dilluns, 1 de maig del 2017

FITXA DE LECTURA 7: Sánchez Rodríguez, S. i González Aragón, C. (2016) La assemblea de classe en educación infantil: un espacio para crecer como grupo

CONCEPTES CLAU: assemblea; estereotips i expectatives; intervenció del mestre; model comunicatiu; competència lingüística, social i cívica; i autonomia moral

RESUM

En el text s’exposa el mètode de l’assemblea com una eina de treball a l’aula. Però abans d’abordar aquest tema veiem que és fonamental deixar de banda els estereotips vinculats amb les capacitats i habilitats dels infants en relació als cursos d’infantil i primària, puix que així s’evita la creació d’expectatives equivocades sobre l’acció educativa de cada una de les etapes, a més de potenciar la identitat educativa d’aquestes.

Resultat d'imatges de assembleaPer tal d’aplicar l’assemblea com un mètode educatiu eficaç dins l’aula, cal veure-la com una eina capaç de fomentar la comunicació lingüística, social i cívica entre els infants i també entre aquests i els mestres.

Amb tot això la intervenció del mestre a l’aula és clau per a emprar l’eina de l’assemblea de la manera més òptima possible. Cal que el mestre utilitzi els seus coneixements com a professional, l’afectivitat i l’ètica, per a gestionar l’assemblea de manera que els alumnes esdevinguin ciutadans autònoms. Amb tot això, el mestre ha de saber escoltar, oferint el temps necessari i intervenint adequant-se a les necessitats dels infants. Per tant, el docent ha d’oferir un model comunicatiu als seus discents, per ajudar-los a desenvolupar la seva competència lingüística, a més de la social i cívica, essent conscient dels límits de la seva intervenció a l’aula i de la repercussió de les seves accions ens els nens i nenes.

L’assemblea és doncs un espai educatiu, molt rellevant per a desenvolupar l’autonomia moral, tot aprofitant moments comunicatius compartits, generats espontàniament,  la negociació de normes i la resolució de conflictes d’aula, per tal d’oferir-los un context ric i significatiu en què els infants puguin veure la funcionalitat d’aquesta pràctica, en la quotidianitat del dia a dia, tot abandonant el seu recinte egocèntric per arribar integrar la empatia en una de les seves actituds davant la vida. 


PREGUNTES A L’AUTOR/S

- Quan els infants no tenen un ple domini de la comunicació lingüística, com en les primeres etapes d’Educació Infantil, es pot desenvolupar l’assemblea de manera adequada?

- Per tal de contrarestar els estereotips i les expectatives negatives entre els cicles d’infantil i primària, seria possible utilitzar les assembles conjuntes com un mètode per arribar a l’acord i al respecte entre ambdós etapes educatives?

- Quins recursos d’aula poden emprar-se per evitar caure en la monotonia i en la rutina, evitant tractar els mateixos temes o repetir situacions reiteradament?

- La comunicació no verbal es deixa bastant de banda en el text. Hi ha alguna manera d’integrar-la com un factor rellevant en el desenvolupament de l’assemblea?


REFLEXIÓ

Crec que l’assemblea pot arribar a ser una eina molt potent per a treballar la competència lingüística i social a l’aula, per això m’agradaria poder aplicar-la amb èxit en el meu futur com a mestre, a més de poder veure alguns referents per aplicar aquest mètode de manera correcta.

Resultat d'imatges de comunicacion dibujo niñosPersonalment penso que, és molt important treballar les emocions dels infants. Per aquest motiu cal organitzar aquesta pràctica com cal, manejant la possibilitat de transformar o canviar hàbits o pràctiques rudimentàries, en comptes de crear-ne de noves, per tal d’introduir aquesta part emocional, tot aconseguint que els discents vegin l’assemblea com una eina funcional per la vida en societat, és a dir, que trobin una significativitat o una raó de ser a allò que fan.

Amb el grup d’experts hem debatut el tema dels límits o les normes que es posen al llarg de la posada en pràctica de l’assemblea. Amb això hem cregut necessària la negociació amb els infants i entre els infants, per tal d’establir una bona relació amb aquestes normes, veient-les com quelcom que ajuda en el funcionament de l’assemblea. Crec que és vital que les normes o els límits es posin en relació a un context o una situació, ja que sinó perden el sentit de ser, és a dir, cal que es fonamentin en una base sòlida.

També vull remarcar el fet que l’assemblea dóna molta autonomia, lingüística, social i moral, a l’infant, fent que aquest esdevingui protagonista del seu propi procés d’aprenentatge i desenvolupament.

Finalment en relació a l’assemblea, vull centrar l’atenció en la comunicació no verbal, la qual és molt important en el desenvolupament i en la posada a terme de qualsevol acte comunicatiu, puix que a través d’aquesta s’emet molta informació als receptors. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada