10. Vuitena lectura

El desenvolupament de l’autonomia i Montessori: Badia, M. i altres.

A. Paraules clau:

Mètode Montessori, llibertat, aprenentatges, infants, límits, ambient preparat, guia.

B. Síntesi:

Maria Montessori va ser una doctora que, a partir del treball científic i l’observació, va conèixer com aprenien els infants i va observar que aquests, tenien la necessitat d’independitzar-se de la persona adulta. El mètode que va desenvolupar la doctora italiana a principis del S. XX ha estat aplicat a 130.000 escoles d’arreu del món; entre elles, el centre Montessori-Palau (Girona).

En aquest centre des que va decidir implantar la metodologia Montessori fins avui dia s’ha establert una dinàmica de formació i millora continuada per poder garantir una resposta a les necessitats dels infants. És per això que s’ha fet una reestructuració de conceptes, de materials i de pràctiques educatives per incloure aquesta nova perspectiva i proporcionar llibertat als infants dins d’un ambient preparat i delimitat.

Per tal que es doni la llibertat exploratòria, i conseqüentment l’autonomia, és molt important fomentar l’experiència d’interacció amb el món i no oferir ajuda innecessària. Per fer-ho podem preparar l’ambient d’aula adequat a l’etapa de desenvolupament i respondre, així, a les necessitats tenint en compte el període sensitiu en què es troben. També és molt important que les agrupacions dels infants siguin heterogènies, d’aquesta manera no hi haurà un clima competitiu, sinó de col·laboració: on cada infant aprendrà dels seus companys i junts construiran el coneixement.

Finalment i fixant-nos en el paper de la mestra, és fonamental que conegui les necessitats de cada alumne per poder oferir-li un espai adequat a les seves necessitats; i que, a banda sigui capaç d’establir els límits.

Manipulació i experimentació

Autonomia en les activitats quotidianes

C. Preguntes a l'autora:

- Quins desavantatges creus que pot suposar aquesta metodologia? En cas que tot siguin aspectes beneficiosos, per què creus que no s’aplica a més escoles?

- Creus que utilitzant la metodologia Montessori els infants sempre tindran interès en totes les àrees del saber? Què podem fer si a un infant, per exemple, no s’interessa per la lectura?

- Què passa quan a casa, els pares utilitzen una metodologia contrària a la de l’escola (en aquest cas no potenciar l’autonomia ni el sentit crític)? Què poden fer-hi les mestres?

Aprenentatges significatius.

D. Reflexió personal:

La pregunta que més em formulo és per què si la metodologia de Montessori és tan bona, no s’aplica a altres centres educatius. Personalment tinc dues hipòtesis que intentaré resoldre buscant informació: penso que potser és que té desavantatges ocults o que potser és que realment és molt bona i no interessa que s’estengui per part de l’administració.

En relació a la meva experiència personal, mai he estat escolaritzada en un centre on s’utilitzés aquesta metodologia, ni tampoc he tingut l’oportunitat d’aprendre amb aquest tipus de material tan funcional.  Tot i això, durant les pràctiques de segon he tingut la sort d’estar a una classe on la professora intentava anar a contracorrent del que li marcaven des del centre i utilitzar la metodologia i el material Montessori. La gran majoria d’activitats les fèiem amb recursos que ella mateixa havia creat a partir d’idees seves o extretes d’internet. La classe es dividia en ambients i racons on els infants podien circular lliurement i treballar una àrea de coneixement amb el material que més els hi interessava; per exemple, si tocava llengua, podien treballar l’escriptura amb diversitat de propostes com: escriure amb sorra, amb tampons, amb lletres de fusta, amb pedretes, amb un guix, amb plastilina, etc.

Finalment, també he de remarcar que en la meva estada de pràctiques a la Bressola he pogut conèixer de primera mà com són les agrupacions verticals, és a dir, els grups heterogenis. Abans d’anar-hi tenia els meus dubtes sobre l’eficàcia real d’aquesta estratègia, però un cop l’he viscut, reconec que si s’aplica de manera adequada, és molt beneficiosa per tots els infants: tant els grans com els petits.

Cada alumne amb material diferent

Fotografies: Escola Montessori Palau. http://www.montessori-palau.net/

Referència: Martín, G. i altres (2013) El desenvolupament de l’autonomia i Montessori, Guix d’infantil, 73, 11-14

Lectura 9: Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola. Vila, I. I Siqués, C. (2006)

Novena lectura

Paraules clau

• Bilingüisme, immersió lingüística, pràctica educativa, llengua, adquisició, estrangers.

Resum

Vila i Siqués (2006) discuteixen la qüestió de l’escolarització de la infància estrangera relacionada amb el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre.

L’augment de persones estrangeres al sistema pedagògic català planteja nous reptes, com ara com cal adequar tant l’organització escolar com la pràctica educativa a aquesta nova realitat per fer possible que tots els alumnes desenvolupin la competència lingüística en la llengua del seu centre docent.

El sistema educatiu a Catalunya està organitzat de forma bilingüe, sistema en el qual trobem programes d’immersió lingüística amb unes condicions que han fet possible el seu èxit. D’una banda, una pràctica educativa que promogui que la institució escolar tingui sentit per a l’alumnat, ja que això permet que les activitats d’ensenyament-aprenentatge siguin efectives i, d’altra banda, que promogui permanentment la negociació dels significats implicats en el que es diu i es fa a l’aula. Hem de tenir en compte que adquirir una llengua comporta diferents requeriments (desenvolupament cognitiu, etc.) però també temps i que les competències desenvolupades en una llengua es poden transferir a altra. En aquest sentit, podem parlar de la <<interllengua>>, un fet que es pot estendre a tota la infància que no té com a llengua pròpia la catalana i que significa que, en el domini de la llengua de l’escola, les criatures estrangeres han de passar per diferents formes d’interllengua, les quals indiquen els seus avenços en l’adquisició de la nova llengua.

Com a conclusió, la pràctica educativa ha de reconèixer i fer present la llengua familiar de l’alumnat i optimitzar els recursos que existeixen a l’escola a fi de fer possible una pràctica més individualitzada. A més, aquesta pràctica amb la infància estrangera implica un ús del llenguatge contextualitzat en el qual la tasca cooperativa entre l’alumnat té una gran importància.

Preguntes

• Quines activitats pràctiques podem dur a terme per fer veure la riquesa de la diversitat lingüística a l’aula?
• Què podem fer perquè les famílies amb una procedència lingüística diferent i que no volen col·laborar amb l’escola, ho acabin fent?
• Com podem fer que els infants s’entenguin entre ells durant el procés d’adquisició de la llengua d’una persona estrangera per tal que aquesta no quedi exclosa?
• Què passa amb els infants nouvinguts que tenen dificultats d’aprenentatge?

Comentari personal

Personalment aquesta lectura m’ha semblat molt interessant, ja que mostra una realitat ja existent a les aules per la qual hem d’estar preparades com a futures mestres. Aquest article m’ha fet reflexionar sobre la importància de la llengua per comunicar-nos, tot tenint en compte que les limitacions que molts alumnes estrangers tenen amb la llengua de l’escola comporta, en molts casos, la impossibilitat d’implicar-se activament en les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Valoro positivament la idea de fer possible una pràctica educativa més individualitzada i, a la vegada, desenvolupar una activitat clarament orientada a la negociació dels significats implicats en el que es fa i es diu a l’aula. Crec que hem de ser conscients de tot allò que diem i que fem en una aula i que s’hauria de treballar més la diversitat lingüística i donar-li la importància que mereix per no excloure a alumnes amb grans capacitats que s’amaguen sota el desconeixement de la llengua.

D’altra banda, aquest article es relaciona amb la lectura de Vila, I.(2006), en la qual es fa referència als problemes de comprensió de la llengua pel registre que s’utilitza a l’escola. Certament el registre formal és molt abstracte i, per tant, més difícil d’aprendre que si es tractés d’un llenguatge contextualitzat. Finalment, l'article es relaciona directament amb la visita que vam tenir la setmana passada de la María José, la qual es va adreçar a nosaltres en anglès en tot moment i ens va explicar la importància d'incorporar una tercera llengua des de l'educació infantil. Alhora m'agradaria destacar la valoració positiva que faig de la dinàmica que ens va proposar al seminari, anomenada Total Physical Response.

A continuació s'adjunta un enllaç en el qual s'explica detingudament en què consisteix el mètode Total Physical Response, una forma d'ensenyar una llengua estrangera a qualsevol. Alhora us deixo un enllaç sobre com es duu a terme la immersió lingüística a una escola bressol, ja que penso que ens pot donar idees per implantar-lo al nostre futur. 

Font de la imatge

Presentació d'en Pere Peris

La importància d'explicar contes

Realment, mai m'he plantejat que els contes fossin un recurs important a l'educació infantil, simplement eres allà, és a dir, a tots ens han explicat contes, i per això, al menys jo mai, he pensat en perquè ho feien. Per això, abans de donar la meva opinió o fer una reflexió al respecte sobre la seva importància, he volgut buscar informació al respecte per poder tenir uns fonament sòlid sobre els que parlar, ja que jo no vaig assistir a la sessió que va realitzar en Pere.  

Com diu al seu blog la Gemma Ripollès (que treballa al sector de l'educació), els contes no són un element només de l’àmbit escolar , sinó de l’àmbit social en general, ja que tenen un valor immens que va des de l’explicació i la comprensió del món extern fins a la interpretació dels sentiments, l’expressió de l’experiència i la crítica de la societat.

Però perquè és important el conte a l’etapa d’educació infantil?

Segons la Gemma, el conte està ple de possibilitats de cara al desenvolupament dels infants. És una font per enfortir la imaginació, la fantasia, la intel·ligència i la sensibilitat. Els contes ofereixen la base per aconseguir un equilibri entre la realitat i el somni, molt important per fer front al món actual. Alguns dels beneficis que la Gemma considera que aporten els contes al desenvolupament dels infants són:

• Nodreix i enriqueix la fantasia, ampliant el món de l’experiència. 
• Afavoreix el procés de maduració integral de la personalitat del nen.
• Posa en contacte els infants amb la realitat.
• L’inicia en un codi moral: el concepte del bé i del mal i l’aproximació a virtuts com el respecte, l’honestedat, la generositat, etc...
• Afavoreix moments de diàleg i trobada efectiva entre la persona adulta i l’infant.
• Ajuda el nen a descarregar moments d’ansietat i agressivitat, i a eliminar pors i tensions

A més, el conte té una funció lúdica en sí i es converteix en un estímul en l’aprenentatge i l’adquisició de l’hàbit d’escolta, així com inicia els i a la lectura.

Llavors, em plantejo jo... si un dels beneficis dels contes és que aporten una visió fidel de la realitat, fet que els infants necessiten per conèixer el món que els envolta, per què no s'expliquen contes reals? És a dir, els contes que jo recordo són els contes de Disney que ni de lluny reprodueixen la realitat del món. Per què les noies són dèbil i necessiten ser rescatades per un noi fort i valent? Per què les noies regeixen la seva vida primer pel que li mana el seu pare i després el seu marit? Potser aquesta ha sigut la realitat en algun moment de la història, però crec que quan me'ls van explicar a mi això ja havia canviat. 

Llavors, si fa 20 anys aquest contes ja eren poc fidels a la realitat, per què es continuen explicant avui dia? Per què no es canvia el model de conte? Moltes escoles asseguren que són modernes i innovadores en metodologia, però ho són també en contes? Vull dir, actualment existeix una gran varietat de contes que tracten una gran varietat de temes actuals, realment les escoles els utilitzen? I els pares... quants pares permeten que els seus fills llegeixin o escoltin contes amb una temàtica "polèmica"?

Alguns dels temes més censurats són la mort i la sexualitat. Aquesta ocultació de la realitat als infants pot tenir com a conseqüència una pèrdua en la imaginació dels nens i una distorsió de la seva visió del món i de la realitat. Lidia Blanco, especialista en literatura infantil, parla sobre la necessitat d’introduir la realitat en els contes infantils: ”Lamentablemente, en las obras para niños predomina la generación de estereotipos que no se vinculan con cambios que van surgiendo en la sociedad. Por ejemplo, la mujer es representada como una madre en el hogar, sumisa, mientras que al hombre se lo vincula con la cosa pública.”

Per tant, jo faig un crit a mestres i pares perquè realment s'informin i busquin contes actuals que reflexin el món real d'avui dia i no escollin nomès els contes perquè són els que coneixem i ens han explicat tota la vida. La societat canvia, per tant la nostra visió del món també ho ha de fer i la millor manera de que els infants tingui aquesta visió és a partir dels contes. 

Per concloure, volia presentar una frase de Graciels Montes,sobre els contes que considero molt certa:

“Los cuentos son una ocasión que permite la instalación de otro tiempo en este tiempo: producen un cambio y habilitan a la fabricación de mundos nuevos. Los hombres no pueden vivir sin mundos.”

LECTURA 8 (I) – Los juegos de representación, una herramienta para favorecer el desarrollo del lenguaje

PARAULES CLAU

1.       Llenguatge

2.       Jocs de representació

3.       Situacions de comunicació significatives

4.       Esquemes mentals

5.       Competència lingüística

RESUM

En l’article de 2002, “Los juegos de representación, una herramienta para favorecer el desarrollo del lenguaje”, l’autora Mª Claustre Cardona ens aporta una activitat idònia per anar introduint als més petits en el món de la llengua oral des d’un marc funcional i significatiu.

Afirma, que a l’iniciar el segon cicle d’ensenyament infantil, molts menuts ja posseeixen coneixements bàsics sobre com funciona la comunicació. Però l’entrada al nou context escolar, i les noves demandes cognitives i socials, els obliga a anar integrant aspectes del llenguatge més elaborats, que comportaran un creixement de caire lingüístic.

La via idònia per anar assolir aquest domini del llenguatge, són les situacions de comunicació significatives pels alumnes. Un exemple perfecte d’aquestes són els jocs de representació, que potencien l’ús del llenguatge (entès no només com a codi, sinó com a recurs per a representar la realitat en esquemes mentals) en contextos familiars.

En definitiva, aquestes pràctiques funcionals, apart de captar l’atenció dels infants i animar-los a implicar-se, també els aporta molts aprenentatges: incrementen el vocabulari, produeixen estructures lingüístiques més complexes, perfeccionen les habilitats comunicatives innates, integren les normes de comunicació i arriben a ésser capaços de referir-se a situacions no presents o a posar-se en la pell aliena.  

I al mateix temps, la pròpia planificació d’aquestes situacions també enriqueix l’adquisició de la competència lingüística. En el sentit que, estableixen relacions, per exemple temporals.   

PREGUNTES

-          Quines altres activitats funcionals proposaries per afavorir el desenvolupament del llenguatge, apart dels jocs de representació? 

REFLEXIÓ

Personalment, he d’admetre que no m’ha resultat una lectura fàcil, degut al desordenat estil escriptor de l’autora, que dificultava la comprensió global del text. En el sentit que, les inconnexes idees les he hagut de rellegir varies vegades per trobar el sentit del missatge que intentava transmetre. Cal dir, però, que un cop superat aquest inconvenient, el concepte clau de “potenciar situacions de comunicació significativa” esdevenia molt curiós.

Tradicionalment, no es prestava atenció als interessos dels infants, entesos com elements banals, que no mereixien ésser valorats. Actualment, s’ha demostrat que aquesta idea anava totalment errada, ja que l’ interès és el que incentiva el coneixement. Per exemple, no produirà el mateix efecte en un infant, el fet de treballar un tema superflu per ell, que tractar una matèria que desperta la seva curiositat. En ambdós casos, l’infant assolirà conceptes, però en el primer serà més difícil interioritzar-los.    

Així doncs, és imprescindible per arribar a un aprenentatge més complet, natural i significatiu, oferir als nostres alumnes experiències properes a la seva realitat i funcionals. Aconseguint així, que comprovin, de primera mà, els valuosos usos que poden obtenir d’un aprenentatge concret.   

Lectura 8: Martín, G. i altres (2013) El desenvolupament de l’autonomia i Montessori, Guix d’infantil, 73

RESUM:

La lectura ens trasllada a una escola de Girona anomenada Montessori-Palau, on s’ha implantat una metodologia que es basa en els fonaments principals que remarca la pedagogia de la doctora Maria Montessori, la qual té l’objectiu de fer a l’infant cada cop més autònom mitjançant modificacions en l’entorn, els materials, en el paper del mestre...

La metodologia Montessori es centra en la idea de potenciar les capacitats de l’infant fent que sigui, com he fet esment anteriorment, més autònom cada cop mitjançant un aspecte clau a la lectura: la llibertat.

Per tal que es doni la llibertat i per tant, l’autonomia posteriorment, la lectura remarca tres aspectes claus:

L’entorn: Una de les coses més importants és que l’infant senti confiança i seguretat de moure’s i d’experimentar en el seu entorn, el qual ha de ser adequat per l’etapa de desenvolupament a la que pertany l’infant, per tal de potenciar les seves capacitats, tanmateix, també ha de donar resposta a les necessitats que poden presentar, ja siguin cognitives, afectives o motrius.

El/la mestre/a: el paper del mestre dóna un gir total a la de l’escola tradicional. El mètode Montessori introdueix el concepte de mestre guia, la qual acompanya als infants en el seu desenvolupament cognitiu i personal i prepara els espais de l’entorn, amb alguns límits, per tal de potenciar el desenvolupament i proporcionar un aprenentatge més òptim a partir de l’aprenentatge per si sols.

La seva eina principal és la observació. Ha de conèixer a la perfecció tots els seus alumnes, tenir en compte les necessitats que presenten per poder oferir uns elements o uns altres i, veure què aprenen i com es van desenvolupant al llarg del temps per poder-ho documentar. L’observació és la peça clau per poder oferir a cadascun dels infants una educació personal.

No obstant, la lectura considera rellevant que l’agrupació dels infants i l’aprendre entre iguals és molt important. Tots aprenem de tots i l’aprenentatge és més ric.

Els materials: és important que els materials hagin estat seleccionats anteriorment i hi hagi una intencionalitat d’aprenentatge.

Aquests tres aspectes possibiliten una llibertat, dins d’uns límits (que també els considera importants per a l’infant) per aconseguir l’autonomia, la qual serà la clau per fer a un infant més independent, confiat i segur de si mateix.

PARAULES CLAU:

Autonomia – llibertat – espais preparats – Montessori – materials educatius

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Per quin motiu aquest pensament educatiu no es trasllada a totes les escoles si és considerat el mètode que millor funciona per desenvolupar les capacitats dels infants?
• El sistema Montessori funcionaria a totes les escoles i en qualsevol context?
• Com ha de ser el paper de l’adult davant d’una problemàtica entre els infants?
• Com es poden establir els límits? I com podem saber si no li estem restringint un altre aprenentatge potencial?

REFLEXIÓ:

La lectura m’ha semblat molt interessant i breu. El fet d’haver estudiat la vida de Maria Montessori a l’assignatura de Teories i pràctiques contemporànies en l’educació, m’ha donat l’oportunitat de clarificar conceptes i aplicar-la a la pràctica de les escoles que segueixen el model que defensava Maria Montessori: l’escola nova 21.

Considero que tal i com diu la doctora i pedagoga, l’autonomia i la llibertat d’aprendre entre iguals i per si sols és molt important per al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels infants el qual possibilita que hi hagi una seguretat més potencial en si mateixos i per tant que la seva autoestima augmenti. El fet d’aprendre sols mitjançant espais i materials seleccionats per la mestra, fa que de cara en un futur els infants puguin decidir per si sols i realitzar un raonament del seu aprenentatge.

M’ha semblat molt interessant el que destaca la lectura amb els agrupaments de diverses edats, crec que és una manera d’enriquir el coneixement de cada infant i possibilitar l’aprenentatge entre ells. D'altra banda,  és bo que també s’adonin que no només poden aprendre els grans dels petits sinó també al contrari, tal i com passa als i les mestres, que aprenem dia a dia dels infants malgrat siguin més petits que nosaltres.

Com a conclusió, penso que com a futura mestra d’educació infantil, aquesta lectura ens replanteja el nostre paper i fa que ens adonem més de tot el que són capaços de fer els infants per si sols sense la nostra ajuda. Ens fa veure que els infants són capaços de fer més d’allò que pensem i això, ho hem de tenir molt i molt present en el nostre dia a l’aula.

“Libera el potencial del niño y podrá transformar al mundo” – Maria Montessori

Enllaços d’interès:

http://www.fundacionmontessori.org/metodo-montessori.htm