Junts és més que la suma de tots

Idees clau:

1)      Crear espais on els infants puguin interactuar entre ells.

2)      Deixar que els infants comparteixin coneixements, habilitats, potencialitats i així aprenguin a respectar als altres

3)      El coneixement és un procés de construcció conjunta i continuada.

Resum

L’article “Junts és més que la suma de tothom” parla sobre l’escola El Martinet a Ripollet, un centre que treballen molt la interacció entre els infants, deixar-los fer en tot moment i que siguin ells mateixos qui vagin construint el seu propi coneixement.

El focus principal que es vol destacar en aquest article és que l’ésser humà és un ésser relacional per naturalesa i està predisposat a comunicar-se, a ser i viure en relació. A més, en aquesta escola, la imatge que tenen d’infant parteix de la idea que són capaços, competents, poden trobar i fer el seu propi camí de manera autònoma.

És per tots aquests motius, que dóna molt importància a la creació d’espais on les relacions disposin d’un lloc propi en què cadascú sigui reconegut pel que és i pel que pot arribar a ser; espais on les criatures puguin transitar lliurement i interactuar amb els diferents materials; espais on interactuïn en petits grups, espais funcionals i disponibles a l’acció de totes les nenes i els nens, espais que propiciïn la multiplicitat i la interconnexió de mirades, i sempre sense la interferència de cap adult.

A més, aquesta interacció permet fugir de la uniformitat i del fet que tothom sigui igual, i       que totes i tots tinguin la oportunitat de fer brillar el que és propi i únic de cadascú: tots ofereixen habilitats, experiències, coneixements... i se senten reconeguts per això. D’aquesta manera, comencen a prendre consciència de les seves pròpies idees, les seves potencialitats, i respectant les dels altres.

En definitiva, la creació d’aquest tipus d’espai és molt beneficiós pels infants, perquè permet la interacció amb els altres companys, el respecte per les opinions dels altres, l’esperit crític i reflexiu... però sobretot aprenen a gestionar els conflictes i intentar resoldre’ls en benefici de tots.

Preguntes a les autores

-          Com podem posar en pràctica un projecte així en una societat estancada, que no vol avançar cap a les noves idees?

-          En quin moment nosaltres com a mestres hem d’intervenir en l’acció dels infants?

-          Quin és el límit entre integració i inclusió?

Opinió personal

Personalment, és un text que em sembla molt atractiu i molt fàcil de llegir gràcies als diferents exemples de diàlegs dels infants que fan molt més senzilla la comprensió del text. A més, la pedagogia d’espai lliure pels infants em sembla molt interessat perquè d’aquesta manera els nens i les nenes són els vertaders protagonistes del seu procés d’aprenentatge ja que són ells mateixos qui construeixen el seu coneixement, i així es fomenta la seva autonomia. 

I aquí és molt important que cada mestre individualment sàpiga quin és el seu paper i saber posicionar-se en cada moment, ja que ha d’estar atent a tot el que succeeix al seu voltant, observant i gestionant els possibles conflictes que poden aparèixer; tot i així, també hem de deixar aquesta llibertat als infants per poder autogestionar els seus conflictes i així aprendre a autocontrolar-se. En definitiva, opino que hem de canviar totalment la visió que tenim de l’educació i deixar més espai als infants, i tot això es pot aconseguir gràcies a la posada en pràctica de noves idees que sorgeixen i la innovació i canvi constant dins les aules. 

Aquí deixo un bloc d'interès que parla sobre la metodologia d'aquesta escola i d'altres molt innovadores:Els ambients.