Infància estrangera i coneixement de la llengua
de l’escola:
Vila, I. i Siqués, C.
A. Paraules Clau:
Immersió lingüística, diversitat
cultural, segones llengües, comunicació, immigració, pràctica educativa.
 |
| Il·lustració de la diversitat cultural. |
B. Síntesi:
En aquest article es discuteixen
les bases de la immersió lingüística entesa com un programa d’inclusió per la
infància immigrant i les seves famílies. Si bé és cert que ha funcionat com a
estratègia per assolir competències lingüístiques tant en el català com en el
castellà amb els alumnes de parla castellana, potser també funciona amb els que
tenen una llengua diferent d’aquestes dues.
En primer lloc, un dels punts
clau en aquest procés és que la institució escolar tingui sentit per l’alumnat;
així, el seu aprenentatge serà més efectiu. En relació, és important que es
promogui constantment la negociació de significats en el que es diu i es fa a
l’aula; i també comptar amb un professorat bilingüe que utilitzi el català però
també entengui el castellà. D’aquesta manera, l’alumne sent que la seva llengua
i els seus orígens són acceptants a l’escola i adopta una actitud de
predisposició a aprendre el català. I en darrer lloc, si l’actitud de la
família envers el programa és positiva, l’alumne s’hi adaptarà millor.
En segon lloc, s’ha de
destacar positivament que les competències lingüístiques dels alumnes bilingues
són interdependents; per tant, les competències desenvolupades en una llengua
es poden transferir a l’altre. D’altra banda, si contextualitzem a l’infant
permanentment, oferim una atenció individualitzada i el fem treballar en
interacció amb els companys podem garantir part de la immersió lingüística. No
obstant això, si no disminuïm les limitacions que l’alumnat té amb la llengua
de l’escola, facilitem que aquest no pugui implicar-se activament en les
activitats proposades i tingui problemes de comprensió.
En conclusió, per aconseguir
una bona immersió lingüística és necessària la negociació de significats del
que es fa i es diu a l’aula, i la dotació de sentit a les activitats que es
realitzen; per aconseguir-ho hem de tenir en compte els quatre següents punts:
reconèixer la llengua familiar de l’alumnat, contextualitzar a l’infant, oferir
recursos materials i humans per desenvolupar una pràctica més individualitzada
i potenciar el treball cooperatiu per afavorir l’aprenentatge entre iguals.
C. Preguntes a l'autora:
- Si a
l’escola ens arriba un infant que no sap català, castellà ni anglès; l’hem
d’introduir en l’horari habitual dels infants i que faci les assignatures que
li toquen o és millor que no faci classes d’anglès per primer consolidar el
català? És a dir, ensenyem les tres llengües des d’un principi i alhora o ho
fem progressivament?
- Com
a mestres quins recursos materials i humans tenim per establir comunicació amb
una família que no parla cap de les nostres llengües?
D. Reflexió personal:
Actualment treballo al
menjador de l’Escoleta amb els infants de les classes de segon A i B. A l’aula
dels alumnes de l’A, des d’inicis de curs, s’ha incorporat una nena de
Kurdistan que va arribar a l’agost del seu país d’origen. Òbviament, la seva
llengua materna és el kurd i, quan va arribar, tenia zero coneixements del
català i el castellà; però, per sort, al viure durant 6 mesos a Londres té nocions
basques d’anglès (llengua que comparteix amb la mestra).
Analitzant com a sigut el
procés d’adaptació i la immersió lingüística que han utilitzat amb l’Aleen,
s’ha de reconèixer que ha sigut molt ben portat a terme i que el seu progrés ha
estat tot un èxit. Ara, després de 9 mesos, pots establir una conversa en
català, castellà i anglès amb aquesta nena, tot i que encara està adquirint
molt vocabulari en català i castellà.
Una de les coses que més m’han
sorprès de la pràctica educativa de la Maria, la seva tutora, és com ha
introduït la cultura d’origen de l’Aleen a la classe per tal que els seus
companys poguessin conèixer-la millor i ella se sentis acceptada pel grup. La
nena, ha explicat de manera natural com era el seu país, quines festes se
celebraven i per quins motius va haver-ne de marxar. A banda, hi ha un racó de
l’aula amb mapes per situar el país i fotografies de Kurdistan i de la família
de l’Aleen.
Finalment, com que la lectura
en català i castellà encara se li fa molt feixuga, s’ha incorporat més material
didàctic (llibres, revistes, contes, àlbums, còmics...) en anglès per tal que
pugui desenvolupar la capacitat lectora amb normalitat. A banda, s’han
introduït diccionaris il·lustrats de català-anglès per oferir més vocabulari i,
conseqüentment, millorar la comunicació d’aquesta nena amb la resta del grup.
Cercant imatges per internet sobre la diversitat cultural, he trobat la il·lustració de Les Tres Bessones. La imatge forma part d'un article que parla d'uns estudis realitzats a la UdL. Aquests estudis afirmen que un 15% de les escoles catalanes no realitza cap acció o activitat relacionada amb la diversitat cultural. Penso que, tot i que és una xifra petita, s'hauria de treballar perquè totes les escoles atenguessin a la diversitat cultural i aconseguissin que els infants se sentin acollits i respectats.
També he trobat un vídeo molt interessant que parla de les aules plurilingües i ens mostra un projecte que s'ha dut a terme a un centre de Barcelona amb infants d'origen pakistanès i les seves famílies. També s'ensenya una activitat anomenada: La història de les meves llengües, on els infants explicaven i il·lustraven quines llengües parlaven i amb qui les utilitzaven. M'ha agradat trobar aquest exemple perquè m'ha recordat a la primera tasca que vam realitzar per aquesta assignatura: l'autobiografia educativa.
 |
| Redacció d'una nena del centre sobre la història de les seves llengües. |
Referència: Vila, I. i Siqués, C. (2006) Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola, Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 38, 29-37.
E. Reflexió classe en anglès:
Després de la classe realitzada per la María José Lobo en anglès, m'agradaria destacar el que vam fer durant el seminari. La mestra ens va col·locar en rotllana i vam fer una sessió de Total Physical Response, un mètode per ensenyar idiomes mitjançant el moviment físic per reaccionar a davant una intervenció verbal.
Va ser molt interessant conèixer aquest mètode d'aquesta manera perquè moltes de nosaltres no sabíem de la seva existència. Personalment, no sé si l'utilitzaria per ensenyar una llengua als meus alumnes perquè crec que només potència algunes de les competències i capacitats. Penso que s'hauria d'alternar amb altres tècniques per poder-nos adaptar als infants i oferir més recursos metodològics. Tot i això, he de reconèixer que és una tècnica molt eficaç. A banda del mètode vam aprendre altres coses com l'organització dels alumnes, en rotllana perquè hi hagués contacte visual; i així, fos més fàcil interactuar entre nosaltres i aprendre junts. També vaig prendre consciència de la importància de dirigir-se als alumnes pel seu nom, de demanar voluntaris i d'afegir els conceptes progressivament.
Exemple d'una pràctica de TPR:
E. Reflexió classe en anglès:
Després de la classe realitzada per la María José Lobo en anglès, m'agradaria destacar el que vam fer durant el seminari. La mestra ens va col·locar en rotllana i vam fer una sessió de Total Physical Response, un mètode per ensenyar idiomes mitjançant el moviment físic per reaccionar a davant una intervenció verbal.
Va ser molt interessant conèixer aquest mètode d'aquesta manera perquè moltes de nosaltres no sabíem de la seva existència. Personalment, no sé si l'utilitzaria per ensenyar una llengua als meus alumnes perquè crec que només potència algunes de les competències i capacitats. Penso que s'hauria d'alternar amb altres tècniques per poder-nos adaptar als infants i oferir més recursos metodològics. Tot i això, he de reconèixer que és una tècnica molt eficaç. A banda del mètode vam aprendre altres coses com l'organització dels alumnes, en rotllana perquè hi hagués contacte visual; i així, fos més fàcil interactuar entre nosaltres i aprendre junts. També vaig prendre consciència de la importància de dirigir-se als alumnes pel seu nom, de demanar voluntaris i d'afegir els conceptes progressivament.
Exemple d'una pràctica de TPR:
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada