Resum:
Aquest article tracta sobre com l'escola i l'aula són
uns espais que impliquen creixement, un lloc on els infants poden vèncer els
obstacles i emprendre accions noves com indagar sobre els seus avantpassats i
tractar temes que els facin saber qui són ells.
Un
dels temes dels quals tracta és el del paper que hem de tenir els mestres en
aquestes situacions com escoltar com és el context d'aquests infants,
acompanyar-los amb respecte per tal que estiguin sempre en contacte amb la seva
individualitat emocional i racional. D'aquesta manera confiem en les
oportunitats que tenen els nostres alumnes i deixem que siguin ells qui avancin
en el seu aprenentatge. Això és possible als plantejaments que se'ls hi fan
moltes vegades a l'aula com "qui són?" o "quan comença la seva
història?". Aquestes preguntes provoquen que els alumnes descobreixin més
sobre relacions de la seva família i que intentin comprendre com succeeixen els
anys i com es configura el temps passat.
D'altra
banda, també comenten que hem de fer atenció al nostre cos com un tot per tal
de poder sentir les nostres emocions i poder-les interpretar. Per tant, els
infants expliquen vivències pròpies per la qual cosa ajuda a fer que
construeixin una interacció empàtica amb els altres fet que implica que els infants
observin cada dia què passa a l'aula i d'aquesta manera s'educa la
responsabilitat, la cooperació i a tenir un judici crític. També, comenten el
tema de la mort a l'aula. Aquest tema provoca que els infants manifestin
emocions intenses a l'aula, però per un altre costat també provoca que indaguin
sobre els seus propis avis. L'aula és un espai d'història i de reconeixement on
els alumnes comparteixen les seves experiències i vivències de la seva família.
Així mateix, els infants evidencien de manera espontània que la vida i la mort
van agafades de la mà.
Per
últim, tornen a enfocar el punt de vista de la pedagogia sistemàtica on poden
veure la vida a l'aula com un punt de confluència d'alumnes immersos en la seva
xarxa familiar que es posen al servei de l'aprenentatge.
Idees clau:
- La mirada de la pedagogia
sistemàtica ens ha portat a enfocar el creixement i l'èxit de l'alumnat
integrat en el seu sistema familiar i estar atents al seu desenvolupament íntim
essencial.
- Hem d'acompanyar als infants en
el seu procés d'aprenentatge i oferir-los un espai agradable i participatiu per
tal que provoqui que els infants vulguin ensenyar els seus treballs a la
comunitat de l'escola.
- L'aula ha de ser un espai de
comunicació i que doni l'oportunitat als infants de compartir amb els membres
de la seva família el que ha estat més significatiu de la jornada.
Preguntes a les autores:
- Penseu que totes les famílies
estarien d'acord en tractar el tema de la mort a classe?
- Pots educar en les emocions
sense tenir una consciència pròpia del mateix cos?
Comentari
personal:
Considero
que aquesta lectura és força enriquidora i més ràpida de llegir que l'anterior
d'Anna Camps.
M'ha
semblat molt interessant el fet d'explicar la pedagogia sistemàtica a partir
d'exemples, ja que t'ajuda a comprendre de què tracta. La manera com eduquen en
les emocions a partir d'experiències personals que comparteixen entre tots i
fan que els infants investiguin sobre els seus avantpassats i, a part de
conèixer més les seves relacions familiars, ser conscients del pas del temps i
com està regulat.
Respecte
a alguna semblança amb les altres lectures que han llegit la resta de companyes
puc dir que no he vist gaire semblança amb aquesta, ja que la de Ruiz-Bikandi (2009) parlava més sobre la importància del silenci per deixar el temps
necessari als infants perquè es puguin expressar, és a dir, pensar com
portar-ho a l'oral allò que volen dir.Per
altra banda, la de De Puig (2009) tractava el tema de la filosofia, la idea més
important que transmet l'article és que l'infant des que neix està filosofant,
ja que s'ho qüestiona tot. Això em fa pensar que, com a mestres, hem de
potenciar més aquesta part filosòfica dels infants, és a dir, crear curiositat
per millorar el seu aprenentatge. I per últim, l'article de Vega (1991)
tractava sobre treballar en un sol racó en concret, en aquest cas el del
supermercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada