Paraules clau:
- Infància
- Educació
- Llenguatge
- Joc de representació
- Comunicació
Síntesi:
Els jocs de representació són situacions
que possibiliten interaccions diverses que vehiculen coneixements i que
faciliten el creixement lingüístic. Durant el segon cicle d’educació infantil,
és a dir dels 3 als 6 anys, els infants avancen amb passos gegantins cap al
domini del llenguatge a un nivell que els acostarà al que utilitzen les
persones adultes.
Durant aquest cicle aprenen a fer noves
demandes a través d’un llenguatge més elaborat. Socialment també es produiran
canvis en el domini de les habilitats comunicatives, ja que aprendran les convencions
que regulen la presa de torns, el manteniment del tòpic, com reparar les frases
quan no se’ls entén…
En definitiva, el món lingüístic dels
infants, durant aquests anys, s’ampliarà.
La lectura també parla sobre
l'organització dels jocs de representació. En relació a aquest tema fa
referència al fet que és important planificar el que es representarà en funció
dels interessos dels alumnes i les alumnes, tenint en compte que no totes les
representacions són adequades per totes les edats, per exemple, s'han de buscar
aquelles que facin referència a la vida diària pels infants més petits, ja que
el serà una situació molt més propera. A més, proposa que el joc disposa de dos
moments:
1. Motivació i conèixer l'esquema. Aquesta
part comportarà una gran quantitat de vocabulari nou i aprendran noves
estructures lingüístiques.
2. Representació. Tot i que l'espai ja
està organitzat, els infants, poden participar en la planificació de com
representaran, quins rols hi haurà, etc. Afavorirà al llenguatge pel que fa a
l'estructuració narrativa o a establir relacions.
Finalment, la lectura remarca el joc de
representació com a intervenció del llenguatge i destaca que aquest tipus de
recurs és ideal com a marc per la intervenció amb aquells infants que no
segueixen una evolució correcta, pel fet de crear un context proper i garantir
que el seu coneixement representi un progrés qualitatiu. A més, aquest recurs
suposa facilitat per ajustar-se a les necessitats comunicatives i
lingüístiques.
Preguntes:
- Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo."El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?
- En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?
Reflexió:
Amb aquesta lectura, he pogut comprovar la importància i el benefici que pot tenir el joc simbòlic i representatiu en l’adquisició del llenguatge i l’enriquiment de la parla dels infants. A través d’aquest tipus de joc, es donen moltes interaccions que regulen les habilitats comunicatives dels infants i permeten que la seva parla adquireixi un forma més complexa.
Per aconseguir aquests punt forts, és necessari que els racons estiguin inspirats en les necessitats dels infants es presentin d’una manera atractiva per a ells. El mestre/a ha de ser molt observador i a través de la parla i la comunicació no verbal, ha de saber quines són les necessitats de cada nen i nena i motivar-los per aprendre coses noves i tenir iniciatives. Un dels objectius seria que l’infant acabi movent-se i aprenent per iniciativa pròpia, gràcies a la motivació que li proporciona l’entorn. Aquest aprenentatge motivat pel propi infant, és molt més significatiu, ja que és fa a través de la interacció i la pròpia experiència.
Hem de partir de la base que l'infant és el protagonista dels seus aprenentatges, l'educador ha d'agafar el rol de guia i observador i deixar la costum de tenir-ho tot molt planificat i controlat. S’ha de deixar lloc a l’espontaneïtat, la innovació i l’aprenentatge bidireccional. L’educador, ha d'oferir als infants l’espai i els recursos materials perquè estiguin al seu abast quan els vingui de gust jugar o experimentar.
Així doncs, m’ha semblat interessant adjuntar el documental: "Una altra escola". Juntament amb l’article “Els jocs de representació, una eina per afavorir el desenvolupament del llenguatge”, comparteixen el plantejament més important: el subjecte protagonista és l'infant.
- Segons expliques a l’article, l’autora Katherine Nelson (1996) afirma: "Se ha demostrado ampliamente que las representaciones mentales de los acontecimientos son formas básicas de conocimiento presentes en la primera infancia que ayudan en el desarrollo narrativo."El joc de representació, sempre és una forma bàsica present en la primera infància? Aquells que no fan joc de representació no poden incrementar el desenvolupament narratiu?
- En el joc de representació, quin és el paper que juga el mestre o la mestra? Segons la intervenció de l’educador/a, el joc representatiu pot variar quant a metodologia o efectes positius?
Reflexió:
Amb aquesta lectura, he pogut comprovar la importància i el benefici que pot tenir el joc simbòlic i representatiu en l’adquisició del llenguatge i l’enriquiment de la parla dels infants. A través d’aquest tipus de joc, es donen moltes interaccions que regulen les habilitats comunicatives dels infants i permeten que la seva parla adquireixi un forma més complexa.
Per aconseguir aquests punt forts, és necessari que els racons estiguin inspirats en les necessitats dels infants es presentin d’una manera atractiva per a ells. El mestre/a ha de ser molt observador i a través de la parla i la comunicació no verbal, ha de saber quines són les necessitats de cada nen i nena i motivar-los per aprendre coses noves i tenir iniciatives. Un dels objectius seria que l’infant acabi movent-se i aprenent per iniciativa pròpia, gràcies a la motivació que li proporciona l’entorn. Aquest aprenentatge motivat pel propi infant, és molt més significatiu, ja que és fa a través de la interacció i la pròpia experiència.
Hem de partir de la base que l'infant és el protagonista dels seus aprenentatges, l'educador ha d'agafar el rol de guia i observador i deixar la costum de tenir-ho tot molt planificat i controlat. S’ha de deixar lloc a l’espontaneïtat, la innovació i l’aprenentatge bidireccional. L’educador, ha d'oferir als infants l’espai i els recursos materials perquè estiguin al seu abast quan els vingui de gust jugar o experimentar.
Així doncs, m’ha semblat interessant adjuntar el documental: "Una altra escola". Juntament amb l’article “Els jocs de representació, una eina per afavorir el desenvolupament del llenguatge”, comparteixen el plantejament més important: el subjecte protagonista és l'infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada