L'AVENTURA DE PENSAR

IDEES CLAU:

-          La importància de crear un clima de tranquil·litat a l’aula i generar un ambient serè per aconseguir uns bons resultats.

-          El diàleg filosòfic col·lectiu estimula el pensament individual.

-          És interessant acabar les sessió amb una avaluació figuro analògica perquè els infants representin millor la quantitat d’idees que han aportat.

RESUM

Marga Ors és l’autora d’aquest text que s’anomena l’aventura de pensar. Ens explica la situació d’una classe de tercer de primària que ha començat a dur a terme un projecte relacionat amb la filosofia. Tracten de crear un espai amb les condicions adients perquè els infants puguin pensar col·lectivament i així gràcies a les aportacions dels companys aprenguin a pensar individualment.

Ens situem en una activitat en concret on preparen l’aula i procedeixen al diàleg filosòfic que ens mostra on primerament decideixen les normes que hauran de seguir en totes les sessions. A partir d’una lectura comencen a posar en comú el que els hi ha cridat l’atenció, podem veure que són infants molt reflexius i que es plantegen idees molt interessants. Segueix amb la segona setmana on fan una altra sessió de filosofia i recorden el que van fer el dia anterior, començant a aprofundir sobre el tema de la imaginació.

Finalment, tanquen l’activitat amb una avaluació figuro analògica on els infants han d’escollir entre tres ampolles la que representi millor la quantitat d’idees que han aportat a la sessió. Quasi tots escullen la que conté més idees.

Conclou aquest article destacant la importància d’aquest tipus de sessions, ja que diu que si la mestra aporta complicitat al grup els infants més insegurs també participen molt activament i per tant és molt enriquidor.

PREGUNTES PER L’AUTORA

-          Quin tipus de formació haurien de tenir els mestres que portin a terme aquestes sessions?

-          Si un infant té dificultats per participar quins consells donaries per motivar-lo?

COMENTARI PERSONAL

Personalment m’ha agradat molt perquè mai havia sentit a parlar de la filosofia aplicada a infants tan petits. Tot i de seguida veure les parts positives de l’activitat també m’ha sorgit un interrogant pel que fa la formació dels mestres que duguin a terme aquesta activitat. Em plantejo fins quin punt tots els infants es senten realment còmodes per participar i reflexionar en veu alta sobre temes tan abstractes. Si realment viuen intensament aquestes converses penso que han d’aprendre molt i enriquir-se del diàleg col·lectiu perquè obren la ment amb una varietat de preguntes molt àmplia.