 |
RESUM:
Aquest article de Mercè Segarra es centra en la importància de la
comunicació a les aules.
La comunicació permet crear una cultura d’aula, la qual té com a
principal objectiu el descobriment conjunt del coneixement. Per tant, l’aula és
un espai de comunicació on cada individu desenvolupa al màxim les seves
capacitats, i on també s’hi comparteixen significats, desitjos, dubtes i
converses, entre moltes altres coses.
Segarra es centra en diferenciar la conversa com a constructora del coneixement i com a mitjà d’expressió emocional.
Pel que fa a la conversa com a constructora del coneixement, l’aula és
un espai on cada infant ha de trobar el seu confort, ja que s’ha de vetllar per
un clima de respecte als demès, de manera que tothom pugui participar a l’hora
de resoldre un problema.
El paper del/la docent és organitzar, conduir i orientar el procés,
ajudant als infants a que descobreixin per si sols/es el camí per créixer a
nivell individual i col·lectiu, resolent-se els dubtes entre si i arribant a
acords compartits.
D’altra banda, considerant la conversa com a mitjà d’expressió
emocional, l’aula és considerada un espai de reflexió lliure i de benestar
emocional, on es poden compartir sensacions, per tal de formar una identitat
pròpia i el sentiment de pertinença a un grup.
Per tant, la funció del/la docent és proposar activitats alternades i
diverses perquè tothom en pugui gaudir en un moment o altre.
Finalment, en la darrera part de l’article, es mostra una conversa
d’un grup d’infants de P3, etapa en què els aspectes relacionats amb la
conversa que més es treballen són l’atenció, l’espera, l’escolta i el respecte.
Per
tant, veiem com la conversa permet creat significats compartits, a partir dels
quals les persones que hi participen poden donar nom i sentit al món que els
envolta.
IDEES CLAU:
1- La comunicació facilita la creació d’una cultura
d’aula.
2- La
conversa permet construir coneixements individuals i compartits.
3- La conversa és un mitjà per identificar i
expressar emocions.
PREGUNTES A L’AUTORA:
1.
Quin rol hauria d’adoptar el/la docent en cas
que els/les alumnes no estiguin predisposats/des a dur a terme una conversa per
si sols/es?
2.
Per quin motiu són tant importants els silencis
en una conversa de caire més emocional?
OPINIÓ PERSONAL
Aquest article m’ha agradat molt, ja que demostra clarament la importància
de la comunicació a les aules, mitjançant exemples molt visuals.
Pel que fa als dos punts de vista que Mercè Segarra remarca en relació
a la conversa, considero que aquesta és principalment important a l’hora d’identificar
i expressar emocions, més que no pas a l’hora de construir coneixements.
Considero que l’expressió d’emocions és la base per tal de poder
descobrir coneixements a nivell individual i col·lectiu. En altres paraules, si
no existeix un clima d’aula on els infants puguin expressar les seves alegries
i les seves incomoditats de manera lliure, no hi ha cabuda per a la descoberta
de coneixements i establiment de resultats comuns.
Per tant, parlar també suposa saber escoltar, és a dir, saber parar
atenció a les emocions i opinions dels demès, des d’una actitud basada en el
respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada