit que en els contes no només hem de mirar la història, també les imatges, perquè criden molt l’atenció i ajuda a la representació mental del que es diu. Per exemplificar aquesta reflexió ens ha ensenyat un llibre d’un camaleó i a més, m’ha semblat molt interessant que exemplifiques el rol i figura d’un mestre amb un camaleó. Això m’ha fet reflexionar en què els mestres ens hem de saber camuflar i adaptar a totes les situacions com els camaleons. Adaptar als canvis, i prendre decisions ràpidament.

A l’acabar el Pere ens va donar una targeteta on hi havia citat el fragment de Gioanni Rodari – L’orella verda.

El Pere va dir: El que és important per fer de mestre és que ens ho passem bé.

Enllaç imatge: https://creixementevolutiu.wordpress.com/2013/12/05/els-nens-i-les-creences-el-desenvolupament-de-la-imaginacio/