Lectura 2 (III) L'escola, un sistema viu. Bosch i altres (2012)

RESUM DE L’ARTICLE:

L’article gira al volant de la pedagogia sistèmica que protagonitza a un grup classe de nens i nenes, basant-se en la convivència entre alumnes i famílies. A més, va fent un recorregut des de l’educació infantil fins a l’ESO.

Aquesta perspectiva, d’una banda, té el parer que conèixer comença per una experiència personal, que més tard, es transforma en comprensió. El que cal doncs, és generar conversa i diàleg entre els alumnes i les alumnes perquè puguin extreure les seves pròpies conclusions. A més, això enriqueix el marc cultural de l’aula i genera una interacció empàtica. És a dir, al compartir experiències, dubtes i opinions, es va generant un clima d’empatia dels uns amb els altres que potencia la relació de grup. L’acolliment de les seves identitats i famílies configura una xarxa de vincles que creix al llarg del temps compartit. Per afegitó, ens apropa a connectar-nos amb el nostre món interior i ens fa sentir acollits: ens educa a sentir les nostres pròpies emocions i a poder-les interpretar. Aquest aspecte també propicia el respecte i la convivència d’un món comú, fet que genera un munt de possibilitats i beneficis: diversitat, suport mutu, escolta, benestar, etc.

Tanmateix, la mirada d’aquesta pedagogia enfoca el creixement i l’èxit dels alumnes com un aspecte integrat al seu sistema familiar. Hem de poder construir vincles de confiança amb la xarxa familiar per poder dur a terme la nostra tasca educativa, a través d’una comunicació fluida que ens obri camins. Altrament, la pedagogia sistèmica considera que obrir les aules a les famílies afavoreix l’èxit escolar dels seus alumnes, ja que així col·laboren i estan integrades a l’escola a través de les accions que aquesta genera. Al mateix temps, beneficia la comunicació i el coneixement de les diferents famílies entre si, alhora que la mestra acompanya aquest procés.

Concloent doncs, considero que la col·laboració de tota la comunitat educativa és essencial per al bon desenvolupament del nen o la nena. M’agradaria finalitzar amb una cita que es menciona a l’article, de Bert Hellinger que diu: “Quan algú vol portar la meta cap a un mateix, la meta s’empobreix. Quan tots miren cap a la meta, la meta s’enriqueix”.

IDEES CLAUS

• Cal que l’aula sigui un lloc agradable i participatiu, que fomenti la convivència entre totes les alumnes i els alumnes, i on cada infant pugui mostrar els seus talents.
• La pedagogia sistèmica vetlla per generar conversa i diàleg entre els alumnes.
• Tenim el repte de construir vincles confiables i autèntics amb les famílies per poder dur a terme la tasca d’educar els seus fills, mitjançant una comunicació fluida que ens obri camins.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Com hem d'actuar quan una família es mostra reticent a col·laborar en l'escola?

COMENTARI PERSONAL:

Considero que aquesta segona lectura ha estat molt més fàcil de llegir que l'anterior. Tanmateix m'ha enganxat molt més el tema del qual parlava, i probablement ha estat un factor determinant en aquest aspecte. Tot i això, crec que deixa massa a l'aire temes rellevants, i que hauria d'especificar una mica més en algun d'ells, com per exemple amb la pedagogia sistèmica. És per això, que complemento l'article amb una web que he trobat, on et fa una petita introducció a aquest món. Podeu accedir-hi al següent enllaç: http://www.prisma.cat/informacio/sist.htm

D'altra banda, m'ha semblat molt encertat que a mesura que anés avançant la lectura, desenvolupés l'educació infantil i la primària fins a arribar a l'ESO. Tanmateix, destaco altres aspectes que m'han sigut útils com a futura educadora, com que doni tanta importància a cadascun dels infants, i afegint que sense algun d'aquests no hagués sigut el mateix. Sentir-te suficientment còmode per obrir-te en aquest espai i compartir vivències personals no és fàcil, i gràcies al treball de fons de la mestra, aquests infants ho aconsegueixen a poc a poc. 

Pel que fa a les altres lectures, considero que és la llengua oral les que les uneix, ja que com vam veure a la lectura anterior, aquesta és molt potent i està present a tot arreu. En especial, destaco l'article de Puig perquè és la que més vincle hi he trobat. Així doncs, totes dues fan referència a la filosofia com a mitjà d'ensenyament en un determinat context. A més, en aquest article fa una comparació de la filosofia amb la llengua, justificant-ho a través de la seva màxima presència en el nostre dia a dia: ens ajuda a pensar i reflexionar sobre nosaltres mateixos. Això es veu reflectit en les preguntes que la mestra planteja als alumnes de l'article de Bosch, com per exemple "Qui sóc?".