Lectura (8) IV Martín i altres (2013). El desenvolupament de l'autonomia i Montessori.

Paraules clau

Autonomia, llibertat, ment absorbent, observació,  guia, materials de desenvolupament.

Resum de la lectura

La lectura comença amb una breu introducció sobre qui era Maria Montessori i a continuació s’exposen les observacions que va realitzar:

• L’educació constituïa una ajuda activa per al perfecte desenvolupament de l’esser humà en procés de creixement.
• La necessitat que els infants tenen d’independitzar-se de la persona adulta en un moment determinat.

Seguidament s’explica com es va aplicar el mètode Montessori a l’escola Palau, de Girona. Es va començar a aplicar en l’etapa infantil a partir de l’any 1998. El grup de mestres d’EI es va formar durant 2 anys a l’Association Montessori Internationale. A l’escola s’ha establert una dinàmica de formació i millora continuada per oferir una educació que pugui respondre a les necessitats actuals i futures dels infants.

A continuació es remarca la importància de l’autonomia en els infants. La pedagogia que va impulsar la doctora Montessori formava part del moviment de l’Escola Nova. Combinar la llibertat amb l’organització del treball va suposar un trencament amb l’estructura rígida de l’escola tradicional. Un dels pilars de la pedagogia es basa a proporcionar la llibertat als nens i nenes, dins d’uns límits marcats per un ambient preparat. Aquesta llibertat desenvoluparà la seva autonomia personal. La mestra(guia) ha de saber quins són els límits per a cada infant. Que l’infant pugui prendre decisions li aportarà autoestima, doncs es veurà capaç de fer moltes coses, de decidir sobre la seva activitat i sobre el seu procés d’aprenentatge. 

L’ambient preparat ofereix oportunitats de desenvolupament que permeten respondre a les necessitats cognitives, afectives i motrius, tenint en compte el període sensitiu en què es troba i les tendències humanes. Durant l’etapa 0-6 el nen es troba a l’etapa de ment absorbent, i s’ha d’aprofitar, de manera que s’ha de preparar l’ambient de la manera més acurada per tal que l’infant pugui “absorbir” tots els coneixements possibles. Aquests ambients es preparen amb els materials de desenvolupament, dissenyats per ajudar a l’individu a fer créixer i perfeccionar les seves habilitats. Una altra característica dels ambients Montessori és que s’agrupen els infants d’edats diverses (en un rang de tres anys). Això contribueix a preparar la mainada per viure en societat, dins d’un ambient de cooperació i no de competició.

El paper de la mestra (guia) és fonamental, doncs aquesta guia haurà de conèixer les característiques i necessitats de cada infant per preparar l’ambient adequat. És per això que és molt important observar. L’observació és la base per conèixer profundament l’infant. A més, la mestra ha de conèixer el currículum en profunditat i l’ha d’adaptar a les necessitats de cada nen/a.

Finalment, es conclou amb la idea que ha d’haver una coherència entre allò que es fa a l’escola i el que es fa a casa. És per això que aquest centre organitza tallers formatius i manté una relació i una comunicació estreta amb les famílies.

Preguntes que plantejo a l’autor

• Després de l’etapa infantil (o sigui, després de P5), els nens i nenes entren a cicle inicial i es troben amb una realitat totalment diferent? Per què només s’ha implantat el mètode a les aules d’infantil?
• Com es tractaria el cas d’una família que no hi estigués gens d’acord amb la metodologia?
• Una de les paraules clau que es destaca en aquest article és “periodes sentitius” i a la lectura només apareix la idea que l’ambient preparat ofereix oportunitats de desenvolupament que permeten respondre a les necessitats tenint en compte el període sensitiu en què es troba l’infant. Podria explicar, a grans trets, quins són i en què consisteixen aquests períodes sensitius?

Comentari personal

Aquest article, que ens parla d’un centre on s’ha aplicat el mètode Montessori a l’etapa infantil m’ha semblat una mica buit de contingut. Segons la meva impressió es donen massa voltes a la idea de llibertat i d’autonomia, però no s’afegeix res de nou cada vegada que es parla de la importància de la llibertat i de l’autonomia. Sempre es donen els mateixos arguments. Es parla de “ment absorbent”, de materials d’aprenentatge i de períodes sensitius, però no s’exemplifica ni es dona cap mena d’explicació, encara que sigui breu, de què són aquests conceptes. A banda d’això, però, trobo positiu que hi hagi escoles amb iniciativa i amb ganes de canviar allò que “s’ha fet tota la vida”. Sembla que hi ha una por força generalitzada o un acomodament que provoca que a les escoles es faci el mateix any rere any, s’aprofiten materials, s’aprofiten continguts, ... i no es tenen en compte quines són les necessitats ni les inquietuds dels infants cada vegada. Es tendeix a generalitzar molt i el nivell d’observació a l’aula per part de l’educador és mínim. Normalment els infants més “bons” passen desapercebuts, i els que “donen més guerra” són els que tenen l’atenció constant del o de la mestra, encara que sigui atenció en negatiu, per cridar-li l’atenció, etc. El fet que aquest centre hagi decidit aplicar el mètode Montessori, encara que només sigui a l’etapa infantil, és un acte de valentia, i donarà l’oportunitat a molts nens i nenes a passar la millor etapa, amb una atenció i unes condicions molt més respectuoses i individualitzades. És important que es doni als infants l’autonomia i la llibertat que necessiten per créixer, tot cuidant la seva autoestima. A la lectura de Carbonell i Gómez (1993) també es fa referència a l’autonomia, en tant que aquesta autonomia facilita que els infants aprenguin a pensar per si mateixos, a ser crítics i a prendre les seves pròpies decisions.

Font de la imatge: https://guiamontessori.wordpress.com/2015/08/10/un-dia-en-una-escuela-montessori/