Lectura 9: Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola. Vila, I. I Siqués, C. (2006)

Novena lectura

Paraules clau

• Bilingüisme, immersió lingüística, pràctica educativa, llengua, adquisició, estrangers.

Resum

Vila i Siqués (2006) discuteixen la qüestió de l’escolarització de la infància estrangera relacionada amb el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre.

L’augment de persones estrangeres al sistema pedagògic català planteja nous reptes, com ara com cal adequar tant l’organització escolar com la pràctica educativa a aquesta nova realitat per fer possible que tots els alumnes desenvolupin la competència lingüística en la llengua del seu centre docent.

El sistema educatiu a Catalunya està organitzat de forma bilingüe, sistema en el qual trobem programes d’immersió lingüística amb unes condicions que han fet possible el seu èxit. D’una banda, una pràctica educativa que promogui que la institució escolar tingui sentit per a l’alumnat, ja que això permet que les activitats d’ensenyament-aprenentatge siguin efectives i, d’altra banda, que promogui permanentment la negociació dels significats implicats en el que es diu i es fa a l’aula. Hem de tenir en compte que adquirir una llengua comporta diferents requeriments (desenvolupament cognitiu, etc.) però també temps i que les competències desenvolupades en una llengua es poden transferir a altra. En aquest sentit, podem parlar de la <<interllengua>>, un fet que es pot estendre a tota la infància que no té com a llengua pròpia la catalana i que significa que, en el domini de la llengua de l’escola, les criatures estrangeres han de passar per diferents formes d’interllengua, les quals indiquen els seus avenços en l’adquisició de la nova llengua.

Com a conclusió, la pràctica educativa ha de reconèixer i fer present la llengua familiar de l’alumnat i optimitzar els recursos que existeixen a l’escola a fi de fer possible una pràctica més individualitzada. A més, aquesta pràctica amb la infància estrangera implica un ús del llenguatge contextualitzat en el qual la tasca cooperativa entre l’alumnat té una gran importància.

Preguntes

• Quines activitats pràctiques podem dur a terme per fer veure la riquesa de la diversitat lingüística a l’aula?
• Què podem fer perquè les famílies amb una procedència lingüística diferent i que no volen col·laborar amb l’escola, ho acabin fent?
• Com podem fer que els infants s’entenguin entre ells durant el procés d’adquisició de la llengua d’una persona estrangera per tal que aquesta no quedi exclosa?
• Què passa amb els infants nouvinguts que tenen dificultats d’aprenentatge?

Comentari personal

Personalment aquesta lectura m’ha semblat molt interessant, ja que mostra una realitat ja existent a les aules per la qual hem d’estar preparades com a futures mestres. Aquest article m’ha fet reflexionar sobre la importància de la llengua per comunicar-nos, tot tenint en compte que les limitacions que molts alumnes estrangers tenen amb la llengua de l’escola comporta, en molts casos, la impossibilitat d’implicar-se activament en les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Valoro positivament la idea de fer possible una pràctica educativa més individualitzada i, a la vegada, desenvolupar una activitat clarament orientada a la negociació dels significats implicats en el que es fa i es diu a l’aula. Crec que hem de ser conscients de tot allò que diem i que fem en una aula i que s’hauria de treballar més la diversitat lingüística i donar-li la importància que mereix per no excloure a alumnes amb grans capacitats que s’amaguen sota el desconeixement de la llengua.

D’altra banda, aquest article es relaciona amb la lectura de Vila, I.(2006), en la qual es fa referència als problemes de comprensió de la llengua pel registre que s’utilitza a l’escola. Certament el registre formal és molt abstracte i, per tant, més difícil d’aprendre que si es tractés d’un llenguatge contextualitzat. Finalment, l'article es relaciona directament amb la visita que vam tenir la setmana passada de la María José, la qual es va adreçar a nosaltres en anglès en tot moment i ens va explicar la importància d'incorporar una tercera llengua des de l'educació infantil. Alhora m'agradaria destacar la valoració positiva que faig de la dinàmica que ens va proposar al seminari, anomenada Total Physical Response.

A continuació s'adjunta un enllaç en el qual s'explica detingudament en què consisteix el mètode Total Physical Response, una forma d'ensenyar una llengua estrangera a qualsevol. Alhora us deixo un enllaç sobre com es duu a terme la immersió lingüística a una escola bressol, ja que penso que ens pot donar idees per implantar-lo al nostre futur. 

Font de la imatge