Presentació Ana Costa

Com no vaig assistir a la sessió que va impartir l’Ana Costa, he fet una reflexió en funció del que més m’ha cridat l’atenció sobre el document que va utilitzar per portar la sessió.

La diferència més gran que he trobat entre el nostre sistema educatiu i el de Portugal és l’organització.

Em semblen molt curioses les edats que comprenen cada etapa educativa. Igual que nosaltres, l’edat preescolar a Portugal compren del 0-6 anys i és no obligatòria i gratuïta. A partir del 6 anys tot canvia. Per a nosaltres l’educació primària només abarca dels 6 fins als 12 anys en canvia a Portugal l’edat d’educació bàsica s’allarga fins als 14. D’igual manera, l’educació secundària a Espanya va des dels 13 fins als 16 i en canvi a Portugal abarca del 15 als 17 anys. Això implica que a Portugal els infant estan obligats a anar a l’escola fins als 18 i no fins als 16 com aquí a Espanya i per tant la seva adhesió al món laboral sembla produir-se més tard.

Això em suscita moltes preguntes a les quals, de moment, no he trobat una resposta certa, ja que no he pogut preguntar a ningú que realment em pugui respondre. Per exemple: que l’educació secundària acabi als 18 i no als 16 augmenta o disminueix l’índex de fracàs escolar? El fet que comencin més tard la vida laboral, suposa algun avantatge? Els infants estan més preparats curricularment?

Com no conec com funciona el sistema educatiu portuguès, totes les reflexions que pogués fer al respecte serien meres suposicions sense base sòlida. Per tant la reflexió anirà enfocada a respondre les preguntes que hem faig, com si l’organització escolar d’Espanya fos com la de Portugal.

Considero que si aquí tenint en compte que la ESO només dura fins als 16 i ja hi ha molts infants que no l’acaben, si a sobre l’edat d’ensenyament obligatori augmenta fins als 18 anys molts més d’aquest adolescents que no tenen gaire clar que volen estudiar i a que es volen dedicar deixin d’estudiar molt abans. A més, crec que si l’ensenyament superior comença als 18 anys els infants no hauran tingut l’oportunitat de cursar abans per exemple una FP i per tant no hauran realitzat cap estudi que els prepari per exercir un ofici, ja que el que aquí és la ESO i el batxillerat només t’ensenya cultura general i no et prepara pel món laboral. Realment no se si ha Portugal el sistema funciona, tot i que si no es canvia suposo que tan malament no va, però si que crec que a Espanya actualment aquest sistema educatiu no seria gens eficient.

Finalment dir que el que més m’ha em sorprès és què tenint en compte que ambdós països comparteixen frontera, cadascun tingui la seva pròpia organització del seu sistema educatiu.

L’ORAL A PORTUGAL - VISITA DE L'ANA COSTA

Al seminari del 10 de març, vam rebre una visita molt especial. Una professional que imparteix classe a Portugal, l’Ana Costa. A través de les seves explicacions he pogut veure les diferencies o similituds que hi ha en els estudis o manera d’impartir classe respecte el nostre sistema i això m’ha fet reflexionar quin és millor o pitjor.

A més, un dels aspectes que més m’ha sobtat de tot el que ens ha explicat és el fet que a Portugal no es considera que l’etapa 0-6 sigui una etapa formal ni obligatòria, però segons el que jo penso, si que és així ja que aquesta etapa és la més fonamental pels infants perquè és quan s’assenten les seves bases del desenvolupament tant motriu, com del llenguatge.

De la mateixa manera, encara avui dia trobem molta gent (com Nicolas Sarkozy) que pensa que realitzar els estudis d’educació infantil, l’única utilitat que té en un futur és canviar bolquers i vigilar als infants quan dinen o dormen. Aquesta afirmació de certes persones no únicament em molesta sinó que a la vegada penso que és molt trist que en la actualitat encara existeixi aquesta idea que poc a poc s’aconseguirà canviar per anar valorant la formació d’infantil en tots els àmbits (econòmics, socials...).

D’altra banda, en relació al desenvolupament oral a l’educació bàsica, molts professors pensen que dedicar-hi temps a la part oral no forma part del programa, però jo considero que hauria de ser la part més important i a la qual més temps s’hauria de dedicar com fan a altres països com Itàlia. Ja que la nostre educació es basa únicament en la part escrita i això fa que moltes persones quan som grans no som capaces de saber expressar-nos de manera oral davant d’un grup de persones o simplement fer una exposició d’un tema en concret. 

Lectura 3 - Una experiència d'hort escolar ecològic

    IV.       Freire, T. (2016) Una experiència d’hort escolar ecològic, Guix d’infantil, 85, 38-40

RESUM

Aquest article ens parla sobre una escola d’Educació Infantil situada al costat de la platja d’A Ladeira, al municipi de Baiona, en la qual es va portar a terme una experiència d’hort ecològic amb l’objectiu d’aconseguir una experiència d’aprenentatge per a tota la comunitat. Aquest centre disposa d’uns 56 alumnes, la majoria d’ells viuen al nucli urbà del municipi, per tant l’autora ens explica que aquesta experiència va ser molt atractiva per a ells i elles.

Treballant a l'hort. (Imatge agafada de l'article.)

Aquesta escola proporciona diverses activitats i estratègies que permeten millorar i ampliar el contacte dels alumnes amb l’entorn i la natura, alhora que ajuden a potenciar l’educació ambiental.  El fet de poder tenir un hort a l’escola ofereix la possibilitat d’ajudar als nens i les nenes a prendre consciència de la importància de conèixer i protegir els diversos ecosistemes naturals valorant l’esforç i la responsabilitat personals. A més a més, fent referència al llenguatge, l’escola va proposar realitzar una exposició en la qual cada classe havia d’explicar el que anaven fent a l’hort, per tal de fomentar el llenguatge oral i tots i totes s’anaven familiaritzant amb el vocabulari, les eines i la cura dels conreus.

L’autora, ens explica que aquest hort ecològic es té en compte en la programació de tots els equips del centre: des de la biblioteca; on s’envien contes i material sobre el tema, des de la normalització lingüística, des de l’equip de les TIC; on es realitzen entrades a la pàgina del centre, i des d’activitats complementàries i extraescolars.

D’altra banda, la metodologia utilitzada està basada en l’experimentació, amb una sessió per setmana destinada a treballs específics de l’hort. El que més m’ha sorprès és que a l’hora dels esbarjos treballen amb grups mixtos (infants de 3, 4, 5 anys). Aquest fet aporta una sèrie d’estratègies gratificants i úniques per a l’alumnat i permet fer-lo servir per treballar amb alumnes de diferents edats i en diferents àrees curriculars. A més els hi ajuda a aprendre a pensar, i adquirir un domini de les habilitats socials a través de l’experimentació.

En aquesta experiència, es desenvolupen diversos valors, com per exemple: el coneixement de la naturalesa i el respecte cap a ella, les possibilitats artístiques que ofereix, els hàbits nutricionals saludables, el treball en equip i l’experimentació.

Finalment, dir que a l’hora de fer  l’avaluació, no només es centren en el procés dels infants sinó que duen a terme tres tipus d’avaluació: del professorat, del projecte i de l’alumnat. Penso que l’avaluació és important com  millora tant per part dels docents, com de les metodologies que es porten a terme per tal de proposar millores o corregir errors.

IDEES CLAU

-L’hort ecològic aporta una sèrie d’experiències gratificants i enriquidores adaptades a tots els nivells i interessos dels alumnes.

-L’hort proporciona als infants una educació mediambiental, basada en la cura, respecte i defensa de la natura.

-És un bon recurs didàctic per potenciar una alimentació sana i ecològica des de l’escola.

PREGUNTES A L'AUTOR

-En el moment que treballen l’hort a l’esbarjo, quina metodologia utilitzen amb els grups mixtos (infants de 3, 4, 5 anys)?

-Quins criteris d’avaluació s’utilitzen per avaluar al professorat, el projecte i als infants?

COMENTARI PERSONAL

Penso que aquesta experiència d’aprenentatge ha de ser gratificant per a tota la comunitat escolar. El fet de poder un hort a l’escola és molt enriquidor, ja que es poden treballar molts aspectes amb els infants, des de la importància d’una alimentació saludable fins a la cura del medi ambient.

És una experiència que ajuda als infants a explorar, provocar canvis, observar el procés de creixement de les plantes i a  observar les característiques dels diversos elements que en formen part d’aquest ecosistema, treballant la responsabilitat i la sensibilitat que han de tenir envers l’entorn.

Finalment, fent referència a l’avaluació em sembla bé que valorin tant l’alumnat com el projecte i ells mateixos, ja que d’aquesta manera podran potenciar els aspectes positius i corregir els negatius. Per tant, per tal d’identificar els obstacles i els errors i trobar camins per superar-los s’hauria de fer una reflexió de l’activitat, anticipant i planificant l’acció per portar a terme la tasca.

Una plaça a l'escola, espais per a tothom i projecte de centre

Conceptes clau

• Els espais comuns són llocs de tothom, per a tothom, i això enclou el risc que esdevinguin espais de ningú.
• Els ambients construïts són sempre finestres per a les idees, per aquest motiu la manera com ens podem servir d’un ambient, que forma part del projecte pedagògic de la nostra escola, hauria de ser al centre de les nostres reflexions.
• Tan important és la proposta d’activitat en si mateixa com la manera de gestionarla, perque cada petit canvi que es fa en un ambient modifica el joc que els infants desenvoluparan en ell.
• Examinar la nostra feina significa agafar paper i llapis per observar què provoca, documentar- ho en vídeo i exposar-nos públicament a ser analitzats. Així aprenem a detectar errors, a reflexionar sobre els materials, a matisar el nostre rol i a aconseguir la complementarietat de la parella educativa.

Resum

El tema principal en aquest article titulat Una plaça a l'escola, espais per a tothom i projecte de centre són els espais comuns en els centres d'educació infantil. Concretament a l'article se'ns explica l'enfocament de l'escola Mendebaldea, de Pamplona, sobre el seu espai comú. L'autora explica que a l'inici l'espai comú s'utilitzava com a pati interior, però les mestres van adonar-se'n que l'espai podia ser útil per a cobrir necessitats o mancances que tenia l'escola. Així va ser com, de mica en mica, el pati interior va esdevenir un espai multiusos: menjador per a un dels grups de l'escola, zona de joc, propostes d'activitats concretes... Finalment, tenint en compte la multifuncionalitat que l'espai havia adquirit, les mestres van decidir emprar el concepte reggià de la plaça, entenent-lo com a un lloc de trobada. Per tant l'espai comú de l'escola s'havia convertit en la plaça, un espai que anima la relació entre petits i grans, que permet tenir cura d'aquest moment d'intimitat entre l'educadora i les criatures, tan important durant el comiat de les famílies, que convida a entrar en el joc de mica en mica, i fins i tot a continuar amb el son interromput.

Preguntes per l’autor

A la plaça es fan propostes d’activitats o són els nens els que creen el seu pròpi joc?

Lectura 3: L'aventura de pensar

IDEES CLAUS

-        La importància de l’ambient en una sessió de filosofia.

-        Els infants expressen el que pensen sense inseguretats.

-        Donar importància a que els infants s’adonin de la seva participació amb l’activitat final.

RESUMEN

L’article es centre en l’assignatura de filosofia d’una classe de tercer de primària, considerada moguda.

El primer que remarca l’autora, que és la professora de filosofia, és la importància de l’ambient en una sessió d’aquesta assignatura. Amb aquesta condició els nens han de poder pensar conjuntament, establir un diàleg filosòfic mitjançant el qual, de manera col·lectiva, s’estimuli el seu pensament individual

En la sessió de filosofia que s’exemplifica en el text tracten la imaginació i la diferència d’aquest terme amb els somnis. Es pot veure com en aquesta sessió els infants no es mostren insegurs, ja que diuen tot el que pensen i la participació és molt activa.

Per tal d’acabar la sessió fan una activitat perquè els infants reflexionin sobre la pròpia participació, que consisteix en escollir un de les tres ampolles que s’ofereixen: una plena, fa referència a que ha participat molt; una plena fins a la meitat, que significa que ha participant però no gaire; i l’altre només està plena un quart, que vol dir que ha significat poc.

PREGUNTES

-        Com es porta una sessió de filosofia si els infants estan passius?

-        Com mantenir la clama si tots volen parlar alhora?

COMENTARI PERSONAL

Les lectures que es basen en exemples reals sobre qualsevol pràctica educativa em semblen molt més clares i pràctiques que les lectures teòriques. Per tant, ha sigut una lectura que he llegit molt ràpidament i gens pesada.

Una de les coses que més valoro de la pràctica d’aquesta mestra és com intenta no deixar-se endur per les etiquetes que té la classe i creure en ells, ja que penso que és una de les coses més bàsiques perquè hi hagi un aprenentatge sa per part dels alumnes.

La filosofia considero que és una de les tècniques més importants per crear infants crítics sobre els seus propis pensaments.

M’ha faltat més exemples de les converses que es produeixen però, com bé ha comentat l’autora, no ha pogut fer-ho perquè l’article no podia ser més extens.

PRESENTACIÓ ANA LUÍSA COSTA

El darrer seminari ens va venir a visitar Ana Luísa Costa, mestra de llengua i professora d'universitat a Portugal. Ens ha fet una presentació que tenia diverses parts.

En la primera part, ens ha explicat com és la carrera d'infantil allà i l'ha comparat amb la d'aquí. La diferència que hem vist entre els dos sistemes educatius és que a Portugal la carrera té una durada de tres anys i després han de fer un màster, en canvi, aquí a Espanya la carrera només té una durada de quatre anys.

Després d'aquesta introducció ens ha parlat sobre la poca importància i valor que se li dóna a un/a mestre/a d'educació infantil en tots dos països i ha posat èmfasi que tant Portugal com Espanya haurien de fer un canvi de xip i donar-li més valor en aquesta etapa. Ha comentat que, també, aquest baix valor que se li dóna és perquè se li dóna més valor als mestres d'etapes superiors, és a dir, contra més gran sigui el curs, més importància té.

Finalment, després de parlar-nos sobre tot el tema del sistema educatiu de Portugal comparat amb el d'aquí, ens ha introduït el tema de la llengua oral allà. Ha donat molta importància a la llengua oral en la infància i s'ha de tractar de treballar en els diferents àmbits curriculars que hi ha a l'escola. Per acabar, ens ha explicat un llibre anomenat "Una candela amarela" el qual estava ple d'il·lustracions d'animals amb nombres d'incògnit a la cua d'un mico. Ha explicat que hi ha molts llibres literaris que tenen incorporats aspectes matemàtics com aquest que ens ha ensenyat.

Realment, m'ha agradat força la xerrada que ens ha fet i m'ha semblat molt interessant tot el que ha dit sobre la llengua oral, sobre que un infant ha de tenir un interès natural per comunicar.

Lectura lll (ll) Una plaça a les'cola, espais per a tothom i projecte de centre

Mendebaldea (2016) Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre, Guix d’infantil, 88, 20-24

IDEES CLAU

1. Els ambients construïts són sempre finestres per a les idees (Vea vecchi, 2013)

2. L’organització dels espais transmet els objectius de l’escola.

3. Les innovacions educatives obren noves portes a les escoles

RESUM

L’escola infantil Mendebaldea (Pamplona) ha decidit fer una transformació dels seus espais. Així doncs ha decidit construir una plaça, per aconseguir aportar un nou valor: “fer dels espais comuns, espais de tothom”.

És imprescindible pensar i reflexionar com organitzar i decorar tots els espais de l’escola, a partir els espais es comuniquen els valors pedagògics, tal com diu Vea Veacchi, els espais són la targeta de presentació de les escoles.

Per confeccionar els espais s’ha de tenir present la identitat de cada grup d’alumnes, de cada zona i no oblidar la identitat que ofereix el centre.

Per un mestre, examinar la seva feina  significa agafar paper i llapis per observar què provoca, documentar-ho en vídeo i exposar-ho públicament per ser analitzat. O detectar errors, reflexionar sobre els materials, matisar el seu rol i a aconseguir la complexitat de l’educació , que permet que, mentre una educadora manté la mirada global d’«helicòpter», l’altra fa «de base» centrada en un nen o en una nena en concret.
                                                          *La imatge és la "plaça" de la què tracta el text: Enllaç 

PREGUNTES A L’AUTOR

1. Quin era l’antic ús de l’espai abans de convertir-lo en la plaça definida?

2. Si una escola no té espai físic per crear una plaça com aquesta? Com treballaries aquesta pedagogia?

REFLEXIÓ:

Cal iniciar la reflexió esmentant que la lectura m’ha sigut molt difícil d’entendre, perquè crec que les idees estan molt disperses en el text, i no li he acabat de trobar el lligam entre totes les idees. A més, quan he parlat al seminari amb els altres companys que també havien llegit aquesta lectura, ens ha costat poder reflexionar sobre aquesta perquè a cap companya les idees li havien quedat clares, no sabíem ben bé quina pedagogia volia transmetre el text ni com era exactament la plaça. Però, cal destacar que hem arribat a trobar una idea clau, que és la següent: L’espai és molt important i és motor d’aprenentatge, en la lectura ens donà un bon exemple d’un espai per a l’aprenentatge.

Per últim, emfatitzar que com a mestres no podrem ser persones maximalistes, sinó que ens haurem d’adaptar al context per donar el màxim i arribar a l’objectiu educatiu que volem transmetre.

En la posada en comú de la resta de lectures, he vist que la lectura 1 d’aquesta setmana titulada: L’aventura de pensar es relaciona amb la lectura del grup 2 de la setmana anterior titulada: Filosofia i escola. Però, no m’ha servit per ampliar gaire els coneixements perquè en aquesta tampoc es comenten recursos a seguir per arribar a treballar realment la filosofia 3/18.

La lectura del grup 3, m’ha semblat molt interessant, la idea inicial d’aquesta és: que gràcies al fet que els infants interactuïn en petits grups s’afavoreix la relació i el benestar dels infants, perquè en treballar de forma cooperativa cada infant pot destacar en allò que millor sap fer i completar-se amb el que saben fer els seus companys. 

Lectura 3 - Cristina Campos

La aventura de pensar, Marga Ors

Resum global

L’article d’aquesta re lata una experiència viscuda per l’autora amb un grup de tercer de primària de l’escola on ella n’és mestre. Parla sobre com, en una classe de filosofia, aquest grup de nens i nenes considerats “moguts” aconsegueixen crear una atmosfera de recerca col·lectiva gràcies, en part, a l’ambient propiciat per la mestra.

L’autora ens explica com, per començar les seves sessions, s’esforça per generar un clima seré i tranquil i unes condicions adients per a què, durant el curs, els infants poguessin pensar tant individual com col·lectivament. A l’article també s’explica com, seguint un orde, les sessions de filosofia van transcorrent partint d’un establiment de normes generades per tots. L’autora relata com, en una de les sessions, es genera amb els infants una pluja d’idees a partir de la portada d’un llibre i com, a posterior, aquests responen a les preguntes que la mestra va formulant amb diverses temàtiques que van sorgint i que estan enfocades, per norma general, per tal de fer rumiar als infants. La següent sessió de filosofia, segons exposa a la lectura, comença recordant l’anterior i reprenent temes que van aparèixer, cosa que pressuposa que els infants han estat donant-li voltes fora de l’aula. En aquesta classe, igual que en les anteriors, predominen les preguntes de la mestra que fomenten que els infants no només reflexionin sinó que també expressin les seves idees i opinions. Per, en finalitzar la sessió, intentar fer que els infant s’adonessin del seu grau d’implicació, la mestra proposa una activitat en la que els nens i les nenes havien de triar una ampolla buida, plena o semi-plena en funció de les aportacions realitzades per ells.

L’article acaba reflexionant sobre un fet que l’autora considera interessant: els infants que normalment es mostren insegurs i que participen poc en altres tipus de sessions, en aquestes es mostren implicats i les seves intervencions són bones. Aquest fet, però, diu l’autora que no només depèn de la mestra o dels alumnes independentment sinó de la complicitat que es generi entre ambdós.

Idees clau

1. És molt important crear ambients tranquils i serens que convidin a l’alumnat a participar en una recerca col·lectiva de coneixement.

2. Les preguntes que el docent va realitzant al llarg de determinada sessió no haurien d’anar només enfocades al fet de fer pensar a l’infant sinó també al fet de propiciar l’expressió d’idees i opinions de cadascú.

3. Perquè una sessió funcioni en el sentit de que es generi un clima de coneixement compartit on la majoria dels infants s’impliquin, s’ha de generar certa complicitat entre el professor i l’alumnat.

Preguntes per l’autor

1. Les preguntes que va generant la mestra en el transcurs de les sessions, han d’anar dirigides al grup o és adient anar anomenant a cada un dels infants per fomentar-ne la participació?

2. Si els infants que normalment no participen a classe, ho fan activament durant aquestes sessions, per què no s’utilitzen les mateixes estratègies en totes les matèries per propiciar la implicació de tot l’alumnat?

Comentari personal

La tercera lectura m’ha semblat interessant perquè no exposa una teoria a seguir sinó que exposa unes idees basades en una experiència real i molt concreta de l’autora. M’ha semblat enriquidor conèixer el tarannà d’una mestra en una classe considerada “difícil” i molt maco veure com hi ha docent que no es deixen endur per els prejudicis i s’esforcen per generar ambients que propiciïn la calma i la serenitat en comptes de donar per impossible a un grup.

M’ha agradat molt un aspecte anomenat en la lectura que és el fet de crear les normes de l’aula entre tots. Penso que l’autora no s’ha centrat gaire en aquest tema però que, potser, valdria la pena fer-ho ja què sempre he pensat que una tècnica com aquesta és molt útil i interessant per a grups als que els hi costi més seguir unes pautes de convivència. 

De la lectura remarco, finalment, que m’ha semblat molt interessant com l’autora i mestra planteja totes les preguntes als seus alumnes: em sembla molt positiu que no només vagin adreçades a conceptes i coneixements concrets sinó que fomenti, constantment, que els nens i les nenes expressin lliurament les seves opinions i les seves maneres de veure un tema i que els faci reflexionar dins i fora de l’aula sobre les curiositats que van sorgint durant les diferents sessions.

Lectura 2: Uri Ruiz Bikandi - Llengua oral formal

RESUM: 

La lectura d’aquesta segona setmana es titula: “Llengua oral formal a educació infantil?” de l’autor Uri Ruiz Bikandi. El tema principal de l’article és fer èmfasis en la importància de reforçar la llengua oral formal en el context escolar. Això és degut a que en el context familiar moltes vegades si els infants no fan un ús correcte de la llengua no se’ls corregeix i mentre s’entengui no paren a donar-li valor a la manca de formalitat d’aquest llenguatge. És molt important que a l’escola si que es corregeixin aquests errors i s’ensenyin les formes de cortesia per demanar alguna cosa. Es tracta de des d’un ambient escolar transmetre les paules lingüístiques que en manquen en un context més quotidià i mostrar a l’infant que hi ha varietats dialectals.

D’altra banda, aprofundeix en que el docent ha de potenciar les interlocucions entre iguals i donar horitzontalitat en la comunicació de grup. Es tracta de desenvolupar les capacitats afectives, cognitives i socials a través del desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

A més a més, des de la docència també s’ha de procurar donar temps als parlants, respectar silencis i convidar als nens a ampliar el pensament. Perquè tot això sigui possible s’ha de deixar els espais corresponents perquè les converses entre els infants flueixin i ajudar-los donant exemples perquè aquest creixement sigui de qualitat tenint en compte el context. 

IDEES CLAU:

-  Des de l’escola s’ha de potenciar la oralitat formal i corregir els errors lingüístics dels infants que des de casa es deixen passar.

-          - El docent no ha de fer una intervenció constant sinó potenciar un espai perquè els infants conversin i ampliïn els seus pensaments.

-         -  És molt important prendre consciència dels problemes de comunicació i així doncs; s’han d’ensenyar expressions lingüístiques i formes de cortesia.  

PREGUNTES PER L'AUTOR:

- Com es podria conscienciar a les famílies de la importància de corregir certs errors de la llengua oral als infants?

- Des de la docència com podem fer que tots els infants es sentin a gust per conversar fluidament a nivell de grup d'iguals dins de l'aula?

COMENTARI PERSONAL:

M'ha semblat molt interessant reflexionar sobre la importància de la llengua oral formal dins aquesta etapa infantil, tenint en compte que és la base de la socialització i dels inicis de la comunicació. He après molt de com enfocar el tema en un futur i m’ha fet reflexionar com podríem tractar el tema amb les famílies per comptar amb una col·laboració dins aquest context tan proper als nens i nenes. 

Presentació Ana Costa

El passat divendres 10 de març vem rebre una visita de l'Ana Costa , una professora universitaria portuguesa que treballa en el centre lingüístic de l'universitat de Lisboa.

Primerament l'Ana ens va explicar quin és el procés que un alumne universitari portugués ha de seguir per graduar-se en Educació Infantil. En aquest punt ens va explicar  com els i les alumnes han de fer una formació bàsica durant 3 anys on tenen assignatures de tots els àmbits ( química , matemàtiques, llengua,...) i una posterior formació d'un any més enfocada a la pràctica docent. Posteriorment l'Ana ens va explicar com està la situació de l'Educació Infantil a Portugal. Ens explicava que fins fa molt poc, al igual que aquí , estava molt infravalorada pel govern i que just ara començava a adquirir d'una manera molt sutil una mica de reconeixement, és a dir, no només no és obligatoria sinó que es té la idea de que en aquesta franja d'edat no cal educar als nens , només se'ls ha de canviar el panyal i deixar que juguin. L'Ana en aquest punt també ens explica com ella desde la lingüística, (el àmbit del que és professional) defensa i justifica la importància de l'Educació Infatil, i com aquesta afecta de manera positiva al desenvolupament integral dels infants. Finalment ens ensenya material didàctic utilitzat en algunes escoles bressol de Portugal:

Visita de l'Ana Costa

En el seminari de la setmana passada vam tenir la gran sort que ens va visitar una professional de l’educació de Portugal: L’Ana Costa. És mestra de llengua, i actualment dóna classes a la universitat.

L’Ana ens ha explicat com és el sistema educatiu al seu país. I ha estat molt interessant poder observar quines semblances i diferències trobem amb el nostre.

Per començar, l’Ana ens va explicar que la durada de la carrera universitària per ser mestre és de 3 anys, però que després d’acabar aquests estudis es fa un màster. Així doncs, aquesta és la primera diferència que trobem amb el sistema educatiu de Portugal, ja que aquí es cursen 4 anys.

Més tard, l’educadora feia referència a la importància i el valor que se li dóna al mestre/a d’educació infantil. És a dir, els mestres d’aquesta etapa se’ls hi dóna un valor més baix que als que fan classes a edats més avançades. És un aspecte que ja estem familiaritzats amb ell, perquè aquí també passa el mateix. Per tant, és una feina molt mal valorada, ja que es té la visió que durant aquesta etapa només s’ha de cuidar a l’infant. Tant a Espanya com a Portugal, s’hauria de fer un canvi de xip, perquè tots els mestres valen molt i la seva feina és molt important, siguin del cicle que siguin.

En tercer lloc, ens ha explicat que l’etapa de 0-3 depèn del ministeri de seguretat social, i que l’etapa de 3-6 depèn del ministeri d’educació. A més, l’etapa de 0-6 no és obligatòria. Tot i que ella explica que és una etapa fonamental i molt important pel bon desenvolupament de l’infant.

L’Ana també ha volgut parlar de la importància de la llengua oral. I donava èmfasi en el fet que l’aprenentatge ha de ser significatiu pels infants. Així doncs, la llengua oral s’ha de treballar de manera natural i ha de ser atractiva pels nens i nenes. Per acabar el tema de l’oralitat, ens ha portat un llibre que es titula Cadela Amarela, un llibre infantil amb contingut matemàtic.

En conclusió, la visita de l’Ana Costa ha estat molt interessant i hem pogut saber com era el sistema educatiu a Portugal. A més, està molt bé conèixer diferents contextos educatius d’altres països d’aquesta manera, és a dir, a través d’experiències personals i professionals. Així doncs, l’Ana ens va transmetre tota la il·lusió que té per la seva feina.