L'escola, un sistema viu - Lectura (2) III - Natàlia Martínez

L’escola, un sistema viu – Elisabeth Bosch, Berta González i Mia Puig

La lectura ens parla d’un grups d’infants que volien ser reconeguts i formar part d’un bon món. L’inici de curs és un moment molt important perquè es propicien l’espai, el temps i les accions que donaran lloc a les següents relacions i converses amb els altres. A l’aula totes les activitats són per al desenvolupament, tant personal com professional, de l’infant i impliquen el creixement. D’aquesta manera vencen els obstacles i fan noves accions. Els docents tenim el paper d’acompanyament i d’una atenció individualitzada.

Li donen rellevància a l’educació corporal, que educa a sentir les emocions per poder interpretar-les i és escoltar el cos com un tot. És a dir, integrar en la vida diària moments de respirar, adonar-nos dels moviments que fem, escoltar el cos, etc., fet a qualsevol moment del dia. A partir d’aquí, fan un diari que els ajuda a educar la responsabilitat, cooperació i a fugir del judici, amb la qual cosa distingeixen les situacions i amplien la seva percepció.

A més, a partir d’un grup on tots es senten pertanyents (2n i 3r de primària), s’han fet un seguit d’activitat que ajuda a tenir confiança i una relació transparent, per tal de preguntar-se “Qui sóc?”. S’expliquen com són en l’actualitat, esbrinen el passat, fan els arbres de família, tenen converses sobre l’antiguitat de famílies, civilitzacions, animals... tot això amb l’ajuda de les famílies i decorant les aules. El sentiment de benestar i alegria provoca que vulguin ensenyar els seus treballs a la comunitat de l’escola fent una exposició. Quan es respecten i conviuen per un món millor, les energies es multipliquen i es genera suport mutu, escolta potencial...

Per altra banda, a l’educació infantil, quan s’acaba la jornada i els pares venen a recollir-los, no es para la seva activitat, sinó que els expliquen i ensenyen coses significatives per a ells de l’aula i, alhora, s’afavoreix la comunicació i coneixement de les famílies. Al parvulari, es comencen a adonar que la mort existeix i es fan interrogants que els fa voler saber, investigar el passat. Als cicles més superiors, continua aquesta qüestió que els fa preguntar-se quan comença la seva història. D’aquesta manera es generen converses a classe de cada infant i, a més, s’adonen que la vida i la mort van agafades de la mà.

3 idees clau:

-          La relació i ajuda de les famílies és un aspecte clau per l’educació dels infants. Treballen la psicologia sistèmica i les emocions.

-          Un ambient de confiança, respecte, benestar, etc. a l’aula és imprescindible per al bon desenvolupament, tant personal com professional, dels infants.

-          Parlar de determinats aspectes, com la mort, fent-los protagonistes a ells i a les seves famílies és una molt bona tàctica perquè tindran ganes d’aprendre i d’ensenyar els resultats als altres.

2 preguntes per l’autor:

-          Què passa amb aquells infants que no tenen pares per explicar-li les coses, anar a l’escolar, etc.?

-          Quins consells ens donaríeu per tal de crear un bon ambient a classe?

Opinió personal:

És una lectura molt enriquidora i entenedora, ja que s’expressen clarament i sense anar-se per les rames. Deixa molt clar que la relació amb les famílies és importantíssima per el bon desenvolupament dels seus fills i filles i que fent-los a ells partícips de tot aprendran millor. És a dir, que sentint-se els protagonistes de la història és la manera de que tinguin ganes d’aprendre i d’ensenyar als altres.

També m’ha agradat el fet que parli molt de la confiança, el benestar i el respecte a l’aula, ja que coneixem experiències on aquests tres aspectes no hi són i és molt trist perquè els infants són persones que van creixent correctament amb aquests tres termes.

A més, té molt present la psicologia sistèmica i les pròpies emocions, parlant de com combatir-les.

És una molt bona lectura que recomano i el fet que hagin afegit fotografies és un plus.