Resum:
Com bé diu el títol de la lectura, parlar a classe és
aprendre la llengua, ja que la llengua oral impregna la vida escolar. Ens ajuda
a regular-la, aprendre i pensar, reflexionar, llegir i escriure...
No únicament això, sinó que escriure i parlar està més
relacionat del que ens pensem, ja que, per exemple, ensenyar i aprendre a
escriure requereix que professors i alumnes parlin del que volen escriure.
Preparar una exposició oral requereix llegir, discutir, comentar, etc. Fins fa
poc, llegir i escriure es consideraven activitats purament individuals. Les
investigacions han demostrat que la interacció oral és un instrument
imprescindible per la construcció del significat dels textos: discutir per
comprendre, parlar per llegir, parlar per escriure, escriure en
col·laboració...
En una societat alfabetitzada no es pot traçar una
separació clara entre el llenguatge oral i l’escrit. Els investigadors
destaquen que l’ús de l’escriptura canvia totalment les relacions socials i els
usos culturals i que, a més, incideix en les formes de pensament. Cal insistir
que l’ús del llenguatge oral té dues cares: parlar i escoltar. Escoltar implica
comprendre, interpretar el que es diu a través de la paraula oral. Per exemple,
els contes que els nens escolten formen un dels primers aprenentatges literaris
que es troben en la base de les representacions del que és narrar i que són
fonamentals per el desenvolupament de determinats factors. Un altre exemple pot
ser que el coneixement escolar es transmet, en primer lloc, a través de la
paraula del professors. Comprendre el que es transmet a través del monòleg oral
és imprescindible per l’èxit escolar. Per últim, la televisió, omnipresent en la
vida dels infants i adolescents, que es basa en la imatge acompanyada de la
paraula.
L’aula és un espai de vida on trobem contrastos,
diferents pensaments, tensions, conflictes, que hauran de ser resolts amb el
diàleg. Aprendre a parlar de tot això és molt important per conviure i entendre
a les persones.
Per últim, els usos orals formals – com poden ser
exposicions, monòlegs... – són complexos i requereix preparació.
3 idees clau del text:
- Parlar i escriure no són activitats individuals, sinó que estan interrelacionades.
- Els mestres, segurament sense adornar-se, estan ensenyant a escriure i a parlar a la mateixa vegada fent una única activitat, com pot ser llegir un conte.
- Els conflictes a l’aula no són negatius, sinó que ajuden a desenvolupar-nos com a persones i a saber entendre i comprendre als altres. A més, aprendre a parlar això ens ajuda a conviure amb les altres persones.
2 preguntes per l’autor:
- Creus que la majoria de la gent sap que escriure i parlar són activitats que es fan conjuntament?
- L’educació d’avui dia hauria de donar més importància a la llengua oral i escrita?
Opinió personal:
He trobat que és una lectura molt interessant i que
recomano al 100%, ja que són aspectes que sembla que sabem, però que realment
no és així.
Responent a les meves preguntes, penso que no sabem que
escriure i parlar són activitats que es fan conjuntament, sinó que pensem que
es fan de manera individual, el que afectarà, en conseqüència, a com aprendrem
o com ensenyarem.
Pel que fa a la segona qüestió, sí que haurien de
donar-li més importància de la que avui dia li donen, ja que, si ens fixem en
el nostre futur professional, ens demanen molts aspectes relacionats amb
lectures i exposicions orals i no estem realment preparades.
Per fer una petita crítica a la lectura, cal dir que m’ha
semblat repetitiva, encara que també enriquidora, ja que tot el text és al
voltant del fet que la parla i l’escriptura van interrelacionades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada