El passat 10 de
març, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’experiència de l’Ana Luísa Costa,
una professional del món de l’educació, que actualment dóna classes a la
universitat del seu país d’origen: Portugal.
Durant la xerrada,
vam poder veure diverses similituds amb el nostre sistema educatiu, però per
contra, ens va explicar moltes d’altres diferències. Per una banda, l’etapa d’Educació
Infantil no és obligatòria a Portugal, i igual que passa a aquí, és molt poc
valorada socialment. La mestra ens explicava que la professió d’educadora està
poc considerada, i en especial, les mestres d’infantil, i no només a escala de
reconeixement social, sinó que també econòmicament. És un factor que a totes
nosaltres ens indigna, perquè sabem que és una etapa fonamental per als nens i les nenes i que és la base per al seu bon desenvolupament com a individus.
D’altra banda,
veiem la primera diferència a l’hora de cursar els estudis necessaris per
assolir el grau d’Educació Infantil. A Portugal es requereixen tres anys de
grau, i en finalitzar-lo, has de fer un màster de tres semestres per a
especialitzar-te en algun aspecte en concret.
A més a més, va
compartir amb nosaltres les idees principals del sistema educatiu portuguès. En
primer lloc, va fer referència l’infant com a protagonista dels seus aprenentatges,
i com a ésser capaç que ha de tenir veu en aquest procés. Tot i així, ens diu
que, malauradament, a moltes escoles del país no és així, ja que continuen
essent massa tradicionals.
Per últim, ens va
fer agafar consciència sobre la importància de la llengua oral i el gran pes
que té als primers anys de vida dels infants. És per això, que com a
educadores, hem d’extreure el millor de cada nen o nena, i hem de potenciar el
bon ús de l’oralitat. Com bé deia l’Ana, l’infant té consciència lingüística, i
ho veiem a través de l’ús de les irregularitats verbals: “no cabo”.
Per a acompanyar
aquesta explicació, ha tingut el detall de portar-nos un llibre titulat “Una
Candela Amarela”. Aquest pot servir per afavorir aquesta llengua oral en els
més petits, ja que és un llibre que presenta diverses històries amb continguts matemàtics integrats conscientment amb la intenció de divertir als infants alhora que aprenen.
Finalment, m’agradaria
agrair la seva visita, ja que sempre és interessant conèixer el sistema
educatiu d’altres països, i en aquest cas, un molt proper a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada