Lectura I (II) Conversar con los niños

Ruiz-Bikandi, U. (2009) Conversar con los niños. 

IDEES CLAU

1. Qui es dedica a l’educació ha de ser expert en comprendre a la resta i fer-se comprendre.

2. L’ensenyament ha de partir de cadascun dels infants.

3. Els infants aprenen mitjançant el diàleg.  

RESUM

L’habilitat de comunicació és la que permet ajustar-se el que s’intenta dir al punt de vista dels altres. Aquest fet d’ajustar la comunicació als altres, és un requisit indispensable per un bon aprenentatge.  És imprescindible oferir llenguatge als infants, perquè a partir d’ell aprenguin tot el que els envolta.

A tall d’exemple, a Finlàndia les habilitats comunicatives en els docents tenen molt pes. En canvi, regions com la nostra, aquestes habilitats no són un requisit tan important, no obstant això, actualment s’està impulsant una bona competència lingüística en els docents.

El desenvolupament del llenguatge, s’uneix al desenvolupament cognitiu: aprendre a pensar i aprendre a parlar estan en estreta relació.

En l’aprendre a parlar, els infants no únicament reben informació cultural, sinó que intentant reconèixer les intencions dels adults, aprenen a adoptar diferents perspectives, categoritzar i utilitzar formes rellevants de la seva cultura. No obstant això, cal destacar que les paraules no s’aprenen fora del seu context natural, per tant és imprescindible el diàleg. A més, aprendre a parlar està estretament lligat a un procés d’assaig-error.

Aprendre a comunicar-se bé amb els nens requereix escoltar-los i ajustar el propi comportament a les seves necessitats de comprensió i de discurs. Pels que tenen la tasca d’educar, el desenvolupament de les habilitats comunicatives és essencial per un creixement professional.

PREGUNTES A L’AUTOR

1. Has avaluat algun cop les teves habilitats i competències comunicatives?

2. Creus que et van oferir un aprenentatge, utilitzant el llenguatge, tal com el que descrius en el teu article?

REFLEXIÓ PERSONAL:

Era conscient del necessari que és tenir una excel·lent competència lingüística dins l’àmbit educatiu, i més estant en el camí per arribar a ser mestra.

Prèviament a la lectura era conscient de l’important que era saber desenvolupar-se en la llengua i la parla, perquè serà el mecanisme més emprat en la meva funció com a docent. Posteriorment a la lectura he reflexionat i me adonat que saber parlar no vol dir ser competent, que l’aprenentatge va més enllà de saber desenvolupar-me en una llengua, és a dir, he de saber explicar, entendre, reflexionar, pensar, etc.

Després de l'intercanvi i reflexió entre les diverses lectures de la sessió 1, he extret una reflexió i ha estat què en cap de les lectures es parla de la comunicació no verbal, i penso que en el món educatiu té gran importància. No obstant això, les lectures entre elles es complementaven i tenien diversos punts en comú.  Com per exemple, cal destacar que en la lectura: Segarra, M. (2011) Habitar l’aula quan la comunicació és essencial. Guix, 372, 55-61.  L’autor donava gran importància a la comunicació oral dins l’aula per tal de desenvolupar capacitats lingüístiques i aprendre conjuntament. I en la lectura: Fontich, X. (2011) El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural. Les nocions de bastida i parla exploratòria. Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 54, 68-75. L’autor també dóna valor al diàleg dins l’aula i defineix l’escola com un context de socialització, diàleg i parla. 

Enllaç imatge