Lectura 2: L'escola, un sistema viu

RESUM

La pedagogia sistèmica permet enfocar el creixement i l’èxit dels alumnes en el seu sistema familiar. De manera que ells expressen com és el seu context familiar i se’ls escolta i acompanya amb respecte perquè no perdin el contacte amb la seva individualitat emocional i racional, afavorint la construcció d’un món comú d’aprenentatge i benestar.

Alhora, estan atents al desenvolupament íntim essencial de cada infant, és a dir, a que ells mateixos puguin posar atenció al seu cos, escoltant-lo com un tot integrat, i aprenguin a connectar-se amb el seu món interior i a sentir les seves pròpies emocions per poder-les interpretar.

Els propis infants, mitjançant les seves vivències, dubtes, interrogants i interessos individuals, creen els itineraris d’aprenentatge. Tot això es treballa en grup i sorgeix la necessitat d’observar què passa a classe i de recollir aquestes activitats en un diari col·lectiu, que ajuda a educar la responsabilitat, la cooperació i a fugir del judici, permetent que es distingeixin les situacions i s’ampliï la percepció. A més, tenen una gran consciència de grup, amb una comunicació confiada i transparent que permet decidir què es vol fer segons quines són les necessitats, que van canviant. La classe esdevé un lloc agradable i participatiu i hi ha un sentiment de benestar, alegria i orgull col·lectiu que provoca que els alumnes vulguin ensenyar els seus treballs a la comunitat de l’escola mitjançant una exposició.

A l’etapa d’Educació Infantil, al finalitzar la jornada escolar, es permet l’entrada a les famílies dins les aules perquè recullin als seus fills. En aquest espai, amb la presència de la mestra acompanyant el procés, es creen possibilitats de trobada, oportunitats de compartir allò que ha estat significatiu per ells (descobriments, experiments, llibres, quadres pictòrics, dibuixos, creacions de tot tipus...). D’aquesta manera les famílies coneixen de prop allò que viuen i descobreixen els infants, alhora que s’afavoreix la comunicació i coneixement de les famílies entre si. Les famílies també ofereixen materials i sabers per poder ampliar les recerques i, en ocasions, col·laboren acudint a classe com a experts d’un tema per realitzar alguna activitat o acompanyant en una sortida.

Per últim, es pot dir que tracten amb molt respecte un tema delicat com és la mort, compartint vivències de familiars que han mort. A partir d’això sorgeix la necessitat d’investigar sobre les generacions anteriors de cada infant, propiciant un espai d’història i de reconeixement familiar.

La lectura conclou amb la idea que tenim el repte de construir vincles confiables i autèntics amb les famílies per poder dur a terme la tasca d’educar els seus fills mitjançant una comunicació fluida que ens obri camins per ajudar-los a descobrir la seva identitat i acompanyar-los en una vivència positiva i significativa de l’aprenentatge.

IDEES CLAU

1.      Conèixer-se a si mateix i posar atenció corporal per poder potenciar el desenvolupament íntim essencial de cada infant i treballar l’educació emocional (sentir les emocions i poder-les interpretar), tot a través de la consciència de la pròpia individualitat (“qui sóc?”) i de l’entorn que l’envolta més properament, és a dir, la seva família.

2.      Aquesta pedagogia sistèmica té en compte les emocions, la individualitat de cada infant, el seu desenvolupament íntim i el seu sistema familiar, a més que hi ha una forta consciència d’unitat i pertinença al grup classe.

3.      Els itineraris d’aprenentatge nous es creen a partir dels dubtes, interrogants i interessos individuals dels alumnes mitjançant una comunicació fluida amb la qual poden compartir vivències i decidir què volen fer segons les seves necessitats. A més, tothom té un espai per mostrar el seu talent i la seva creativitat.

PREGUNTES

1.      Per què la majoria d’escoles no treballen amb aquest sistema perquè els infants puguin ser conscients de la pròpia individualitat, expressar les seves emocions, explicar les seves vivències obertament i tenir capacitat de crear nous itineraris d’aprenentatge, a la vegada que puguin crear una millor pertinença de grup?

2.      Per què no ens formen als mestres en aquests aspectes tant importants de la pedagogia sistèmica per saber com treballar-los amb els infants?

 VALORACIÓ PERSONAL

Aquesta lectura m’ha semblat molt interessant ja que no coneixia l’existència d’aquesta pedagogia i la manera en què treballen i em sembla molt important tot el valor que li donen a la individualitat dels infants perquè puguin connectar la seva part emocional amb la racional i les seves vivències familiars amb el seu grup classe. D’aquesta manera es potencien aspectes molt necessaris en les persones com la responsabilitat, la cooperació, la pertinença a un grup, la participació, l’esperit crític, la coneixença d’un mateix, la creativitat...; la qual cosa moltes escoles no fan, sinó tot el contrari, els reprimeixen. En la meva opinió s’hauria d’estendre a la resta d’escoles aquesta manera de procedir ja que crec que és molt favorable el fet de construir vincles confiables i autèntics amb les famílies per poder educar als infants mitjançant una comunicació fluida que ens obri camins per ajudar-los a descobrir la seva identitat i acompanyar-los en una vivència positiva i significativa de l’aprenentatge.