PARAULES CLAU
- Llengua escolar
- Llengua pròpia
- Immigrants i natius
- Rendiment escolar
- Immersió lingüística
RESUM
L’elevada taxa
d’immigració actual, ha esdevingut el detonant del gran ventall
d’heterogeneïtat lingüística i cultural amb la que ens trobem avui dia en el
món occidental. I aquest fenomen migratori, afecta consegüentment al sistema
educatiu espanyol. En el cas de Catalunya, per exemple, en les aules d’infantil
i de primària del curs 2004-2005, han arribat a aparèixer 30 llengües diferents.
Així doncs, dins
d’una mateixa aula s’hi pot trobar una gran varietat lingüística, degut a que
molts dels alumnes tenen una llengua inicial diferent a la vehicular del
centre. I aquesta divergència sol anar acompanyada d’un augment del fracàs
escolar en els infants no natius. En el sentit que, a diferència dels
autòctons, presenten greus dificultats per adaptar-se a la nova llengua oficial
de l’escola, ja que aquesta no és l’habitual de l’entorn familiar, i això afecta
al seu nivell de rendiment escolar.
El procés
d’adquisició d’aquestes habilitats lingüístiques és llarg i complex. No és fins
als 3 anys d’escolaritat i d’exposició constant a la llengua del context, que
desenvolupen la competència conversacional necessària, però alhora,
insuficient. Calen 5 anys mínim, per poder equiparar-la a la dels parlants
natius.
Tot i que
existeix un estudi de Thomas i Collier (1997), que mostra que el grau
d’adaptació varia segons: el temps d’escolarització prèvia en la llengua
inicial i l’edat en la que s’immergeix en
la nova llengua. I segons l’investigació de Navarro i Huguet, el període de
residència en el nou context també és un factor clau.
Per millorar el
procés d’immersió lingüística i oferir igualtat d’oportunitats a tots els infants
és imprescindible, incorporar a l’alumne estranger en les aules ordinàries però
alhora oferir-li un suport lingüístic específic. I també fomentar l’assoliment
d’habilitats lingüístiques en la pròpia llengua, que facilitaran l’adquisició
de les de la segona.
PREGUNTES
- Podries reiterar quina diferència hi ha entre programes bilingües i d’immersió lingüística?
REFLEXIÓ
El procés
migratori, no té data de caducitat ni límits abastables. Així doncs, la nostra
societat esdevindrà més multicultural i plurilingüe amb el pas dels anys. I la
diversitat es convertirà en una característica innata i enriquidora en la
civilització, que no podrem obviar o menysprear des del context escolar.
Per aquest
motiu, haurem d’aconseguir deixar enrere la tendència tradicional de segregar a
l’alumnat estranger de l’autòcton, ja que la homogeneïtzació és una pràctica
educativa nul·la, que no aporta beneficis a cap bàndol.
L’única via
adequada per adquirir una total competència lingüística és la interacció. És a
dir, l’eina que et permet interioritzar amb més facilitat i motivació les
habilitats del llenguatge és la situació de comunicació. Però, cal tenir
present, que per encaminar l’aprenentatge cap a una llengua concreta, cal que
en aquest intercanvi d’informacions, idees i sentiments, alguns interlocutors
dominin la llengua vehicular, servint així als demés d’exemple a seguir.
En definitiva,
aquest apassionant i diferent article de 2006 “Lengua, escuela e inmigración”
d’Ignasi Vila, m’ha mostrat que és imprescindible tractar les llengües d’una
manera adequada, per garantir igualtat d’oportunitats a tots els alumnes a
l’hora de progressar a nivell lingüístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada