2. Primera lectura

"Hablar en clase, aprender lengua": A. Camps.

   
     A) Resum Global:

En aquesta lectura, Anna Camps ens remarca la importància de la llengua oral. A banda, ens mostra com aquesta regula la vida escolar de manera subtil, ja que la utilitzem diàriament en molts aspectes. De la mateixa manera, l’autora posa èmfasi en la interacció que existeix entre la llengua oral i la llengua escrita; afirma que en enriquir-se una, l’altra es desenvolupa de manera natural.

Més endavant, fa una diferenciació entre les societats segons el seu grau d’alfabetització. Manifesta que les societats alfabetitzades tenen la capacitat d’emmagatzemar la informació de manera permanent i això permet l’acumulació de coneixements i, com a conseqüència, el desenvolupament científic. En canvi, les societats analfabetes que no utilitzen l’escriptura, ho han de fer a través de la memòria i transmetent-ho de generació en generació. Aquest fet provoca que l’ús de l’escriptura faci canviar les relacions socials, les formes de pensar i els usos culturals dels seus components. És per això que confirma que el procés d’aprenentatge de qualsevol llengua és un procés paral·lel d’introducció a una societat alfabetitzada.

Finalment, Camps sintetitza les funcions de la llengua oral en 4 apartats:
Regular la vida social, aprendre i aprendre a pensar, llegir i escriure i aprendre a parlar

Taller d'estimulació de llenguatge oral

     B)  Idees Claus:

- No podem concebre la llengua oral i la llengua escrita com dues activitats independents, ja que s’interrelacionen de manera natural.

-  El desenvolupament de la competència lingüística és un treball transversal en totes les àrees; es produeix fins i tot en les activitats quotidianes.

-  El context fa variar el llenguatge; és per això que quan els infants entren a l’escola han d’utilitzar un llenguatge més explícit.

     C)  Preguntes a l’autora: 

1. Amb la següent afirmació: “Cuando las niñas y los niños llegan a la escuela entran en contacto con usos orales propios de un nuevo contexto, distinto del familiar, que exige el uso de un leguaje más explícito porque los interlocutores no comparten los mismos conocimientos” (lín. 4, pag. 7), et refereixes al fet que els infants dins del seu context familiar poden utilitzar paraules idiosincràtiques, però que en canvi a l’escola hauran d’elaborar nou vocabulari per compartir significats?

2. Amb quins mecanismes podem avaluar el llenguatge oral dels infants de 0 a 6 anys?

     D) Comentari personal:

Tot i que no és una lectura llarga i feixuga, amb les companyes del grup coincidim que se’ns ha fet una mica pesada perquè l’autora utilitzava alguns tecnicismes i un registre cientificotècnic; encara que som conscients que l’article forma part d’una revista divulgativa de pedagogia dirigida als professionals de l’educació, Aula de innovación educativa. Tot i això el contingut proposat és molt interessant i n’hem après diverses coses.

    E) Treball del seminari:

Durant el treball en grup al seminari hem estat debatent al voltant d’una pregunta que ha fet una companya:
       - Què fem si un infant no s’interessa per l’escriptura i la lectura? Fins a quin punt hem              de pressionar o forçar aquest aprenentatge?

Realment és un aspecte que jo també em plantejo i que m’inquietaria si fos tutora d’un grup classe i treballés per interessos. Tot i això, crec que tenim por a què passi perquè la nostra generació no s’ha educat d’aquesta manera i per tant, no hi estem acostumats. Però penso que un infant sempre s’acabarà interessant per l’escriptura i la lectura perquè arribarà un moment que tindrà la necessitat d’aprendre-ho i llavors l’interessarà fer-ho. És cert que potser a un li sorgeix la necessitat als quatre anys i a un altre als 7, però crec que hem de respectar el ritme de cada nen i no forçar-los.

Finalment, deixo un blog que considero que és interessant perquè proposa pautes per treballar el llenguatge oral a l'educació infantil: http://paraaprenderyjugar.blogspot.com.es/

La importància de la literatura en el llenguatge oral

Referència: Camps, A. (2002) Hablar en classe, aprender llengua, Aula de innovación educativa, 111, 6-10.