PARAULES CLAU:
Aprenentatge rellevant, construcció social del coneixement, diàleg organitzat, construcció conjunta, investigació qualitativa.
RESUM DE LA LECTURA:
La lectura fa referència a un projecte d'investigació que indaga sobre les "seqüències didàctiques per escriure textos expositius en educació infantil". Es tracta d'un estudi realitzat amb una base de documentació molt acurada, i emprant la metodologia qualitativa, que es considera la més adequada per a poder mostrar evidències d'allò que passa a les aules d'EI.
Es mostra com és possible aprendre des de l'interès dels infants a l'etapa infantil, i com el llenguatge facilita la construcció social del coneixement a l'aula.
L'ensenyament, en una societat complexa ha de facilitar l'aprenentatge rellevant dels infants i despertar el seu interès pel saber. Ha d'estimular l'experimentació, comptar amb la participació activa dels infants i provocar situacions de treball en comú. Es té en compte que l'alumnat arriba a l'escola amb un bagatge i amb uns coneixements previs que cal tenir en compte a l'hora d'iniciar qualsevol projecte.
L'anàlisi de les dades que han extret d'aquest estudi, ha facilitat l'extracció de fragments que mostren com el llenguatge és el mitjà de construcció social del coneixement en EI. Per mitjà del llenguatge, els infants expliciten els seus interessos, decideixen temes a investigar, aprenen a formular pregunte i busquen informació.
Es parla de l'aula com a context d'aprenentatge, de com l'escola és un espai fabulós per a créixer com a ésser social. El diàleg organitzat, a l'aula, permet expressar-se, comprendre i desenvolupar les pròpies habilitats quan parlen, però han d'aprendre a ser bons oients i prestar atenció a l'argumentació de la persona que els parla. Aquesta idea es pot relacionar amb una part de la lectura 7 (II), de Sánchez-Rodríguez i González-Aragón (2016), que fa referència a l'assemblea com a espai per a créixer en grup, en tant que hi ha d'haver unes normes per tal que la comunicació sigui de qualitat. S'ha de saber escoltar.
Seguidament es fa una exposició sobre els projectes de treball en EI. Es planteja que treballar per projectes suposa una altra concepció de l'educació, suposa aprendre a mirar als infants d'una altra manera,assumir que la classe és un centre d'investigació, i a considerar que els alumnes són subjectes creatius capaços de navegar per la incertesa. Es requereix que el grup s'endinsi en un procés de construcció de coneixement, amb el recolzament imprescindible del llenguatge oral. Treballar per projectes suposa el desenvolupament d'un tipus de comprensió significativa que exigeix que l'individu estableixi relacions entre les fonts d'informació i els coneixements previs que posseïa. El docent ha de saber apropar la realitat als infants mitjançant la descripció. ha de saber gestionar el grup, tenint en compte les peculiaritats de cada infant. també ha de conèixer les formes d'investigar i les passes a seguir. Així docs, els aprenentatges s'adquireixen mitjançant un procés de construcció conjunta i no són quelcom estàtic.
A continuació s'explica el desenvolupament del projecte que han dut a terme, anomenat "projecte sobre el cos humà". En aquest apartat es mostren les fases que han seguit per tal de desenvolupar el projecte sobre el cos humà i es mostren molts fragments de converses reals dels infants i les mestres per tal d'evidenciar tot allò de què es parla en aquesta investigació.
A l'anàlisi del recorregut que es fa del projecte, dels contexts i de la seva relació amb els processos d'ensenyament-aprenentatge, n'extreiem que la mestra ajuda a formular preguntes sobre el que volen saber, doncs les preguntes contribueixen a la reflexió sobre el propi coneixement, i que l'aula d'educació infantil constitueix un sistema complexe, dinàmic i estimulant, capaç de facilitar i suggerir múltiples possibilitats d'acció i de construcció.
La lectura conclou amb afirmacions interessants, com ara que per canviar l'escola és necessari que les pràctiques docents canviïn. Es necessita un professorat que analitzi i reflexioni sobre la seva pròpia pràctica. També que treballar per projectes vol dir potenciar una escola on s'afavoreixi la comprensió i que possibiliti el fet de gaudir aprenent, ja que educar és també comunicar actituds, emocions i afectes. I finalment, que l'aula s'ha de considerar com un escenari comunicatiu en el qual es llegeix i s'escriu a través de continus actes de lectura i escriptura compartida i reflexiva.
PREGUNTES PLANTEJADES A L'AUTOR:
- Hi ha algun mecanisme per tal que els alumnes assoleixin fàcilment el fet de dur a terme aquest diàleg organitzat? (Entenc que el fet de parlar de manera organitzada, respectant el torn, respectant les opinions diverses, etc. és una competència que es va adquirint poc a poc, però potser quan ja l'han adquirit, ja és gairebé final de curs...)
- Creu que hagués estat possible desenvolupar aquest projecte del cos humà si la tutora no hagués estat la mateixa des de P3? Quin paper juga aquesta "història compartida" de la qual es parla?
REFLEXIÓ PERSONAL:
La reflexió que extrec d'aquesta lectura és la importància que té el treball per projectes , ja que és una manera de donar a l'infant protagonisme en el seu procés d'aprenentatge, facilitant així que sigui més autònom i augmentant la seva autoestima. El fet de tenir en compte els coneixements previs de cada un dels infants de l'aula és una tasca difícil, però crec que molt necessària per tal que el projecte sigui atractiu per a tothom, i no hi hagi infants que es "despengin" a la meitat del projecte. La tasca del professorat és aconseguir que el fet d'elaborar un projecte sigui motivador per tots i cada un dels infants de l'aula. Crec que ha de saber identificar molt bé quin serà el paper de cada infant en el desenvolupament del projecte per tal que la motivació ni disminueixi.
Crec que el fet de recollir per escrit allò que diuen els infants i després ensenyar, repassar, llegir entre tots aquest recull, etc. és una bona manera de fer que l'infant se senti útil i protagonista i per tal que allò que aprèn sigui significatiu per a ell, però és que a més, és un boníssim exemple per tal de mostrar la importància que té escriure, la utilitat que té en el dia a dia. Penso que és una bona manera d'incentivar el gust per l'escriptura i el plaer de llegir.
A més a més, trobo que el fet d'utilitzar el diàleg a classe de manera ordenada, amb cura, és una bona estratègia per tal que els nens i nenes interioritzin el respecte cap a l'altre, cap a la persona que parla. Saber escoltar, respectar les opinions dels altres, tan diverses com respectables, i aprendre a posar-se d'acord amb els companys per desenvolupar un projecte en comú, havent superat les diferències i les discrepàncies de manera respectuosa.
Font imatge: http://www.grao.com/recursos/projectes-competencies-metodologia-cooperatiu-investigacio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada