IDEES CLAU:
1.
Els infants han de ser protagonistes del seu
propi aprenentatge i desenvolupament.
2. Els
infants han de deixar-se endur per les seves il·lusions a nivell individual, mai
es poden guiar i sentir-se obligats/des a seguir la inèrcia del grup classe.
3.
L’autonomia comporta la responsabilitat i,
ambdues, un augment de l’autoestima.
RESUM:
El text fa referència al mètode Maria Montessori implementat a alguns
entres educatius específics, seguidors d’aquesta metodologia.
De manera més precisa, l’autora del text se centra en afirmar que
totes les criatures tenen ganes d’aprendre de manera innata i que, ho mostraran
més o menys en funció de l’entorn en què es trobin.
El mètode Montessori procura oferir eines als infants perquè aquests
es puguin desenvolupar a nivell individual tal i com ells/es desitgin.
Per tant, parlem de l’infant com a protagonista absolut del seu
desenvolupament, ja que els/les educadors/es tenen un paper d’orientador/a,
d’observadors/es i ofereixen un model a seguir, sempre des d’una actitud
respectuosa, mai autoritària. A més, no podem oblidar que els/les docents també
aprenen moltes coses dels infants, als quals mai podem tractar com a petites
persones adultes, doncs tenen una percepció del món totalment diferent.
El mètode Montessori també dóna especial importància a
l’experimentació, ja que la resolució de conflictes propis i l’experiència
personal ajuden a desenvolupar l’autonomia. A més, els materials autocorrectius
permeten als infants aprendre i millorar a partir dels errors.
D’aquesta manera es fomenta l’autocontrol i el respecte a un mateix i
als demès, permetent la llibertat individual dins d’un marge de normes de
convivència.
En relació al temps, Maria Montessori afirmava que els infants
necessiten unes 3 hores aproximades per tal de desenvolupar una activitat
completa, passant per les fases d’experimentació amb materials senzills, de més
implicació, de baixada del grau de dificultat de l’activitat, i de retorn a
materials més complexos. Per tant, cal oferir temps als infants perquè
s’equivoquin, millorin, gaudeixin i es concentrin, mentre desenvolupen
activitats i treballs creatius, espontanis i experimentals, orientats a les
capacitats individuals de cada infant.
Així doncs, d’acord amb el text cal donar molta importància als petits
detalls del dia a dia, els quals a vegades passen desapercebuts, però
afavoreixen totalment a l’autonomia natural dels infants.
PREGUNTES A L’AUTOR/A:
1. Maria
Montessori es centra molt en la importància dels valors individuals i el
respecte als demès, però afirma que no ens hem de deixar endur per la inèrcia
del grup classe. Aleshores, com es treballa la cooperació i la col·laboració
entre companys/es, anant més enllà del respecte mutu?
2.
Si aquest mètode és el millor o dels més
beneficiosos per al desenvolupament de l’infant, per què no s’aplica als
centres d’educació pública?
OPINIÓ PERSONAL:
El text m’ha agradat especialment, ja que demostra clarament la importància
de l’experimentació dels infants en aquestes edats. Per tant, com a docents
està en les nostres mans el fet de fomentar l’autonomia dels infants,
oferint-los entorns d’aprenentatge de lliure circulació i de lliure
descobriment que els permetin descobrir-se a ells/es mateixos/es i al món que
els envolta.
De manera més concreta, he trobat molt interessants els exemples de
casos concrets i d’experiències quotidianes que es mostren en el text, ja que reflecteixen
de manera clara que com a persones i sobretot, com a docents, hem de saber
valorar i observar els petits detalls del dia a dia a les aules, els quals
poden demostrar molt més que qualsevol altre tipus d’avaluació.
Per acabar, hem pogut veure que a partir de l’autonomia es fomenten la
reflexió i la responsabilitat individuals, les quals permeten arribar a la
realitat, ja que tal i com hem comentat al debat, les veritats més profundes
resideixen en la simple reflexió.
