PRESENTACIÓ ANA LUÍSA COSTA

L’oral en Educació Infantil a Portugal

L’Ana Costa ens ha fet una visita per explicar-nos quin és el sistema educatiu a Portugal, quins estudis han de tenir els docents i quin tipus de llenguatge s’utilitza a les aules.

Ens ha explicat que a Portugal l’etapa de 3-6 no és obligatòria, però sí que és molt important en el desenvolupament dels infants, ja que és l’etapa més important en la que desenvolupen moltes capacitats. Ens ha dit, que l’oral en l’educació bàsica és un suport a l’hora de comunicar i que és imprescindible en el currículum. Tot i això, ens ha mencionat que els mestres no li donen gaire importància a l’oralitat, la qual cosa pot repercutir negativament en l’aprenentatge dels nens i les nenes.

A més, pensa que la comunicació oral depèn de l’interès natural de comunicar i que sempre hauríem de donar  importància a l’infant, ja que cada infant és un món, i tots ells tenen coses a aportar i els hem d’escoltar en tot moment.  Per tant els mestres hem de valorar el que fan els infants, i hem de resoldre les dificultats que puguin apareixen per tal de potenciar la seva autoestima i el desig d’aprendre.

D’altra banda, ens ha ensenyat diverses estratègies i recursos per treballar a l’aula la consciència lingüística, com per exemple el llibre que ha portat que es deia Una Cadela Amarela amb el qual els infants adquireixen llenguatge i conceptes matemàtics integrats de manera intencional.

Finalment dir que sempre és interessant i enriquidor que vingui a algú a explicar-nos la seva experiència com a mestra, ja que en aquest cas ens ha permès conèixer el sistema educatiu fora de Catalunya. L’Ana Costa m’ha semblat una persona molt agradable i cordial, en la que es veu que gaudeix de la seva professió.

Presentació d'Ana Costa

Enllaç Web

El divendres 10 de Març va venir al seminari laprofessora Ana Costa i ens va parlar de l'educació infantil a Portugal i de la formació que tenen allà els professors que volen treballar en aquesta etapa.

Ens va explicar que el grau de mestre dura 3 anys i que si després vols exercir com a mestre d'infantil es necessita un màster de 3 semestres i de 4 si es vol exercir a primària. A més, també ens va dir que l'etapa 0-3 depèn del ministeri de seguretat social, cosa que em va sorprendre, ja que pensava que depenia del ministeri d'educació que és com hauria de ser.

A més de l'educació a Portugal ens va parlar sobre el domini del llenguatge oral i que per tal de dominar-lo calia tenir en compte tant la comunicació oral com la consciència lingüística. Respecte com treballar el llenguatge oral ens va explicar que no sempre cal que tots els moments de lectura siguin en gran grup sinó que poden ser moments més individuals o en petit grup per tal que tots puguin participar i comunicar-se.

Una cosa molt interessant de la qual va parlar va ser de la Theory of Mind, la qual tracta sobre la complexitat de comprensió per poder distingir allò que algú està dient.

Enllaç Web

Em va agradar com parlava dels infants i que s'han de tenir en compte les seves opinions i se'ls ha de prendre en serio perquè ja tenen els seus propis pensaments i les seves pròpies opinions que poden ser interessants. Va dir que per poder treballar amb intencionalitat s'han de respectar aquestes opinions.

Finalment, va presentar el conte de "El perro amarillo" amb el qual a més de treballar la lectura també es podien treballar les matemàtiques i es poden fer diverses activitats perquè hi hagi comunicació oral a l'aula.

Un rincón del juego simbólico: El supermercado.

Breu resum

Aquest article ens parla sobre una unitat de programació que es va portar a terme a l’Escola Bressol Bambi de Barcelona, la qual té com a temàtica el joc simbòlic i va dirigida a nens i nenes de dos a tres anys.

En primer lloc, l’article ens mostra la importància del joc simbòlic en l’Educació Infantil. En aquesta escola van organitzar un racó del supermercat, el qual respon a la necessitat que té l’infant de conèixer els companys i companyes, de reviure situacions quotidianes i poder experimentar, amb la mateixa activitat, i els diversos rols que hi ha al seu entorn.

En segon lloc, els continguts d’aquesta unitat de programació es divideixen en diverses àrees: l’àrea I és d’identitat i d’autonomia personal, l’àrea II de descobriment del medi físic i natural  i l’àrea III d’intercomunicació i llenguatge, i aquestes tenen uns continguts conceptuals actitudinals i procedimentals.

Per potenciar aquests continguts l’escola ha creat espais, on es porta a terme el joc simbòlic, que permet als nens i a les nenes una participació lliure, imaginativa i creadora; el qual afavoreix la interacció entre ells i la comunicació i són el primer pas cap a la socialització. A través d’aquest, els infants necessiten compartir espais, jocs, joguines, posar-se d’acord els uns amb els altres, establir normes de comportament, convivència i de joc.

En tercer lloc, en el racó del supermercat existeixen diverses estratègies i activitats d’aprenentatge (amb diversos materials claus com són: les bosses de plàstic, les caixes enregistradores), les quals ajudaran a l’infant a desenvolupar diverses habilitats. Per exemple, l’infant haurà de treballar la motricitat fina, per tal de fer la pinça amb els dits per introduir arròs dins dels envasos estrets, o haurà de tenir una bona coordinació per enroscar taps, etc.

Es cert que hi ha famílies que creuen que els nens i les nenes, simplement juguen, però darrere d’aquest “simple joc” hi ha molts factors que potencien el seu desenvolupament com he esmentat anteriorment.

Finalment, com diu l’autora de l’article, hem de tenir en compte en tot moment, en aquest tipus de racons: l’organització de l’espai, l’organització del material i el temps de joc sempre tenint en compte les necessitats i interessos dels infants. Nosaltres, els educadors/es hem de tenir molt present aquests factors i haurem d’observar tant directa com indirectament com evoluciona el grup, de manera individual i grupal, es a dir, els petits detalls que ens poden donar molta informació.

Idees clau

-Els racons per portar a terme el joc simbòlic possibiliten que els nens i les nenes juguin i aprenguin espontàniament.

-El joc simbòlic els hi permet reproduir situacions que formen part de la seva realitat pròxima.

-Cada grup classe és diferent, per tant,  tots ells/es tenen necessitats diferents.

Preguntes

-Es poden detectar dificultats/mancances mitjançant aquest joc simbòlic?

-Si a l’aula hi ha nens i nenes amb NEE es portarien a terme les mateixes activitats/estratègies? 

Comentari personal

Personalment, aquesta lectura m’ha agradat molt, ja que m’ha fet recordar la meva infància a través del joc simbòlic. Sempre m’ha cridat l’atenció com els infants imiten les accions dels adults, i en la unitat de programació que ens presenta l’autora de l’article ho hem pogut comprovar. Personalment, penso que és un bon recurs educatiu, ja que és un joc en el qual els infants aprenen de manera espontània segons les seves necessitats i els seus interessos. A més van adquirint llenguatge a través de la interacció entre ells i la comunicació i això fa que sigui el primer pas cap a la socialització.

He observat que en la lectura no parla dels nens i les nenes que tenen necessitats educatives especials. M’hauria agradat que l’autora parlés sobre aquest tema, ja que penso que tots els infants són diferents i tenen necessitats educatives diverses, però hi ha alguns nens i nenes que necessiten una atenció especial i més ajudes per poder compartir les activitats amb els seus companys de l’escola. Segurament, en aquest tipus de joc s’hauria de fer alguna modificació per a aquests infants i puguin assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats.

D’altra banda, en el seminari, quan hem fet la reflexió sobre la lectura, hem parlat de la importància que tenen els materials i els recursos en aquest tipus de joc. Hem comentat que aquests haurien de ser variats, ja que els nens i les nenes gaudeixen moltíssim i se submergeixen en un món adult.

Finalment, fent referència al material dels racons, ens hem plantejat fins a quin punt, és positiu que els elements del mercat siguin de veritat o de joguina. Hem dit que podrien jugar amb elements de fusta, ja que és un bon material educatiu del qual els infants hi poden treure molt profit.

A continuació us deixo l’enllaç d’una pàgina web on he pogut trobar aquest tipus de material: https://www.mumuchu.com/blog/mercado-supermercado-juguete/

Lectura 1, Segarra 2011

Síntesi

L'autora ha volgut expressar a través de diferents experiències reals amb alumnes la importància de la comunicació i el llenguatge dins l'aula. A través d'aquestes experiències l'autora ha volgut donar importància a l'aula com un espai de lliure comunicació i opinió on els alumnes puguin expressar allò que creuen i on es creï un ambient de debat on cada alumne pugui expressar la seva opinió i per a comunicar-se entre ells.

Sobretot la lectura es basa en la resolució de problemes a partir de la comunicació i el llenguatge dins l'aula i de què els alumnes donin la seva opinió i les seves respostes per acabar trobant entre tots la solució al problema arribant a un acord.

També parla de la importància que cada nen i nena pugui expressar allò que sap, els seus coneixements, i les seves experiències i també que és important que cadascú tingui l'oportunitat de fer-se escoltar i que l'aula pugui ser un espai de lliure expressió i que es pugui reflexionar en veu alta per tal de debatre lliurement.

Enllaç Web

A partir d'aquests debats i d'aquestes converses que sorgeixen a la classe ajuden a crear una font de coneixença mútua i per tant, hi ha un intercanvi de coneixements i cadascú aprèn coses noves.

A més, la conversa ajuda que els nens i nenes practiquin el llenguatge i puguin compartir els seus coneixements i adquireixin nous significats compartits. Per tant, d'aquesta manera els alumnes aprenen conjuntament i practiquen el llenguatge i la comunicació alhora que enriqueixen el seu vocabulari i el seu llenguatge.

Per tant, com a síntesi es pot dir que la lectura parla sobre el llenguatge i la comunicació dins l'aula i la importància de fer-se escoltar i d'escoltar i col·laborar entre tots per a millorar el propi aprenentatge.

Idees Clau

1. Comunicació i llenguatge a l'aula

2. Resolució de problemes conjuntament

3. Intercanvi de coneixements i opinions

Preguntes

Tot i que són unes activitats col·laboratives on participen els diferents alumnes que passa si algun alumne no parla ni diu res perquè no intervé en el debat? Com faries perquè aquests alumnes participessin i donessin la seva opinió?

Sempre s'han d'intentar iniciar els debats com a docent o se'ls ha de deixar lliurement que intentin ells crear aquest debat i si no sorgeix iniciar-lo?

Debat a classe

Durant l'estona que hem estat parlant a classe han sortit temes molt interessants de la lectura amb els quals no m'havia fixat però que crec que s'han de tenir en compte perquè són importants.

Enllaç Web

Un d'aquests temes ha estat el de les emocions, del qual hem parlat que la lectura no en parla gaire de les emocions i sentiments que es donen durant la comunicació i interacció amb els altres ni del fet de la confiança amb els altres o amb tu mateix pot fer que intervinguis d'una manera o altra en qualsevol conversació.

També hem parlat que en la lectura no es contempla la comunicació no verbal ni els factors paralingüístics que també poden influir en la comunicació i, que, per tant, només es parla de la comunicació verbal.


A més, després d'haver estat debatent amb altres persones d'altres grups, m'he adonat que la lectura anava molt enfocada al desenvolupament de l'infant a través de la comunicació però que no aprofundia en els recursos o habilitats comunicatives que ha de tenir un docent per a poder crear un bon clima de comunicació ni per a donar les eines necessàries per a fer possible la bona comunicació. En canvi, en la lectura 2 sí que es contemplava aquest fet i també aprofundia en el fet que com a docents ens hem d'adequar a les necessitats i a les capacitats dels nens i nenes i descobrir com pensen.

3. Segona lectura

L’escola, un sistema viu: Bosch, M i altres.

A) Resum Global:

Els infants estan motivats per conèixer el món que els envolta i nosaltres com a mestres tenim l’obligació d’oferir l’espai, el temps i les accions per generar un clima on es pugui produir aquest aprenentatge que busquen.

La pedagogia sistèmica sosté la base del creixement i l’èxit de l’alumnat en la integració dins el seu sistema familiar i en el seu desenvolupament íntim. És per això que com a mestres hem de saber com és el seu context familiar i així, acompanyar-los per construir aprenentatges sense deixar de banda la seva individualitat emocional i racional.

Per altra banda, també destaca la importància de sentir el cos i valorar-lo per connectar amb el món interior. D’aquesta manera potenciarem l’educació emocional i l’infant tindrà més facilitat per interpretar les seves emocions. És a dir, hem de ser capaces d’oferir mitjans perquè els infants puguin posar paraules al que experimenten del seu propi cos i així, puguin expressar-ho.

Finalment, ens mostra alguns exemples de projectes que s’han dut a terme a diferents centres educatius de Catalunya arran de la pregunta: Qui sóc jo? I explica com aquests projectes permeten desenvolupar als infants moltes àrees de coneixement del món que ens envolta i construir la seva identitat personal.

Estona de massatges abans de començar una activitat de llengua

B) Idees Claus:

1. Conèixer comença per una experiència personal que es transforma en comprensió quan es va ampliant el coneixement i s’emplaça cap a una actuació personal i social que va enriquint el marc cultural de l’aula. (l. 6-11, pàg. 23).

La importància de partir dels coneixements, de ser interessant per l’infant i de què es produeixi un aprenentatge significatiu que nodreixi al grup classe és fonamental per entendre l’educació que compta amb l’infant com un subjecte actiu.

2. La mirada de la pedagogia sistèmica ens ha portat a enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat integrat en el seu sistema familiar i estar atents al seu desenvolupament íntim essencial. (l.21-25, pàg. 23).

Hem de tenir en compte el context immediat de l’infant: com és la família, de quins recursos disposa, com és la seva xarxa social, quina relació hi ha entre membres, etc. I també saber interpretar i conèixer com és l’infant, com se sent, com  està sent el seu procés maduratiu o de desenvolupament interior, etc.

3. Tothom pot mostrar el seu talent i la seva creativitat. La classe és un lloc agradable i participatiu. Aquest sentiment de benestar i alegria provoca que vulguin ensenyar els seus treballs a la comunitat de l’escola mitjançant una exposició. (l.57, pàg. 25).

Partint de la idea que un infant s’ha de sentir còmode i segur per aprendre, hem d’oferir obligatòriament un ambient que aculli a cadascun dels nostres alumnes.

    C)  Preguntes a l’autora:

• Per què creus que com a futurs mestres no ens formen en aquest aspecte de l’educació corporal? Opinió personal: Si no ens formen a nosaltres ara que estem aprenent, quan arribem a la nostra futura aula no podrem posar en pràctica l’educació corporal; i com a conseqüència, els infants no podran posar en pràctica aquesta qüestió.
•  Què fem davant una família que no pugui assistir a cap activitat que proposa l’escola per motius laborals?

  
  D) Comentari personal:

La lectura d’avui ha sigut molt més lleugera que l’anterior, d’Anna camps. M’ha agradat l’estructura que han utilitzat els autors (Bosch, M. I altres) perquè facilitava la seva comprensió. En primer lloc, hi havia dues pàgines enfocades a conceptes teòrics; i en segon lloc, les darreres pàgines eren destinades a casos pràctics. D’aquesta manera, amb la primera part podies adquirir els conceptes bàsics i amb la segona part els podies veure plasmats en l’activitat diària d’una aula.

A banda, m’ha semblat molt interessant el contingut en general perquè tracta temes que sovint no ens ensenyen a l’escola com a alumnes, ni a la universitat com a futurs mestres; però que sempre escoltem a dir que són molt importants. Penso que és molt útil que els infants tinguin un bon nivell en totes les àrees del saber com les matemàtiques, la llengua, les ciències, la música, etc.; però sovint ens oblidem de la competència interpersonal i intrapersonal. Personalment, m’atreviria a dir que aquestes dues últimes són les més importants perquè són les úniques que ens permeten conèixer com gestionar les emocions, com socialitzar-nos, com som, etc. Però penso que si es prioritzen unes competències davant d’altres és perquè darrere hi ha uns interessos amagats que ho promouen.

Finalment, afegeixo aquest l'enllaç d’un article que Rodríguez, P. va escriure per al Diari de l’educació. He trobat que està molt relacionat amb el tema que es tractava a la meva lectura, incloure les famílies a l’aula. A banda, respon a la meva pregunta de com gestionar la situació en cas que uns pares no puguin assistir a l’escola a col·laborar per motius laborals.

Enllaç: http://diarieducacio.cat/families-que-entren-a-les-aules/#prettyPhoto

Famílies a l'aula: La Choumicha llegint amb la seva filla a l’escola Mas Masó de Salt.

     E) Treball del seminari:

Durant l’estona per compartir el que havíem entès de la lectura, hem estat conversant a partir d’alguns comentaris o qüestions de companyes. A continuació, deixo algunes de les seves preguntes que hem estat discutint al seminari i que considero interessants:

•    Com expliquem a un infant que la seva família és l’única que no pot participar activament i presencialment a l’escola? Creiem que com a mestres, hem de ser conscients que cada família té una realitat diferent i que, per tant, no podem estar el mateix de totes elles. A banda, participar no és només entrar a l’aula i realitzar activitats, sinó que hi ha diferents maneres de participar i podem buscar la que millor s’adapti a la família. Aquest fet s’ha d’explicar a l’infant en qüestió i ajudar-lo a canalitzar les seves emocions.

•     Com gestionem el tema de la mort? Fins a quin punt hem d’explicar-ho? Què passa si entra en conflicte la creença de diferents cultures? Creiem que el primer que hem de fer és saber que en saben ells i quina és la seva opinió. A partir d'aquí, podem intervenir i explicar amb naturalitat el que ens preguntin; sempre i quant, respectem totes les creences i partim del que saben i els hi interessa conèixer. 

Pel que fa a la resta de lectures, no he trobat que estiguessin molt relacionades amb la meva, però tot i això, vull destacar que m’ha semblat molt interessant el que ens han explicat de la lectura II (De Puig, I. (2009) Filosofia i escola, Guix, 353, 11-17). Ens han comentat que és una reflexió sobre la filosofia a l’educació infantil, però des d’una perspectiva que parteix de la personalitat. És a dir, ensenyar a pensar, a ser crítics, a qüestionar-nos, etc., però també com a element clau per construir-se la seva identitat.

Personalment penso que si a totes les àrees reflexionéssim de manera natural i habitual, no necessitaríem una matèria o un espai concret anomenat filosofia. D’aquesta manera els infants veurien aquesta acció com una cosa que es fa al dia a dia i creixerien amb aquesta idea que podrien posar en pràctica en qualsevol moment i espai. 

Fent recerca per internet he trobat un article d'un blog que explica de manera molt visual i amb vídeos aquest mateix tema, i inclou mecanismes i propostes per desenvolupar un esperit crític en els infants: 

Finalment, concloc la meva participació en el blog amb la següent frase que he trobat i que m'ha fet reflexionar: http://pensamientocriticoenmissemilleros.blogspot.com.es/

Referència: Bosch, M. i altres (2012) L’escola, un sistema viu, Guix, 390, 23-27

Lectura Fontich, Xavier

El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural.

Font

El motiu de la tria d'aquesta fotografia sobre la piràmide d'aprenentatge va en relació a l'article que he hagut de llegir (Fontich, X. 2011). Trobo que té una relació molt propera amb el que esmenta el text i, sobretot, amb la idea que ens vol transmetre. La parla és la base de tot aprenentatge.

Breu resum:

En aquest article s’exposen dues idees clarament definides i estructurades. En Xavier Fontich presenta; d’una banda les nocions de bastida: on explica nou estratègies a tenir en compte a l’hora de dur a terme una classe on vols que els discents obtinguin aprenentatges realment significatius; i d’altra banda la parla exploratòria: on remarca la importància d’una bona interacció dels alumnes tant amb l’adult (en aquest cas el mestre) com amb la resta d’alumnes (els companys de grup classe). En tots dos casos, posa èmfasi a dir que la parla és el motor d’aprenentatge dels infants.

Per acabar aquest breu resum de la lectura, esmentaré una part de l’article que m’ha cridat molt l’atenció i que, personalment, hi estic molt d’acord. L’article diu el següent: Els alumnes han de conèixer gèneres nous per poder emprar el llenguatge com un mitjà per aprendre, ampliar interessos, desenvolupar una comprensió compartida amb els altres i acomplir el que se’ls demana.

Interrogants que planteja:

- La zona de desenvolupament intermental és el mateix que l'ensenyament dialògic?
- Si la parla és el motor de l'aprenentatge dels infants (les interaccions), com pot ser que aquells infants que encara no parlen aprenguin tant?

Comentari personal:
Personalment estic d'acord amb el fet que parlant i dialogant entre nosaltres podem crear esperits crítics amb uns arguments lògics i fonamentats amb una base teòrica. També estic a favor dels diàlegs dins l'aula. Sense anar més lluny, l'any passat vaig estar de pràctiques a l'escola Miquel Martí i Pol, una escola on hi ha implantada una metodologia innovadora, on els coneixements sorgeixen dels mateixos infants i per àrees d'interès, no de llibres de text. Aquests infants al final de l'etapa de Primària (els cicles que oferia l'escola era infantil i primària) segurament hagin creat i experimentat una reestructuració dels seus coneixements de manera significativa, on podran posar en pràctica els seus coneixements al dia a dia. En el meu cas no va ser així, recordo que a primer de primària ja tenia assignatures, amb deures i controls d'avaluació, el fet de treure males notes només feia que desmotivar-me, fins al punt en què els mestres em van posar l'etiqueta de mala estudiant i l'expectativa de que no superaria ni l'ESO. Em van apuntar per fer la prova d'accés al grau mitjà, i tot i aprovar l'ESO i la prova d'accés, no em vaig veure capaç de fer batxillerat i vaig decidir agafar una altra via per acabar on sóc avui dia: fer educació infantil a la universitat. Per tant, jo crec que s'hauria de fomentar molt més el diàleg i les intervencions dels alumnes per fer que raonin, argumentin i expressin el que pensen, per poder convertir-se en persones crítiques i racionals.

LECTURA 2: AULA DE INNOVACIÓN EDUCATIVA -URI RUIZ BIKANDI

Primerament, a la lectura,  es concreta què és la llengua oral formal, i aquesta és un ús que es dóna a la llengua on es dona importància a la forma, és a dir, amb què to es vol dir el que es vol dir. La llengua formal és un registre particular que es fa servir en ocasions especials.

L’ús d’un registre o un altre ve determinat per factors extralingüístics. Tots aquests factors fan que la llengua que convingui ser utilitzada en aquelles circumstàncies presenti determinades característiques. Un dels factors pragmàtics que provoquen parla formal és el caràcter públic de la comunicació.

Llavors, té sentit parlar d’usos formals de la llengua amb infants menors de set anys? Sense cap dubte, l’aula és un lloc públic per l’interès de la mateixa escola, que vol crear en ell un clima de relacions properes a la familiar.

Així mateix, l’ús formal ve donat en el que respecta  a les relacions de jerarquia o allunyament social. A les aules, entre professor i alumne es forma una relació jeràrquica, però en l’espai educatiu els llaços afectius creen uns vincles que trenquen aquesta distància.

En quan a la parla de casa, els infants fins que no arriben a l’escola estan exposats a un alt grau d’especificació.  Ja que en el seu entorn familiar es tendeix a entendre el que el nen o nena vol dir, sense proposar-li un aclariment més precís del seu missatge. La família actua com si el que ha dit l’infant fos clar, pel que no és fàcil que aquest prengui consciència del grau d’explicació i claredat de les seves paraules. El nen o la nena a casa difícilment pot ser conscient que les seves paraules no puguin ser compreses per un interlocutor aliè a aquest medi.

Per la qual cosa, la interlocució entre iguals o amb la mestra constitueix un medi en el qual els usos socialment compartits s’aprenen. El caràcter “públic” de les relacions en l’escola obliguen a un exercici de desambigüació.

Per altra banda, en l’aula la interlocució s’estableix de forma radial (nen-professor-nen) independentment del nombre d’infants hi hagi. I el que s’hauria de potenciar són les comunicacions entre iguals, que és on està la verdadera riquesa, i on el professor només intervé per fer pensar, per senyalar desviaments del tema, per  guiar o oferir resums d’allò que s’ha dit, etc.

IDEES CLAU:

• Potenciar la comunicació autèntica entre iguals, en la qual el mestre intervé per fer pensar, fer aclariments, fer resums allò que s’ha dit, guiar per no desviar-se del tema, etc.
• Trencar amb les relacions radials, de professor-nen-professor, i fomentar l’horitzontalitat en la comunicació del grup.
• A l’hora de parlar és important donar temps per expressar les idees, per la qual cosa és essencial que els oients facint un silenci respectuós, per tal que el parlant pugui fer una reorganització del que vol dir.

PREGUNTES A L'AUTOR:

• Què s'ha de fer quan no hi ha participació, per part dels infants, en les converses a l'aula?
• Què s'ha de fer si l'infant no fa el procés de desambigüació? 

REFLEXIÓ:

Després de la lectura m'he adonat de la importància que té tant la llengua oral formal pels infants, com l'essecial que és que els nens i les nenes vagin a les escoles bressols, per tal d'anar construint un millor vocabulari.

La veritat és que la lectura m'ha semblat bastant entretinguda, i m'ha fet obrir els ulls d'aspectes que mai m'havia plantejat, com l'ambigüitat que es crear entre les famílies, i com aquesta no és corregida pel fet que ja és compresa entre l'entorn. Mal fet, ja que sense una correcció adequada, l'infant no sabrà que no ho ha fet bé i no tindrà un model correcte. 

LECTURA 1: HABITAR L'AULA QUAN LA COMUNICACIÓ ÉS ESSENCIAL - MERCÈ SEGARRA

El text llegit narra algunes situacions d’alumnes en classe on la comunicació és molt essencial, ja que aquesta fa possible la cultura compartida de l’aula. Es dóna molta importància que totes les persones que hi són presents tinguin veu i  que se les escolti, d’aquesta forma el coneixement anirà creant-se i augmentant.  L’intercanvi d’opinions, d’idees, de pensaments, entre els infants fa que aquesta cultura sigui cada cop més rica i variada.

Perquè aquesta comunicació  tingui lloc, l’infant s’ha de trobar segur a aula, per tal d’anar fent camí cap a espais nous més desconeguts que el facin créixer en coneixement i relacions personals. Tanmateix, el respecte i la consideració cap als altres és també un factor molt important a tenir en compte, ja que facilitarà l’intercanvi d’idees, pensaments, narracions d’experiències, sentiments, entre d’altres.

Els dubtes que es puguin generar en una situació poden produir una comunicació intensa que anirà construint cultura i coneixement comú, on la parla i el llenguatge agafen un paper protagonista. 

IDEES CLAU:

• El llenguatge com a font de coneixement.
• La importància de l’intercanvi d’idees i pensaments entre els infants.
• L’aula ha de ser un espai segur i lliure d’expressió, en el qual els nens i les nenes es vegin motivats a participar en les converses grupals a l'aula.

PREGUNTES A L'AUTORA:

• Què és el que s'hauria de fer si alguns alumnes no participen en les converses que es generen en l'aula?
• Si la conversa que porten els alumnes va mal encaminada, en quin punt la mestra ha d'intervenir? I com?

Lectura 1: Conversar con los niños

Conversar con los niños (Uri Ruiz Bikandi)

• Resum

L'article parla sobre la importància de la comunicació des de ben petits, es comença a desenvolupar les habilitats comunicatives i el llenguatge. Principalment el que diu Ruiz és que la mestra ha de ser capaç d'acompanyar a tot infant durant el seu aprenentatge, especialment a la forma oral.

També parla sobre el llenguatge com a mitjà de comunicació, i perquè a un infant sigui més fàcil aprendre, el docent ha de parlar-l'hi des del seu punt de vista. Ha de saber posar-se a la seva pell. Com diu Uri aprendre a comunicar-se bé amb els nens es necessita saber escoltar-los i ajustar-se al seva pròpia comprensió i discurs.

I per últim, parla sobre l'experiència de parlar amb els adults. Gràcies a aquesta comunicació els nens adquireixen vocabulari i aprenen a observar com s'interactua.      

• Idees Claus:

1. Les habilitats comunicatives i la forma de parlar és fonamental er ser mestre.
2. Si realment volem conèixer l'infant hem d'interessar-nos per ell.
3. El llenguatge i la pràctica com a mitjà d'aprenentatge, especialment l'oral.  

• Preguntes:

- L'oral és l'únic mètode d'expressió important als infants? 

- Com podem potenciar les habilitats comunicatives als infants? 

• Reflexió:

En aquest article es relata la importància de com conversar amb els adults, i amb els infants, la forma de parlar és una acció que no donem importància que té. En cada paraula i oració que se li relata a un nen té una gran importància per ell, pel seu aprenentatge i el seu desenvolupament cognitiu.   

L'EDUCACIÓ A PORTUGAL

VISITA DE L'ANNA COSTA 

L'Ana Costa ha vingut per explicar-nos una mica com és el món de l’educació infantil a Portugal, quins estudis requereixen els docents que s’hi dediquen i com treballen el llenguatge a les aules.

A Portugal, com aquí, l’etapa 3-6 no es contempla com obligatòria en l’àmbit educatiu, però si com a fonamental pel desenvolupament dels infants. Així doncs, l’Ana ens ha assegurat que a Portugal els 

nens i nenes que no s’escolaritzen de 3 a 6 anys després tenen problemes en l’àmbit lector, en el de la parla, i en la interiorització de la cultura.    Enllaç imatge

També ens ha explicat que l’educació de 3-6 depèn de dos sistemes, és a dir, de 0 a 3 anys l’educació depèn del sistema de la seguretat social, en canvi, de 3 a 6 depèn del ministeri d’educació.

M’ha semblat molt interessant els arguments que ens ha donat per fer-nos veure que el llenguatge oral és imprescindible que es lligui a la consciència lingüística. Per endinsar-nos més en aquest tema, ens ha deixat veure un llibre que lliga el llenguatge matemàtic, i el lector i per tant ajuda als infants a prendre consciència lingüística, m’ha semblat un llibre molt interessant, visual i útil en les aules.

A més, m’ha agradat que ens digués recursos per treballar a l’aula la consciència lingüística i que ens explicites que aquesta consciència es pot treballar a partir de cançons, rimes, travallengües,…

Gràcies per la presentació i la visita Ana! 

Lectura ll (ll) Filosofia i escola

De Puig, I. (2009) Filosofia i escola, Guix, 353, 11-17

                                                 IDEES CLAU

1. Els infants i joves són filòsofs innats perquè estan instal·lats en la pregunta i persegueixen respostes.

2. La filosofia ajuda a comprendre, i els infants i joves necessiten entendre per actuar.

3. Ha Catalunya donen cert suport a l’aplicació de la reflexió filosòfica a les aules.

RESUM 

Filosofia i escola són paraules estretament lligades: els infants són filòsofs innats perquè és pregunten tot i a més, la filosofia és la matèria idònia per desenvolupar el creixement dels estudiants a través del diàleg interpersonal.

Lipman (filòsof), va veure una possible reforma educativa introduint la filosofia. Aprendre a filosofar amb infants és una pràctica nova en la història de la humanitat.

               Enllaç imatge

La filosofia ajuda a comprendre, i els infants i els joves, per poder actuar, necessiten entendre. Si no els ajudem a organitzar tota la informació i a tenir el cap un xic polit, actuaran per mimesi, reproduint els estereotips que s’imposen a la societat. à Qui pot ser millor que l’educador, per ajudar a aprendre, a reflexionar, a discutir les evidències i a malfiar-se de les certeses.

La filosofia a l’escola permetrà: estimular la capacitat de reflexió, ajudar a posar ordre als propis pensaments, a adquirir criteris i a valorar les opinions de l’altra gent. Cal que els infants i els joves aprenguin a dubtar, a, plantejar-se preguntes. à L’ensenyament de filosofia és una peça clau en l’ensenyament de jutjar, criticar, a qüestionar, discernir.

La feina duta a terme a les classes de filosofia repercuteix en totes les matèries. à La filosofia és l’única disciplina que estableix connexions múltiples amb la resta de matèries i que, per això, ofereix un marc idoni perquè els estudiants grans i petits puguin pensar a través d’aquestes altres disciplines. El raonament, la formació de conceptes i les habilitats del judici que potencia la filosofia en els primers anys de l’educació primària són indispensables per als estudis secundaris.

PREGUNTES A L’AUTOR

1. Has presenciat en alguna escola la rutina de filosofar, tal com la descrius?

2. Perquè sintetitzes el títol del text en filosofia i escola?

REFLEXIÓ

Després de fer la reflexió de la lectura juntament amb les companyes que també havien llegit aquesta lectura, m’ha quedat molt més clar el text, i tots aquells aspectes que m’havien quedat despenjats.

Primer de tot, vull reflectir que en la lectura es tracta la filosofia com una reflexió, no com la filosofia que entenem algunes de nosaltres, que es refereix a una assignatura on es desenvolupen pensaments de diferents autors. Partint d’aquest concepte doncs, he trobat la lectura molt interessant, perquè ha fet adonar-me de què a través de la filosofia (la reflexió) podem treballar molts aspectes i fins i tot entendre conceptes complexes i de forma transversal. Gràcies a això, també, els infants arribaran a ser més hàbils i competents a nivell intel·lectual i social.

Una síntesi breu del text seria dir que: Amb filosofia es pren consciència del que sabem fer, és a dir, no només reflexionem sobre continguts sinó també sobre nosaltres mateixos.

Durant el temps de reflexió de la lectura amb les companyes, també hem comentat el text amb una professora de Portugal, la Isabel. Ha estat fent comentaris sobre el tema amb nosaltres, i alguns d’ells m’han fet indagar i reflexionar més en la lectura com per exemple quan ens ha dit que el terme “PENSAR” l’hauríem de definir com: mirar, absorbir i transmetre. I el terme “FILOSOFAR” l’hauríem d’entendre com: el coneixement del món de forma intel·lectual, això ens aportarà una gran capacitat critica.

Per últim, destaco dos aspectes de la lectura que m’han quedat una mica coixos, i he buscat altres fonts bibliogràfiques per tal d’ampliar-los, com per exemple:

-                                       A Catalunya donen cert suport a l’aplicació de la reflexió filosòfica a les aules

En el text, s’esmenta aquesta cita, però penso que falta desenvolupar la idea. Com també, en el text explica que és la filosofia a l’aula però no dóna cap exemple ni cap recurs per utilitzar aquesta “tècnica” a l’aula. No obstant això, amb el film visionat a l’aula (“Solo es el principio”)  la lectura m’ha quedat molt més clara, perquè he vist un exemple del que havia llegit.

Adjunto alguns enllaços d’ampliació per acabar d’entendre el tema que es tracta al text: 

http://filosusainas.over-blog.es/pages/Filosofia-para-ni-os-la-propuesta-de-matthew-lipman-6003974.html

https://edu.diocesansmallorca.org/filosofia-3-18/