Lectura 1: Conversar con los niños

LECTURA 1: Conversar con los niños

Uri Ruiz Bikandi ens parla de la importància que té la comunicació en els primers anys de vida d'un nen i d'una nena. Ens explica que l'instrument simbòlic per excel·lència, el llenguatge, esta íntimament relacionat amb el pensament, ja que les paraules ens permeten identificar i posar nom a totes les coses, i alhora ordenar-les i, per tant, organitzar el nostre pensament.

D'altra banda, l'autora posa èmfasi en el fet que a parlar s'aprèn de manera social, per mitjà del diàleg. Per aquesta raó destaca que és molt important que els/les mestres tinguin bones habilitats socials, ja que els infants aprenen com s'organitza el seu món escoltant parlar i parlant, d'aquesta forma s'adonen que una cosa es pot dir de moltes maneres i també interpretar de diferents formes, amb l'ajuda dels adults començaran a comprendre les regles socials per les quals ens regim, tots aquells fenòmens que els envolten, s'iniciaran en l'abstracció i en la comprensió del llenguatge metafòric, etc.

D'aquesta manera, la conversa amb els adults és el vehicle d'aprenentatge de la llengua i del desenvolupament de la cognició, ja que parlant s'adonen que la informació de la qual ells disposen no sempre és la mateixa de la qual disposa la persona amb la que parlen i ,per tant, aprenen a concretar i a buscar estratègies i alternatives per fer-se entendre. A més, dialogar els obliga a contrastar la seva perspectiva amb la del seu interlocutor, a veure les coses des de diferents punts de vista, i a distingir així la seva conducta i el seu pensament de la dels altres.

Sobre la base de tot això, tornem a la importància de les habilitats comunicatives dels docents assenyalades al principi. Ells han de saber observar a cada infant i actuar de manera ajustada a les seves necessitats cognitives i de comprensió. Així, els bons comunicadors, per fer-se entendre i adaptar-se a cada interlocutor, tenen la capacitat de posar-se en el lloc de les persones a les quals volen comunicar-los alguna cosa per poder ensenyar-se-la des de la seva perspectiva.

SEMINARI

Gràcies al diàleg que hem portat a terme jo i les meves companyes a classe, ens hem topat amb una contradicció a partir d'una dada informativa del text: Bikandi explica que a Finlandia tots aquells que vulguin estudiar la nostra professió han de demostrar que realment ho fan per vocació i no buscant fer-se amb un lloc de funcionari amb un bon sou. Fins aquí ho veig bé, però en aquesta prova també han de demostrar que tenen aquestes habilitats socials de les quals es parla tant en el text, habilitats que l'autora comenta que es poden adquirir i treballar. Llavors, si realment hi ha una persona amb gust per la docència i moltes ganes i potencialitats per dedicar-se a aquesta, si per alguna raó no passa la prova, directament se li tanquen les portes a la possibilitat de lluitar pel seu somni. La veritat és que no sé fins a quin punt això està bé, ja que almenys aquí a Espanya i a Catalunya el tracte de les habilitats socials i l'educació emocional encara són una assignatura pendent. Són matèries que es donen per fetes i que es pressuposa que cadascú va superant a poc a poc. Així, si alguns nens tenen dificultats amb les matemàtiques, com és una matèria de pes en el currículum, ràpidament se'ls intenta reforçar i ajudar d'alguna manera. No obstant això, aquells nens que són menys hàbils socialment o que necessitin una mica de suport per desembolicar-se no tenen a ningú que es preocupi de que millorin aquesta competència, la qual és molt necessària i després poden exigir-te per accedir a molts tipus de treballs.

Finalment, afegir que també vam estar comentant, a partir de la lectura de les meves companyes, la importància de treballar a l'aula col·lectivament, construint el coneixement de manera conjunta i aprenent entre tots.

Preguntes a l’autora:

-       Com es poden millorar aquestes habilitats comunicatives?

-       Parles molt de la importància del llenguatge i de com s’aprèn, però aprendre a parlar no és sinònim de dominar les habilitats socials, com les potenciaries a l’aula, o quins recursos propis hem de posar en marxa els educadors perquè els nens i nenes tinguin un bon autoconcepte d’ells mateixos, dels altres y del món per poder aprendre? (He trobat en falta parlar també d’educació emocional).

-       Quines altres habilitats ha de tenir un/a bon/a mestre/a?