Visita Pere Peris
El
passat 28 d’abril vam tenir la sort de rebre la visita de Pere Peris, un mestre
expert en literatura infantil. El primer que va fer, abans de presentar-se, va
ser repartir unes petites cartolines amb diferents escrits com: “amb
sinceritat”, “amb valors”, “amb confiança”, “amb serenitat”, etc.
Posteriorment, va dir que ens el guardéssim i que al llarg de la sessió li
descobriríem el sentit.
Portada del llibre que em llegien |
Va
començar la seva xerrada parlant de la literatura infantil; i per introduir-nos
en el temari, ens va fer tancar els ulls per recordar algun conte que ens
expliquessin de petits. Aquest moment em va agradar molt perquè em va fer
recuperar records d’infància, de quan m’explicaven el conte de Els tres fills i el d’Onga Bonga, que m’encantaven i mai em cansava d’escoltar-los. Després,
ens vam posar en grups de 4 persones per compartir cada història personal i em
va sorprendre molt el fet que cap de les meves companyes tenia un rècord d’algun
adult llegint-li un conte. Això que per a mi era un fet regular, per elles era
extraordinari i poc freqüent.
Posteriorment,
ens ha mostrat una col·lecció de llibres que ha portat com per exemple: Il camaleonte variopinto, El gat amb botes, La rateta
que escombrava l’escaleta, Amb tot el cor, La història de l’Emma, No és fàcil
petit esquirol, On és la lluna?, i El regal. Alguns d’aquests, tracten temes que sovint no es
treballen a l’educació infantil com les adopcions, o la mort; la gran majoria
de llibres han sigut, per a mi, un petit descobriment.
Per finalitzar la sessió, el Pere ha explicat el conte de “La sopa de pedres”, un relat que no havia escoltat mai i que ha sigut, realment, interessant. El conte narra la història d'un soldat famolenc que cerca menjar i ningú n'hi dóna; fins que comença a fer una sopa. El brou el fa el soldat; primer amb pedres i fulles, i després, amb diferents coses que aporta la gent del poble: amb cols, amb enciam, amb pollastre; i amb aspectes que hem aportat nosaltres amb les targetes: amb sinceritat, amb efecte, amb companyia, etc. M’ha agradat que ens fes participar i interactuar amb la història a través de les petites cartolines que ens havia repartit.
Portada del conte "Sopa de pedres"
Il·lustració de la Poesia de Rodari, G. |
Abans d’acomiadar-nos,
hem intercanviat aquesta cartolina per una targeta que identificava l’Orella
verda de Gianni Rodari; una poesia metafòrica que explica que sempre hem de conservar
la nostra petita part que ens fa nens. Aquests trets que fan destacar els infants com la curiositat, la innocència o la sinceritat. En aquesta targeta hi havia una frase
que m’ha cridat l’atenció perquè penso que sintetitza el missatge que, sovint,
el Xavier Fontich ens vol transmetre: “Parlar és una necessitat, pensar és un
art”. Per acabar, el Pere ha aprofitat per presentar-nos l’Espai BES (BCN EspaiSupervisió) on ell treballa juntament amb el nostre tutor, el Xavier Gimeno.
A tall de
reflexió, he de remarcar que la sessió ha estat molt interessant i profitosa. A
banda d’aprendre coses molt útils relacionades amb la literatura infantil, com
prendre consciència de la importància de les il·lustracions als contes i la
manera d’expressar-nos quan els expliquem; també he après altres coses
vinculades amb la meva futura professió arrel dels consells que el Pere ens ha
ofert; com per exemple: “El més important quan feu de mestres és que us ho
passeu bé” o “La vida ha de ser un joc”. En relació, també hem parlat de la rellevància
que té oferir espais de joc lliure a l’educació infantil i no caure en l’error
de dirigir, per part de l’adult, tots els moments de joc.
"Quan contis contes compta quants contes contes, perquè si no portes el compte de quants contes contes, mai sabràs quants contes pots contar i perdràs el compte."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada