El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural.
 |
| Font |
El motiu de la tria d'aquesta fotografia sobre la piràmide d'aprenentatge va en relació a l'article que he hagut de llegir (Fontich, X. 2011). Trobo que té una relació molt propera amb el que esmenta el text i, sobretot, amb la idea que ens vol transmetre. La parla és la base de tot aprenentatge.
Breu resum:
En aquest article
s’exposen dues idees clarament definides i estructurades. En Xavier Fontich
presenta; d’una banda les nocions de bastida: on explica nou estratègies a
tenir en compte a l’hora de dur a terme una classe on vols que els discents
obtinguin aprenentatges realment significatius; i d’altra banda la parla
exploratòria: on remarca la importància d’una bona interacció dels alumnes tant
amb l’adult (en aquest cas el mestre) com amb la resta d’alumnes (els companys
de grup classe). En tots dos casos, posa èmfasi a dir que la parla és el motor
d’aprenentatge dels infants.
Per acabar
aquest breu resum de la lectura, esmentaré una part de l’article que m’ha
cridat molt l’atenció i que, personalment, hi estic molt d’acord. L’article diu
el següent: Els alumnes han de conèixer
gèneres nous per poder emprar el llenguatge com un mitjà per aprendre, ampliar
interessos, desenvolupar una comprensió compartida amb els altres i acomplir el
que se’ls demana.
Interrogants que planteja:
- La zona de desenvolupament intermental és el mateix que l'ensenyament dialògic?
- Si la parla és el motor de l'aprenentatge dels infants (les interaccions), com pot ser que aquells infants que encara no parlen aprenguin tant?
Comentari personal:
Personalment estic d'acord amb el fet que parlant i dialogant entre nosaltres podem crear esperits crítics amb uns arguments lògics i fonamentats amb una base teòrica. També estic a favor dels diàlegs dins l'aula. Sense anar més lluny, l'any passat vaig estar de pràctiques a l'escola Miquel Martí i Pol, una escola on hi ha implantada una metodologia innovadora, on els coneixements sorgeixen dels mateixos infants i per àrees d'interès, no de llibres de text. Aquests infants al final de l'etapa de Primària (els cicles que oferia l'escola era infantil i primària) segurament hagin creat i experimentat una reestructuració dels seus coneixements de manera significativa, on podran posar en pràctica els seus coneixements al dia a dia. En el meu cas no va ser així, recordo que a primer de primària ja tenia assignatures, amb deures i controls d'avaluació, el fet de treure males notes només feia que desmotivar-me, fins al punt en què els mestres em van posar l'etiqueta de mala estudiant i l'expectativa de que no superaria ni l'ESO. Em van apuntar per fer la prova d'accés al grau mitjà, i tot i aprovar l'ESO i la prova d'accés, no em vaig veure capaç de fer batxillerat i vaig decidir agafar una altra via per acabar on sóc avui dia: fer educació infantil a la universitat. Per tant, jo crec que s'hauria de fomentar molt més el diàleg i les intervencions dels alumnes per fer que raonin, argumentin i expressin el que pensen, per poder convertir-se en persones crítiques i racionals.
- Si la parla és el motor de l'aprenentatge dels infants (les interaccions), com pot ser que aquells infants que encara no parlen aprenguin tant?
Comentari personal:
Personalment estic d'acord amb el fet que parlant i dialogant entre nosaltres podem crear esperits crítics amb uns arguments lògics i fonamentats amb una base teòrica. També estic a favor dels diàlegs dins l'aula. Sense anar més lluny, l'any passat vaig estar de pràctiques a l'escola Miquel Martí i Pol, una escola on hi ha implantada una metodologia innovadora, on els coneixements sorgeixen dels mateixos infants i per àrees d'interès, no de llibres de text. Aquests infants al final de l'etapa de Primària (els cicles que oferia l'escola era infantil i primària) segurament hagin creat i experimentat una reestructuració dels seus coneixements de manera significativa, on podran posar en pràctica els seus coneixements al dia a dia. En el meu cas no va ser així, recordo que a primer de primària ja tenia assignatures, amb deures i controls d'avaluació, el fet de treure males notes només feia que desmotivar-me, fins al punt en què els mestres em van posar l'etiqueta de mala estudiant i l'expectativa de que no superaria ni l'ESO. Em van apuntar per fer la prova d'accés al grau mitjà, i tot i aprovar l'ESO i la prova d'accés, no em vaig veure capaç de fer batxillerat i vaig decidir agafar una altra via per acabar on sóc avui dia: fer educació infantil a la universitat. Per tant, jo crec que s'hauria de fomentar molt més el diàleg i les intervencions dels alumnes per fer que raonin, argumentin i expressin el que pensen, per poder convertir-se en persones crítiques i racionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada