IDEES CLAU
És clau que l’escola tingui
sentit per l’alumne. Aquest
fet, permetrà la seva inserció i que les activitats d’ensenyament i
aprenentatge tinguin sentit. Per tant, es necessita l’ajuda de la família (amb
una actitud positiva) i professorat bilingüe. D’aquesta manera, la comunicació
a l’aula estarà garantida. D’altra banda, les limitacions que té l’alumne
respecte la llengua de l’escola comporta limitacions per aplicar activament les
activitats d’ensenyament i aprenentatge. La qual cosa implica que l’escola ha
de reorganitzar el seu programa i canviar objectius, entre d’altres canvis.
Així doncs, en el domini de la llengua escolar, han de passar obligatòriament
per diferents formes d’interllengua en el camí del domini formal del català.
Aprendre una llengua implica
temps. El fet d’aprendre
una llengua comporta moltes coses, aspectes negatius i de positius, però
sobretot necessita una inversió de temps per part de l’alumne. L’infant ha de
poder transferir les habilitats lingüístiques que ja té desenvolupades de la
pròpia llengua (materna) a la de l’escola i, a la vegada, necessita temps per
poder progressar en el domini de la nova.
Cal tenir en compte: la llengua familiar de l’alumne, un ús contextualitzat
del llenguatge, una optimització dels recursos i una tasca cooperativa entre l’alumnat.
Ara explicarem aquestes consideracions amb més detall.
1.
La
pràctica educativa ha de reconèixer i fer present la llengua familiar de l’alumnat,
ja que així podrem saber com evoluciona en el seu procés d’aprenentatge (tenint
en compte que la llengua materna és la matriu inicial).
2.
Amb
els infants estrangers cal que la pràctica educativa impliqui un ús del
llenguatge i una manera de fer contextualitzats, de manera que faciliti l’aprenentatge
de la llengua i s’estableixin interaccions entre professorat i alumnat en
activitats conjuntes.
3.
Cal
optimitzar els recursos materials i humans que existeixen a l’escola per fer
una pràctica més individualitzada.
4.
És
molt important la tasca cooperativa entre l’alumnat perquè repercutirà en la
possibilitat de generar ajudes mútues entre iguals, la qual cosa els ajudarà a
progressar lingüísticament.
5 PARAULES CLAU
1.
Infants
estrangers
2.
Llengua
estrangera
3.
Aprenentatge
4.
Pràctiques
educatives
5.
Escola
flexible
PREGUNTES
-
Si es
desconeix la llengua d’un infant com se li pot fer de mestre? Què faria vostè?
-
A
part de tenir una actitud positiva envers l’escola, què més poden fer les
famílies per afavorir a l’aprenentatge de la nova llengua pels seus fills?
REFLEXIÓ
Crec que actualment, cada cop més, hi ha una gran quantitat d’infants de
diverses procedències a les escoles i aquests han d’aprendre una nova llengua i
en una nova llengua. Per tant, aquest text m’ha semblat molt necessari i útil
per a nosaltres, futures mestres, ja que encara no havíem pogut treballar aquest
tema i crec que és vital per saber com reaccionar i com atendre a aquests
infants. El fet que s’exposi, a la lectura, un exemple de cas real i pràctic a
un centre ens ajuda a tenir una idea més clara de l’actuació que hem de tenir
davant d’aquestes situacions.
És molt important, com diu el text, que l’escola adapti tot allò necessari
perquè l’infant estranger pugui sentir-se inclòs i pugui desenvolupar les seves
capacitats lingüístiques amb normalitat, tant en la seva llengua materna com en
la nova llengua (de l’escola). Crec que també caldria fer introspecció en la
cultura i costums del país d’origen d’aquest/a alumne/a perquè el grup classe
el conegui millor i puguin compartir més coses, de manera que s’afavorirà un
clima comunicatiu més ric entre iguals i això enriquirà el desenvolupament de
la nova llengua.
En relació a la classe presentada per la María José Lobo, la vaig trobar
molt interessant i em va fer molta il·lusió escoltar anglès durant tota una
classe. Ens va explicar beneficis d’ensenyar en anglès (o en qualsevol altra
llengua estrangera) a l’etapa d’educació infantil. Aquests són que és més fàcil
pels infants aprendre una nova llengua perquè el seu cervell és més plàstic;
també poden anar estructurant millor la llengua en la seva ment i el fet de que
comencin a pensar en aquesta nova llengua crearà més connexions neuronals que
permetran l’assimilació d’aquesta. Els nens i nenes són capaços d’imitar i
aprendre nous sons que escolten (tot i que, per això, cal una bona pronúncia de
la persona que ensenya). També em va semblar molt important destacar que les llengües
s’han d’aprendre mitjançant l’ús, no inicialment a través de la gramàtica. Per
tant, els infants han de poder adquirir l’aprenentatge de manera que acompanyi
a les necessitats que tenen en cada moment. Per exemple, si els infants
necessiten moure’s, cal introduir activitats que impliquin moviment, acció
física, etc. perquè l’aprenentatge sigui realment significatiu i no només
memorístic o repetitiu. Relacionat amb aquest fet, cal tenir molt en compte les
intel·ligències múltiples de Howard Gardner quan ensenyem anglès o qualsevol
altra cosa. És a dir, que depenent de la intel·ligència que tingui més
desenvolupada cada infant, cal oferir-li l’activitat adaptada a aquesta
intel·ligència (intel·ligència kinestèsica, activitats per moviment;
intel·ligència visual, activitats més visuals o escrites...). Per últim, és
important no traduir el missatge que volem dir si els infants no ens entenen,
cal fer tots els esforços possibles per explicar allò d’una altra manera,
mitjançant recursos visuals, gestos, sons, etc. però cal potenciar que els
infants trobin la manera de resoldre el missatge i desenvolupi aquesta
habilitat lingüística que té de manera innata.
Per finalitzar, cal dir que els aprenentatges tempranos en una altra
llengua, poden ser terriblement perjudicials pels infants o poden ser
immensament beneficiosos depenent de la manera en què s’ensenyi, de les
metodologies que s’utilitzin, de l’adequació a l’edat dels infants i al progrés
lingüístic individual de cadascun d’ells. Per tant, el mestre o la mestra ha de
ser flexible, oferir tot allò necessari, adaptar-se als infants i ser un bon
model d’aquella llengua estrangera (pronunciar bé, tenir riquesa de
vocabulari...). Les condicions han de ser bones perquè es desenvolupi amb èxit
l’ensenyament primerenc de l’anglès o de qualsevol altra llengua estrangera.
Adjunto l'enllaç d'un vídeo que mostra un exemple de classe impartida mitjançant el mètode TPR (Total Physical Response) que ens va ensenyar la María José Lobo i que em va semblar molt interessant de poder practicar en primera persona, com si nosaltres fóssim els alumnes que aprenen la llengua estrangera. Tot i així, basar tant l'aprenentatge en les repeticions no sé si és del tot adequat, segons el meu pensament, però el fet de fer-ho mitjançant el moviment ho veig com un benefici, sobretot per treballar amb infants.
També adjunto aquí l'explicació més teòrica d'aquest mètode:
