Lectura (8) I Cardona 2002

LECTURA 8: ELS JOCS DE REPRESENTACIÓ, UNA EINA PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

PARAULES CLAU: Infància, educació, llenguatge, jocs de representació, comunicació

RESUM DE LA LECTURA

Els jocs de representació són situacions que possibiliten interaccions diverses que vehiculen coneixements i que faciliten el creixement lingüístic. Durant el segon cicle d’educació infantil, és a dir dels 3 als 6 anys, els infants avancen amb passos gegantins cap al domini del llenguatge a un nivell que els acostarà al que utilitzen les persones adultes.

Durant aquest cicle aprenen a fer noves demandes a través d’un llenguatge més elaborat. Socialment també es produiran canvis en el domini de les habilitats comunicatives, ja que aprendran les convencions que regulen la presa de torns, el manteniment del tòpic, com reparar les frases quan no se’ls entén…

En definitiva, el món lingüístic dels infants, durant aquests anys, s’ampliarà.

La lectura també parla sobre l'organització dels jocs de representació. En relació a aquest tema fa referència al fet que és important planificar el que es representarà en funció dels interessos dels alumnes i les alumnes, tenint en compte que no totes les representacions són adequades per totes les edats, per exemple, s'han de buscar aquelles que facin referència a la vida diària pels infants més petits, ja que el serà una situació molt més propera. A més, proposa que el joc disposa de dos moments:

1. Motivació i conèixer l'esquema. Aquesta part comportarà una gran quantitat de vocabulari nou i aprendran noves estructures lingüístiques.

2. Representació. Tot i que l'espai ja està organitzat, els infants, poden participar en la planificació de com representaran, quins rols hi haurà, etc. Afavorirà al llenguatge pel que fa a l'estructuració narrativa o a establir relacions.

Finalment, la lectura remarca el joc de representació com a intervenció del llenguatge i destaca que aquest tipus de recurs és ideal com a marc per la intervenció amb aquells infants que no segueixen una evolució correcta, pel fet de crear un context proper i garantir que el seu coneixement representi un progrés qualitatiu. A més, aquest recurs suposa facilitat per ajustar-se a les necessitats comunicatives i lingüístiques.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo."El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?

• En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?
  
  

REFLEXIÓ 

Els jocs de representació o el joc simbòlic  comporta uns grans efectes positius en els infants. A través d’aquest joc els infants desenvolupen, sobretot, el llenguatge. És una forma implícita d’aprendre sense la necessitat d’emprendre la memorització ni d’altres tècniques que obliguen als infants a aprendre per obligació i no pas per interès propi.

Tal com s’esmenta en la lectura 2, s’ha d’aprendre a aprendre en educació infantil, una de les maneres per dur-lo a terme és el joc representatiu. En aquesta lectura es parla sobre l metodologia de treball de l’escola Pompeu Fabra (Barcelona). Aquesta metodologia consisteix en la realització de tallers i projectes de treball amb temàtica d’interès pel grup classe.

Per tant, parlem del joc essencial per aprendre i també de llibertat de l’infant. Una de les grans educadores que defensen l’aprenentatge a través d’experimentació i exploració, és Maria Montessori. En la lectura 4 podem trobar la metodologia Montessoriana i aplicada en l’escola Montessori Palau. En aquesta escola podem trobar alternatives de joc, com el joc simbòlic, que afavoreixen la coneixença i la interacció en el món  per als infants.

És a dir, el joc representatiu té un caire llibertari en el qual el paper del mestre, no hauria de guia, sinó d’acompanyament, en el cas que fos necessari. El rol del mestre és un aspecte que trobo a faltar en la lectura, ja que m’agradaria saber quina actitud hauria d’adoptar l’educador i quines conseqüències podrien aparèixer en el joc dels infants.

Concloent, penso que és un article enriquidor en què s’explica amb detalls què és el joc representatiu, quin és la finalitat, els efectes que provoca en els infants...

No obstant, és dels textos amb menys extensió de pàgines. Això demostra que la qualitat d’un article no es mesura en paraules ni en pàgines, sinó en la riquesa del seu contingut.