"Hablar en clase, aprender lengua": A. Camps.
A) Resum Global:
En aquesta lectura, Anna Camps ens
remarca la importància de la llengua oral. A banda, ens mostra com aquesta
regula la vida escolar de manera subtil, ja que la utilitzem diàriament en
molts aspectes. De la mateixa manera, l’autora posa èmfasi en la interacció que
existeix entre la llengua oral i la llengua escrita; afirma que en enriquir-se
una, l’altra es desenvolupa de manera natural.
Més endavant, fa una diferenciació entre
les societats segons el seu grau d’alfabetització. Manifesta que les societats
alfabetitzades tenen la capacitat d’emmagatzemar la informació de manera
permanent i això permet l’acumulació de coneixements i, com a conseqüència, el
desenvolupament científic. En canvi, les societats analfabetes que no utilitzen
l’escriptura, ho han de fer a través de la memòria i transmetent-ho de
generació en generació. Aquest fet provoca que l’ús de l’escriptura faci
canviar les relacions socials, les formes de pensar i els usos culturals dels
seus components. És per això que confirma que el procés d’aprenentatge de
qualsevol llengua és un procés paral·lel d’introducció a una societat
alfabetitzada.
Finalment, Camps sintetitza les funcions
de la llengua oral en 4 apartats:
Regular la vida social, aprendre i aprendre a pensar, llegir i escriure i aprendre a parlar
Regular la vida social, aprendre i aprendre a pensar, llegir i escriure i aprendre a parlar
Taller d'estimulació de llenguatge oral |
B) Idees Claus:
- No
podem concebre la llengua oral i la llengua escrita com dues activitats
independents, ja que s’interrelacionen de manera natural.
- El
desenvolupament de la competència lingüística és un treball transversal en
totes les àrees; es produeix fins i tot en les activitats quotidianes.
- El
context fa variar el llenguatge; és per això que quan els infants entren a
l’escola han d’utilitzar un llenguatge més explícit.
C) Preguntes
a l’autora:
1. Amb la següent afirmació: “Cuando las niñas y los niños llegan a la escuela entran en contacto con usos orales propios de un nuevo contexto, distinto del familiar, que exige el uso de un leguaje más explícito porque los interlocutores no comparten los mismos conocimientos” (lín. 4, pag. 7), et refereixes al fet que els infants dins del seu context familiar poden utilitzar paraules idiosincràtiques, però que en canvi a l’escola hauran d’elaborar nou vocabulari per compartir significats?
2. Amb quins mecanismes podem avaluar el llenguatge oral dels infants de 0 a 6 anys?
1. Amb la següent afirmació: “Cuando las niñas y los niños llegan a la escuela entran en contacto con usos orales propios de un nuevo contexto, distinto del familiar, que exige el uso de un leguaje más explícito porque los interlocutores no comparten los mismos conocimientos” (lín. 4, pag. 7), et refereixes al fet que els infants dins del seu context familiar poden utilitzar paraules idiosincràtiques, però que en canvi a l’escola hauran d’elaborar nou vocabulari per compartir significats?
2. Amb quins mecanismes podem avaluar el llenguatge oral dels infants de 0 a 6 anys?
D) Comentari personal:
Tot
i que no és una lectura llarga i feixuga, amb les companyes del grup coincidim
que se’ns ha fet una mica pesada perquè l’autora utilitzava alguns tecnicismes
i un registre cientificotècnic; encara que som conscients que l’article forma
part d’una revista divulgativa de pedagogia dirigida als professionals de
l’educació, Aula de innovación educativa.
Tot i això el contingut proposat és molt interessant i n’hem après diverses
coses.
E) Treball del seminari:
Durant el treball en grup al seminari
hem estat debatent al voltant d’una pregunta que ha fet una companya:
- Què fem si un infant no s’interessa per l’escriptura i la lectura? Fins a quin punt hem de pressionar o forçar aquest aprenentatge?
Realment és un aspecte que jo també em plantejo i que m’inquietaria si fos tutora d’un grup classe i treballés per interessos. Tot i això, crec que tenim por a què passi perquè la nostra generació no s’ha educat d’aquesta manera i per tant, no hi estem acostumats. Però penso que un infant sempre s’acabarà interessant per l’escriptura i la lectura perquè arribarà un moment que tindrà la necessitat d’aprendre-ho i llavors l’interessarà fer-ho. És cert que potser a un li sorgeix la necessitat als quatre anys i a un altre als 7, però crec que hem de respectar el ritme de cada nen i no forçar-los.
- Què fem si un infant no s’interessa per l’escriptura i la lectura? Fins a quin punt hem de pressionar o forçar aquest aprenentatge?
Realment és un aspecte que jo també em plantejo i que m’inquietaria si fos tutora d’un grup classe i treballés per interessos. Tot i això, crec que tenim por a què passi perquè la nostra generació no s’ha educat d’aquesta manera i per tant, no hi estem acostumats. Però penso que un infant sempre s’acabarà interessant per l’escriptura i la lectura perquè arribarà un moment que tindrà la necessitat d’aprendre-ho i llavors l’interessarà fer-ho. És cert que potser a un li sorgeix la necessitat als quatre anys i a un altre als 7, però crec que hem de respectar el ritme de cada nen i no forçar-los.
Finalment, deixo un blog que considero que és interessant perquè proposa pautes per treballar el llenguatge oral a l'educació infantil: http://paraaprenderyjugar.blogspot.com.es/
La importància de la literatura en el llenguatge oral |
Referència: Camps, A. (2002) Hablar en classe, aprender llengua, Aula de innovación educativa, 111, 6-10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada