dissabte, 25 de març del 2017

EL TREBALL DE L'AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

IDEES CLAU:

1.       Els infants han de ser protagonistes del seu propi aprenentatge i desenvolupament.
2.    Els infants han de deixar-se endur per les seves il·lusions a nivell individual, mai es poden guiar i sentir-se obligats/des a seguir la inèrcia del grup classe.
3.       L’autonomia comporta la responsabilitat i, ambdues, un augment de l’autoestima.  




RESUM:

El text fa referència al mètode Maria Montessori implementat a alguns entres educatius específics, seguidors d’aquesta metodologia.

De manera més precisa, l’autora del text se centra en afirmar que totes les criatures tenen ganes d’aprendre de manera innata i que, ho mostraran més o menys en funció de l’entorn en què es trobin.
El mètode Montessori procura oferir eines als infants perquè aquests es puguin desenvolupar a nivell individual tal i com ells/es desitgin.

Per tant, parlem de l’infant com a protagonista absolut del seu desenvolupament, ja que els/les educadors/es tenen un paper d’orientador/a, d’observadors/es i ofereixen un model a seguir, sempre des d’una actitud respectuosa, mai autoritària. A més, no podem oblidar que els/les docents també aprenen moltes coses dels infants, als quals mai podem tractar com a petites persones adultes, doncs tenen una percepció del món totalment diferent.
El mètode Montessori també dóna especial importància a l’experimentació, ja que la resolució de conflictes propis i l’experiència personal ajuden a desenvolupar l’autonomia. A més, els materials autocorrectius permeten als infants aprendre i millorar a partir dels errors.
D’aquesta manera es fomenta l’autocontrol i el respecte a un mateix i als demès, permetent la llibertat individual dins d’un marge de normes de convivència.
En relació al temps, Maria Montessori afirmava que els infants necessiten unes 3 hores aproximades per tal de desenvolupar una activitat completa, passant per les fases d’experimentació amb materials senzills, de més implicació, de baixada del grau de dificultat de l’activitat, i de retorn a materials més complexos. Per tant, cal oferir temps als infants perquè s’equivoquin, millorin, gaudeixin i es concentrin, mentre desenvolupen activitats i treballs creatius, espontanis i experimentals, orientats a les capacitats individuals de cada infant.

Així doncs, d’acord amb el text cal donar molta importància als petits detalls del dia a dia, els quals a vegades passen desapercebuts, però afavoreixen totalment a l’autonomia natural dels infants.


PREGUNTES A L’AUTOR/A:

1.     Maria Montessori es centra molt en la importància dels valors individuals i el respecte als demès, però afirma que no ens hem de deixar endur per la inèrcia del grup classe. Aleshores, com es treballa la cooperació i la col·laboració entre companys/es, anant més enllà del respecte mutu?

2.       Si aquest mètode és el millor o dels més beneficiosos per al desenvolupament de l’infant, per què no s’aplica als centres d’educació pública?

OPINIÓ PERSONAL:

El text m’ha agradat especialment, ja que demostra clarament la importància de l’experimentació dels infants en aquestes edats. Per tant, com a docents està en les nostres mans el fet de fomentar l’autonomia dels infants, oferint-los entorns d’aprenentatge de lliure circulació i de lliure descobriment que els permetin descobrir-se a ells/es mateixos/es i al món que els envolta.

De manera més concreta, he trobat molt interessants els exemples de casos concrets i d’experiències quotidianes que es mostren en el text, ja que reflecteixen de manera clara que com a persones i sobretot, com a docents, hem de saber valorar i observar els petits detalls del dia a dia a les aules, els quals poden demostrar molt més que qualsevol altre tipus d’avaluació.

Per acabar, hem pogut veure que a partir de l’autonomia es fomenten la reflexió i la responsabilitat individuals, les quals permeten arribar a la realitat, ja que tal i com hem comentat al debat, les veritats més profundes resideixen en la simple reflexió.



Lectura Vega, Silvia

Un racó del joc simbòlic: El supermercat 
Font
Idees Claus:
-  Els beneficis del supermercat com a racó de joc
- Habilitats dels educadors per treure el major profit dels racons.
-  El rol de l’educador/a en el racó del supermercat.
-  Recursos i coneixements per avaluar aquest racó.
Resum:
En aquest article, viatgem a l'escola infantil Bambi, Barcelona. La lectura ens explica com les educadores d'aquesta escola bressol posen en pràctica (a la classe d'infants de 2-3 anys) el racó del supermercat durant el segon trimestre del curs: primer explica tots els objectius i els continguts que poden arribar a treballar amb aquest racó, més endavant expliquen quines estratègies utilitzen i quines activitats d'aprenentatge fan, a continuació parla sobre les orientacions didàctiques que s'han de tenir en compte abans d'oferir la opció d'aquest racó als infants de l'aula, i finalment acaba parlant sobre la manera d'avaluar aquest racó.
Els continguts que es poden treballar són aprenentatges molt significatius pels infants, i els objectius es poden adaptar a les edats i les capacitats de cada infant. Explica estratègies com: anar a un comerç real del barri a comprar i després reflexionar i exposar entre tots les seves impressions, derivar l’activitat del supermercat en altres que continuen una vegada acabada la compra, aprofitar el fet de recollir el racó per classificar el material o en comptes d’utilitzar només joguines, posar-ne alguns aliments naturals. Abans de començar a fer l’activitat, també explica com organitzar l’espai, el material, el temps de l’activitat i la permanència dels racons. I per acabar, l’avaluació: que es basa en l’observació de converses, actituds, conductes, deduccions, etc.
Comptat i debatut, parla de la importància i de les possibilitats del supermercat com a racó de joc, utilitzant exemples d’una classe amb infants d’entre 2 i 3 anys.
Preguntes per l’autor:
·  1. A la lectura s’explica que els infants estan el temps que ells volen (les educadores decideixen deixar de jugar quan els veuen cansats), però no tots els infants tenen el mateix ritme. Per tant, en quin moment l’educador decideix que s’ha acabat el temps de joc i es passa a jugar a una altre cosa?
·   2. Quan els infants juguen a això, només tenen aquesta opció o poden jugar cadascú amb allò que vol?
·   3. En quin moment l’educador deixa el seu rol de jugador per el rol d’educador?
Comentari personal:
Personalment, crec que el treball per racons pot prendre una importància rellevant en els infants d’aquestes edats, però potser s’hauria de deixar més marge de maniobra als infants per jugar amb allò que ells vulguin, i per tant, oferir diversos racons d’aprenentatge dins l’aula. La gran majoria de racons es treballen molts continguts, però poques vegades es treballa la psicomotricitat des dels racons, és per això que a continuació deixo un enllaç que porta a un bloc de Jordi Tuset i Antonn Ribas, on parla de la psicomotricitat en racons de joc.
Font de la fotografia
Blog de Jordi Tuset

Lectura 4 - Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil. Criterios y pautas de actuación

VI. Alonso, P. (2012) Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil: criterios y pautes de actuación, Aula de infantil, 10, 1-4


IDEES PRINCIPALS



-La comunicació efectiva amb els nens i les nenes, contribueix a crear un clima de confiança i seguretat per tal de tenir un desenvolupament i un creixement favorable.

-La gran importància de les interaccions comunicatives que els adults estableixen amb els infants.

-Qualsevol moment de l’horari escolar és bo per potenciar la comunicació.


Enllaç

BREU RESUM


Aquest article ens parla sobre la importància de les interaccions comunicatives que els adults estableixen amb els infants, sobretot en el primer cicle i la funció que tenen els efectes de millora de la comunicació i el llenguatge en tots els moments que es viuen a l’aula.

En aquesta lectura, Pilar Alonso ens mostra una sèrie d’interaccions socials i estratègies naturals de les mares amb els seus fills i filles, i ens parla de criteris i pautes d’intervenció. Fent referència a les interaccions socials, és cert que des que el nadó neix, necessita a l’adult perquè s’ocupi d’ell i satisfaci les seves necessitats per tal de sobreviure. El nadó disposa de conductes per afavorir el contacte amb els altres: moure les mans, plorar, somriure... Aquest és el “vocabulari” que utilitzen per apropar-se a l’adult i amb aquest diàleg van construint un esquema d’interacció social i la seva construcció com a persona.

L’autora ens presenta diverses estratègies com per exemple, els jocs amb els objectes o la lectura de contes. Aquestes activitats tenen una gran importància en els primers anys de vida, des d’abans fins i tot del naixement de l’infant, ja que s’estableix una comunicació entre l’adult i el nadó i a través d’aquesta interacció estimulen el desenvolupament intel·lectual i emocional.

En el cas dels infants amb necessitats educatives especials que puguin tenir trastorns del llenguatge o deficiències, necessitaran un temps més ampli per conèixer els jocs i vocabulari, i s’hauran de crear situacions en les qual es puguin comunicar millor, per tal de potenciar interaccions amb els altres nens i nenes.

Com diu Pilar Alonso, no hem de pensar que existeix un “estil comunicatiu idoni”, però sí que és cert que els més adequats són aquells que estimulin la socialització, ja que és una condició favorable per a ells i elles, ja que els hem d’animar a perfeccionar les seves produccions orals però sempre amb un ple d’afectivitat.



PREGUNTES A L’AUTOR 



- Quins canvis i quines condicions de funcionament podríem fer per facilitar les actituds i les pràctiques que presenta l’autora? 

-Com podem potenciar aquesta comunicació amb els infants multilingües?




REFLEXIÓ 

Aquesta lectura l’he trobat molt interessant, ja que he pogut comprovar la gran importància de les interaccions comunicatives que els adults establim amb els infants. Penso que la comunicació és prèvia a l’aparició del llenguatge i els adults tenim un gran paper en la seva adquisició. 

Durant el seminari hem fet algunes reflexions sobre la lectura i totes hem estat d’acord en el fet que els nadons necessiten a l’adult per sobreviure i satisfer les seves necessitats a través d’afecte i creant un clima de confiança, però, com l’autora diu no sempre és fàcil aconseguir donar aquesta atenció individualitzada a les aules del primer cicle d’Educació Infantil. Tot i això, pensem que s’ha de potenciar la comunicació de tots els nens i les nenes fent els canvis que siguin necessaris per a facilitar aquestes bones pràctiques que presenta l’autora. 

Pilar Alonso ens parla de la funcionalitat de les interaccions comunicatives que els adults estableixen amb els més petits, però hem pensat en les pràctiques que es porten a terme a les aules on hi ha infants multilingües. Molts mestres es troben en situacions sociolingüístiques complexes, i alguns potser se’n surten prou bé, perquè poden tenir experiència o formació en sociolingüística. Però també hi haurà d’altres que tenen estratègies que no sempre funcionaran prou bé, per tant hauríem de tenir un tipus de formació permanent i establir unes altres estratègies.

Potenciar la comunicació al primer cicle d'educació infantil. Criteris i pautes d'actuació.


Idees claus
  • En el desenvolupament de les conductes comunicatives en els infants, hi té un pes clau la qualitat d’aquestes, l’estil comunicatiu i l’afecte.
  • Cal adaptar-se a les habilitats comunicatives dels infants mitjançant estratègies que demanin, progressivament, nivells lingüístics més complexos.
  • Aprofitar les situacions més semblants al context familiar per treballar la comunicació de manera més personalitzada. 

Síntesi
El text de la Pilar Alonso parla sobre la manera en què els educadors i educadores han d’actuar a les aules per promoure les conductes comunicatives en els infants.
Per aconseguir-ho, remarca que aquests professionals necessiten conèixer les interaccions comunicatives entre els infants i les seves respectives famílies per tal de traslladar a l’aula la part més positiva d’aquestes. Es tracta de traslladar al context escolar aquelles adaptacions a les capacitats lingüístiques dels més petits que duen a terme els familiars, envoltades sempre d’afecte, tranquil·litat i paciència.
El que proposa l’autora és que el nadó vagi adoptant un paper progressivament més actiu i d’iniciativa a través de jocs rituals amb familiars. Una altra proposta que recull el text gira entorn la lectura de contes: seguir un procés que comença amb la rebuda total d’informació per part de l’infant, que continua amb preguntes que requereixen una mínima participació d’aquest i que finalitza amb les seves respostes a preguntes més complexes.
Però per poder fer un bon acompanyament al desenvolupament comunicatiu dels infants, els educadors i educadores necessiten saber que qualsevol moment és bo per treballar aquest àmbit, tot i que les funcions comunicatives que es treballin seran diferents segons el moment o la situació en què es trobin. A més, han d’identificar i aprofitar els moments més idonis per reforçar la comunicació, que són els més assistencials degut a l’alt nivell de semblança amb el context familiar. Aquestes situacions són claus per aquell alumnat amb dificultats comunicatives. 

Etapas Del Desarrollo Del Habla Y El Lenguaje | 2016 Car Release Date

Per últim però no menys important, l’autora ens recorda que investigar sobre la capacitat de comprensió dels més petits en la lectura de contes és molt rellevant i fàcil de descobrir a través de preguntes cada cop més elaborades i sempre adaptades a les seves capacitats lingüístiques. Però sempre recordant que tot això requereix d’un contacte directe i d’una calidesa molt necessària per a tots els menuts.

Preguntes
  • Quina seria una manera idònia per donar cabuda a la gran diferència de nivells comunicatius?
  • En el cas que la família no segueixi estratègies adaptades a les capacitats comunicatives de l’infant, què podrien o haurien de fer els educadors per compensar-ho?

Comentari personal
Em va semblar molt interessant i coherent la idea que defensa aquest article respecte a seguir a l'aula les estratègies comunicatives que duen a terme les famílies amb els seus fills. Tot i així, ens vam plantejar una sèrie de dubtes o dilemes amb què ens podem trobar i que poden dificultar la implantació d'aquesta proposta. Crec que per poder dur-la a terme, cal una mínima relació amb la família per tal de saber com estan treballant el llenguatge amb els infants. Aquesta relació no sempre és possible, ja que molts cops no són els propis pares els que porten els seus fills a l'escola o ens podem trobar el cas que parlin algun idioma que no entenem. A més, pot donar-se la situació que l'infant tampoc entengui gaire el català o castellà i, per tant, haurem de seguir altres estratègies per a què ens entengui i que, possiblement, seran diferents a les que segueixi la família. Per últim, un altre dubte que em sorgeix és el següent: si la família no sap adequar-se a les capacitats lingüístiques de l'infant, el mestre o la mestra no haurà de seguir les estratègies familiars que segueixen. Per tant, veig que és una molt bona idea però que l'autora no ha tingut en compte la infinitat d'elements que  poden donar-se i dificultar molt la implementació d'aquesta ben pensada proposta.

Junts és més que la suma de tots

Idees clau:

1)      Crear espais on els infants puguin interactuar entre ells.
2)      Deixar que els infants comparteixin coneixements, habilitats, potencialitats i així aprenguin a respectar als altres
3)      El coneixement és un procés de construcció conjunta i continuada.

 Escola El Martinet

Resum

L’article “Junts és més que la suma de tothom” parla sobre l’escola El Martinet a Ripollet, un centre que treballen molt la interacció entre els infants, deixar-los fer en tot moment i que siguin ells mateixos qui vagin construint el seu propi coneixement.

El focus principal que es vol destacar en aquest article és que l’ésser humà és un ésser relacional per naturalesa i està predisposat a comunicar-se, a ser i viure en relació. A més, en aquesta escola, la imatge que tenen d’infant parteix de la idea que són capaços, competents, poden trobar i fer el seu propi camí de manera autònoma.

És per tots aquests motius, que dóna molt importància a la creació d’espais on les relacions disposin d’un lloc propi en què cadascú sigui reconegut pel que és i pel que pot arribar a ser; espais on les criatures puguin transitar lliurement i interactuar amb els diferents materials; espais on interactuïn en petits grups, espais funcionals i disponibles a l’acció de totes les nenes i els nens, espais que propiciïn la multiplicitat i la interconnexió de mirades, i sempre sense la interferència de cap adult.

A més, aquesta interacció permet fugir de la uniformitat i del fet que tothom sigui igual, i       que totes i tots tinguin la oportunitat de fer brillar el que és propi i únic de cadascú: tots ofereixen habilitats, experiències, coneixements... i se senten reconeguts per això. D’aquesta manera, comencen a prendre consciència de les seves pròpies idees, les seves potencialitats, i respectant les dels altres.

En definitiva, la creació d’aquest tipus d’espai és molt beneficiós pels infants, perquè permet la interacció amb els altres companys, el respecte per les opinions dels altres, l’esperit crític i reflexiu... però sobretot aprenen a gestionar els conflictes i intentar resoldre’ls en benefici de tots.

Preguntes a les autores

-          Com podem posar en pràctica un projecte així en una societat estancada, que no vol avançar cap a les noves idees?
-          En quin moment nosaltres com a mestres hem d’intervenir en l’acció dels infants?
-          Quin és el límit entre integració i inclusió?

Opinió personal

Personalment, és un text que em sembla molt atractiu i molt fàcil de llegir gràcies als diferents exemples de diàlegs dels infants que fan molt més senzilla la comprensió del text. A més, la pedagogia d’espai lliure pels infants em sembla molt interessat perquè d’aquesta manera els nens i les nenes són els vertaders protagonistes del seu procés d’aprenentatge ja que són ells mateixos qui construeixen el seu coneixement, i així es fomenta la seva autonomia. 

I aquí és molt important que cada mestre individualment sàpiga quin és el seu paper i saber posicionar-se en cada moment, ja que ha d’estar atent a tot el que succeeix al seu voltant, observant i gestionant els possibles conflictes que poden aparèixer; tot i així, també hem de deixar aquesta llibertat als infants per poder autogestionar els seus conflictes i així aprendre a autocontrolar-se. En definitiva, opino que hem de canviar totalment la visió que tenim de l’educació i deixar més espai als infants, i tot això es pot aconseguir gràcies a la posada en pràctica de noves idees que sorgeixen i la innovació i canvi constant dins les aules. 

Aquí deixo un bloc d'interès que parla sobre la metodologia d'aquesta escola i d'altres molt innovadores:Els ambients.  

divendres, 24 de març del 2017

Junts és més que la suma de tothom

Paraules clau
Col·laboració, comunicació, grup, interacció, aprenentatge



Idees clau
L’infant és un ésser competent i capaç.
Pensar en petit grup és la clau per les relacions
La interacció en grup fa que es creïn les idees pròpies
Amb la interacció hi ha un aprenentatge.

Breu resum
L’article ens parla de l’escola el Martinet i dels beneficis que aporta el treball en petits grups que elles utilitzant com a mecanisme d’aprenentatge.
Entenen a les persones com a essers relacionals per naturalesa que busquen comunicar-se. Treballar en petits grups afavoreix aquesta comunicació entre iguals. És la porta per a les relacions i el coneixement.
A través d’aquests grups aprenen a resoldre conflictes, a fer reflexions amb l’acompanyament de la mestre, descobreixen que tenen un punt de vista i que potser no és el mateix que els dels seus companys., desenvolupen estratègies de col·laboració, s’escolten, construeixen idees...són moments on cada infant mostra la seva individualitat i esta en un procés d’aprenentatge continuo.
Per a ells el voler aprendre sorgeix de l’alumne i creuen que això és dóna a través de les relacions entre ells, amb adults i amb l’entorn.
Quan entren en acció els porta a una altra acció i aquesta acció els porta a una conversa i així tot allò que fan es va enriquint amb la individualitat de cada membre.

Preguntes
Quin rol té el mestre? Què vol dir exactament fer d’acompanyant?
Com s’adeqüen els infants a cada situació si a totes les que s’exposen son similars?

Reflexió

La comunicació forma part de nosaltres perquè som éssers socials i les escoles no poden obviar-ho. Han d’entendre que pot haver-hi conversació i aprenentatge a l’hora i que aquest aprenentatge pot ser entre iguals. 

Lectura (4) II Roás 2000

Idees claus:
  • Els centres d'interès, si estan ben plantejats, poden acomplir els àmbits del currículum d'educació infantil.
  • La implicació dels pares en l'educació dels fills és molt interessant.
  • Per tal que els infants tinguin interès i s'impliquin en l'activitat, cal que trobin que té un sentit i els motivi.
Síntesi:
El context d'aquesta lectura és un barri perifèric de Sevilla. El centre té tres línies d'educció infantil i primària, i els protagonistes són vint-i-dos infants de cinc anys i el seu docent.

El tema que tracta en profunditat la lectura és la importància dels centres d'interès i la manera en què es poden aplicar a l'educació infantil, en una època on la innovació no era tan ben acceptada com ara, com és el curs 1998-1999, des de la meva creença.

Al llarg de la lectura, l'autor ens explica com desenvolupa el centre d'interès "Els animals" al llarg del tercer trimestre del curs. Ho fa d'una manera amena i didàctica, fent que els alumnes siguin partícips en tot moment de l'organització de l'activitat i puguin donar idees d'allò que volen fer. Alhora, fa un balanç d'allò que s'ha de millorar i d'allò que s'ha de potenciar, per tal de poder modificar l'estructura del centre d'interès de cara a pròxims cursos.

Aquesta lectura aporta un punt de vista innovador sobre aquesta metodologia i t'explica perfectament com es desenvolupa al llarg de tot el trimestre i allò que fan els infants. També explica els beneficis que té aquesta metodologia en els infants: es potencia l'adquisició d'esquemes de lectura, el treball en grup en algunes ocasions i, sobretot, l'autonomia personal dels infants.

Preguntes:
  • Va ser difícil implantar aquesta metodologia amb els infants de cinc anys i fer partícips a les famílies?
  • Que passaria si un infant no està interessat pel centre d'interès?

Reflexió personal:
Per acabar, m'agradaria donar la meva pròpia opinió sobre la lectura d'aquesta setmana. És una lectura que, personalment, m'aporta una visió diferent de l'educació a finals del segle passat. Considero molt interessant que, en aquells anys, un professor portés a terme aquest tipus de metodologia que no era tan coneguda i, sobretot, amb el suport dels pares, que solen ser reticents a participar d'allò que és fa l'escola.

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS (Dolors Blanch i Leonor March)

EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS- Dolors Blanch i Leonor March

IDEES CLAU     
  • L’ infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, nosaltres som les seves guies.
  • La llibertat i l’autocontrol són fonamentals en el procés d’aprenentatge de l’infant.
  • El grau d’autonomia sempre és proporcional al grau de responsabilitat.

Aquest article explica la manera de treballar l’autonomia en les aules de 2 a 6 anys a partir de diferents observacions en el centre Montessori- Palau.
Cada infant és un món, i nosaltres com a guies hem d’ajudar-los a que siguin ells els protagonistes dels seus aprenentatges. Maria Montessori deia que tots els infants tenen les mateixes ganes d’aprendre i passen per les mateixes etapes de desenvolupament, però que van condicionats per la cultura d’ on provenen. A més, s’ha de tenir en compte que els infants no són persones adultes i que nosaltres hem d’ajudar-los per a que acabin sent autònoms. 

EXPERIMENTACIÓ A L’AULA

A l’escola Montessori es disposen de materials com ceràmica o vidre que, a partir de l’experimentació, l’ infant acabarà entenent i sabent el que té entre mans. I, amb aquest material els infants poden experimentar de manera lliure. Per tant, les mestres únicament faran de model a seguir per aprendre els valors més bàsics (respecte, gust pel diàleg, acceptació d’altres i dels errors...).

MATERIALS AUTOCORRECTIUS

L’error és fonamental per l’aprenentatge de l’infant. A més, a aquest se’l allibera de la necessitat d’aprovació per part de l’adult, proporcionant-li independència emocional.

LA LLIBERTAT I L’AUTOCONTROL

S’ha de poder fer i desfer amb autonomia però dintre d’uns límits i amb respecte. És per això que en aquestes aules existeixen unes normes de convivència i respecte (a les persones i als materials).

EL FACTOR TEMPS

Els infants disposen de temps per repetir i millorar allò en que s’han equivocat. Seguint l’estona que aconsellava Maria Montessori, són tres hores les que l’ infant necessita aproximadament per aconseguir uns bons resultats.
El treball està orientat a les capacitats de l’infant i pensat només per aquest. 




PREGUNTES

-        - Com podem ajudar als infants a que deixin de tenir aquesta dependencia d’aprovació dels adults?
-        - Com podem convencer a les famílies de que aquesta pedagogia és millor que la tradicional?
-      -  Si un infant s’encatlla durant les tres hores en una activitat, hi pot intervenir l’adult? O això és pitjor per al seu procés d’aprenentatge?

REFLEXIÓ

Quan he començat la lectura d’avui, he tingut un flashblack de quan estava a l’Escola Bressol JM Céspedes de Sant Adrià. L’escola basava els aprenentatges dels infants en la pròpia autonomia d’aquests i les mestres intentaven que no necessitessin l’aprovació d’un adult per a dur a terme les seves pròpies experimentacions i traient les pròpies conclusions. Tot i això, hi havia molts infants que necessitaven aquesta aprovació i això em sobtava. Però realment els infants eren capaços de dur a terme moltes de les experimentacions i dels aprenentatges de manera autònoma, demanant ajuda quan ho necessitessin.
M’ha semblat molt interessant la lectura d’avui perquè penso que és important deixar que l’infant pugui dur a terme el seus aprenentatges de manera autònoma. A partir de la reflexió de les companyes, veient aquesta lectura podem pensar que en aquesta pedagogia pot ser que acabi sent naturalista. En canvi, en la lectura 4, es té molt en compte el medi i les estratègies que poden dur a terme els professionals en aquestes aules.



Natàlia Martínez - Lectura 4 (III): La construcció de la llengua oral

Lectura 4: La construcció de la llengua oral – Uri Bikandi


3 idees principals:
-          Piaget diu que el llenguatge es té gràcies a la intel·ligència.
-          Vigotsky diu que no, sinó que és gràcies al procés de socialització.
-          Actualment es diu que combina factor de ambdós: factors innats i culturals.
Resum 300 paraules:
Els infants aprenen la llengua d’una manera molt ràpida i original. No ens adonem i ja saben parlar. Són molt creatius a l’hora de parlar, ja que quan aprenen una paraula, anomenen a tot allò que veuen d’aquella manera, per exemple: dir “lluna” al mar o a una taula. Això ho van anomenar creativitat en el llenguatge humà.
Segons Chomsky, al néixer venir predeterminats a aprendre la llengua natural, és a dir, la del nostre entorn més immediat. Encara no sabem al 100% el funcionament de la ment humana i els mecanismes bàsics sobre com el desenvolupa la parla giren entorn a:
-          La existència i el caràcter dels mecanismes lingüístics innats.
-          La relació entre el desenvolupament del llenguatge i el cognitiu.
-          Importància en el procés d’adquisició del llenguatge de les relacions adult-infant.
Discuteixen sobre si els aprenentatges són innats o fruit de la pràctica sociocultural. Inclús els innatistes diuen que el medi social és imprescindible per a que el llenguatge es desenvolupi. Un nen al que ningú li parla, no aprèn a parlar.
En canvi, per Piaget el llenguatge no disposa de cap òrgan especial ni mecanisme específic; és el resultat del desenvolupament de la intel·ligència. Pel que fa a Vigotsky, diu que no es basa en la intel·ligència, sinó que és el resultat de processos de socialització, d’interacció amb un medi que selecciona els coneixements que es desitgen transmetre a les següents generacions i, amb l’ajuda del llenguatge, ajuda a la criança humana a incorporar-se a la cultura. La comunicació entre mare i fill va acompanyada de la parla fins que, poc a poc, es va tornant més complexa.
L’explicació actual de l’adquisició del llenguatge combina factors innats i culturals. Des de ben petits tenim una guia adulta que ens ajuda a comprendre tot el que passa la nostre voltant. Tenim models de pensament i llenguatge.
2 preguntes per l’autor:
-          Si Vigotsky i Piaget visquessin, creus que acceptarien la teoria que tenim ara, és a dir, que és una combinació entre el que deien els dos (socialització + innat)?
-          Si un dels nens és sords, què podríem fer?

Valoració personal:
La lectura m’ha semblat interessant i a la vegada repetitiva, ja que tots aquests aspectes de la llengua ho hem fet moltes vegades durant el que portem de carrera i es fa una mica repetitiu. Tot i això, em sembla un tema interessant de fer i d’aprendre perquè saber com aprenem la llengua és clau per educar a un infant. A més, el fet que aporti exemples reals és un aspecte positiu, ja que no ens quedem únicament en la teoria, sinó que passem a la pràctica.
Molts pares parlen de tot davant dels seus fills sense adonar-se que són esponges, és a dir, ho absorbeixen tot. Aprenen súper ràpid i d’una manera original, per tant hem d’anar amb compte amb el que diem davant dels infants, encara que siguin molt petits.


Junts és més que la suma de tothom

Idees clau

  • La interacció i la comunicació com a base de l’aprenentatge.
  • Els infants desenvolupen estratègies de col·laboració mitjançant la interacció en petits grups (oralitat exploratòria)
  • Els espais faciliten la comunicació                

Font:http://www.blackmaria.es/buenas-juntas-futuro-promisorio/

Síntesi

Aquest text en general parla sobre com interactuen els infants de diferents edats de l’escola El Martinet, i com es creen els aprenentatges basats en el diàleg i la comunicació. Aquests infants aprenen des de la pròpia decisió de fer-ho, aprenen amb la interacció amb l’entorn i amb els altres, i millor en petits grups que afavoreixen el benestar. I gràcies a aquestes interaccions els infants desenvolupen estratègies de col·laboració mitjançant el pensament flexible, l’humor, les negociacions... en conclusió, pensar col·lectivament és productiu. A més a més, a partir d’aquests diàlegs que es formen, es creen conflictes i negociacions que al final ajuden a destacar la individualitat de cadascú, ja que els infants acullen les idees dels altres i hi donen resposta. Però per fer tot això cal crear uns espais propicis per a que es donin aquests diàlegs en un entorn de confiança i benestar. En conclusió, tenint en compte que la interacció és la base de l’aprenentatge, al llarg del text podem observar com els infants han desenvolupat estratègies de col·laboració en petits grups, és a dir, tenen una oralitat exploratòria en espais propicis per a que es doni la comunicació.

Preguntes

  • Qui paper té realment el mestre?
  • Com es creen aquests espais propicis per a la comunicació?
  • On estan els límits i com els marquen?

Reflexions

Penso que aquesta lectura és molt interesant, però li falta profunditat. Hi ha temes dels que m’agradaria saber-ne més, com he expressat a les preguntes anteriors. Però tot i així m’ha agradat molt aquesta lectura perquè penso que no sempre tenim l’oportunitat de conèixer altres realitats educatives diferents a les que hem viscut. També m’ha agradat molt la manera que té de tractar aquesta escola la comunicació i la interacció entre es infants i el seu entorn més proper.

Lectura 3 (II) Mendebaldea 2016

Breu resum:
Aquesta lectura parla d'un espai habilitat a l'escola infantil Mendebaldea de Pamplona, que es converteix en el cor del centre educatiu; aquest espai s'anomena "la plaça". Abans de convertir-se en la plaça, aquest espai era un lloc de pas que no tenia gaire importància. La plaça forma part del projecte pedagògic del centre i és una iniciativa basada en els valors pedagògics de Reggio Emilia, que destaca el joc lliure.

La plaça, és vista per l'escola com un lloc on els infants, de manera individual o per grups, poden desenvolupar les seves capacitats, des de les més creatives fins a les socials. És un espai que és molt versàtil, és a dir, que es pot modificar per tal d'oferir un ampli ventall de possibilitats: podem trobar-hi música en directe, és la zona d'acollida dels infants a primera hora del matí i també serveix per acomiadar els infants i que els pares els hi puguin donar de berenar, etc.


Com a conclusió, en aquesta lectura queda palesa la importància que tenen els espais en els centres educatius, ja que tots els espais són educatius i molt importants per al desenvolupament dels infants, si es potencien les seves possibilitats.

Idees claus:

- L'espai és un recurs educatiu i s'han de tenir en compte totes les seves possibilitats.
- La denominació dels espais és important, ja que els espais formen part del projecte pedagògic.
- Els espais flexibles ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats per la comunitat educativa.

Interrogants:

- Hi ha la possibilitat que en tenir tan ben adaptat aquest espai, els altres deixin d'utilitzar-se?
- En el nostre sistema escolar, que segueix el model tradicional, seria possible la implementació d'un model educatiu com el que descriu el text?



Opinió personal:
Aquesta lectura m'ha agradat molt i m'ha fet reflexionar sobre diversos aspectes però, sobretot, del tema de la seguretat. Considero que "la plaça" és una iniciativa genial però el fet que els infants puguin sortir de l'aula, per exemple els lactants, i anar a la plaça sense vigilància, no ho veig del tot segur. També considero molt important que els espais estiguin adequats al projecte educatiu de l'escola per tal de poder donar resposta a les necessitats del centre i dels infants.

Lectura IV (II) Experiencia de trabajo a partir de centros de interés: pautes transferibles a otros contextos educativos

Roás J.M. (1994) Experiencia de trabajo a partir de centros de interés: pautes transferibles a otros contextos educativos, Aula de innovación educativa, 93-94, 1-3

IDEES CLAU
1. El centre d’interès tingui sentit pels infants, això els permetrà gran implicació.
2. Per treballar amb un centre d’interès els pares han d’implicar-se de forma activa.
3.S’ha d’aconseguir que les activitats siguin transversals.

RESUM
El centre d’interès ha de ser un tema que interessi als infants, perquè a partir d’ell treballin tot allò que volen saber. Cal iniciar el procés preguntat als infants que volen saber sobre el tema exposat. El docent, partint d’aquestes idees aportades ha de confeccionar una guia que tingui en compte tant les idees dels infants com les necessitats curriculars.
Pel bon funcionament d’un centre d’interès és imprescindible la col·laboració dels pares.
Enfront d’un món en què els llibres de text són agents de desenvolupament de les directrius curriculars, l’organització curricular a partir dels centres d’interès es presenta de forma vàlida, i amb aquests el mestre pot millorar fins i tot el seu propi art.

PREGUNTES A L’AUTOR
1. Que podem fer si un centre d’interès deixa de ser atractiu pels infants a mig desenvolupament?
2. Com motivaries a les famílies a participar en l’activitat escolar?

REFLEXIÓ:
Aquesta lectura, com la de la setmana passada, és curta i se centra en una dinàmica d’un únic centre. No obstant això, d’aquesta lectura he pogut extreure la idea principal i per tant, penso que hem serà útil per extrapolar la idea de centre d’interès que m’ha aportat el text per poder aconseguir treballar en un futur a partir dels centres d’interès, ja que sabre una base de per on portar-lo.

Quan hem compartit les lectures amb les companyes, m’ha semblat molt interessat la reflexió que havien fet les companyes del grup 1 sobre la seva lectura: Blanch, D. i March, L. (2013) El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys, Guix d’infantil, 73, 19-24. La lectura tracta sobre la metodologia Montessori, però en la lectura no s’expliciten gaire com s’imposen els límits amb aquesta metodologia. Per exemple, les companyes es preguntaven: - Per tant, no podem corregir als infants? I la parla, no li podem corregir? Aquesta pregunta m’ha fet reflexionar i la meva resposta seria que, en el context de la parla, personalment si que corregiria, sobretot la parla, però de forma assertiva i positiva. És a dir, per exemple, si un nen diu: - Nanera!! Jo no li diré: No, es diu Bandera!, però li repetiria la frase de forma correcta: - La Bandera dius que t’agrada? D’aquesta manera assertiva doncs, penso que els infants aniran adquirint el llenguatge sense sentir que s’han equivocat, per tant, sense utilitzar la negativitat.
També m’ha semblat molt interessant la lectura 3, la seva referència bibliogràfica: Ruiz-Bikandi, U. (2012) La construcción de la lengua oral, Aula de infantil, 10, 6-11, és una lectura molt teòrica que tracta sobre com s’adquireix el llenguatge. En la lectura s’esmenten tres autors que tenen punts de vista diferents per a l’adquisició del llenguatge, els trets principals són:
Chomsky:  Un mecanisme innat ens ajuda a adquirir el llenguatge.
Piaget: Adquirim el llenguatge a partir dels esquemes. Ha d’haver-hi un conflicte per augmentar el coneixement.
Vygosky: A partir de la socialització s’adquireix el llenguatge.