L’escola, un sistema viu

Elisabeth Bosch, Berta González, Mia Puig

Resum:

L’escola es converteix en un lloc clau on els alumnes poden observar, explorar, sentir, aportar, comprendre, preguntar, per escoltar i ser escoltat …  Però això no seria possible, si des d’un inici no es comencés a propiciar aquest ambient potenciador i generador de converses indagadores.

En aquest article apareix el model de pedagògic sistèmica, un model que possibilita als educadors-mestres mirar la realitat educativa com un tot, vinculant els diversos sistemes: familiars; educatius; socials; culturals i històrics; mostrant com els diferents sistemes influeixen i interactuen.  El sistema familiar és un dels més important, tal i com esmenta el text, ja que està format per les persones amb qui comparteixen un destí comú. Per tant, l’aula es converteix en un espai que afavoreix la interrelació entre tots aquests sistemes i en la qual els infants poden compartir les seves experiències i vivències amb la resta, sempre des d’un ambient càlid i respectuós, en el què poder expressar els sentiments i emocions envers la temàtica exposada d’aquell dia. Per altra banda, també es converteix en un espai per donar resposta a tots els interrogants individuals que van sorgint al llarg de l’estada a l’escola, els quals formen itineraris d’aprenentatge nous i on van construint coneixements compartits a partir de la resolució dels dubtes apareguts.

Un dels aspectes que considero que és important destacar és el que diu que hem de treballar també des de la vessant afectiva, ja que aquesta t’ajuda a connectar amb una nova dimensió: l’educació corporal. Saber escoltar el que transmet el nostre cos  i, per consegüent, saber interpretar el que les seves emocions volen dir.  Per aquesta raó, és importar que els mestres incideixen en aquest aspecte per poder ajudar als infants a poder posar paraules al que els està passant.

Per últim, remarcar que és un article que exemplifica molt, la qual cosa ajuda al lector a entendre algunes de les temàtiques que poden sorgir en una classe.

Idees clau:

•  El sistema familiar es converteix en un dels eixos principals que l’escola ha d’integrar en el seu dia a dia, ja que et permet comprendre des de quina/en quina situació parteix/es troba cada infant.  
• Partir des dels propis interrogants dels alumnes afavoreix aprenentatges significatius, tant individuals com grupals. 
•  Totes les respostes són vàlides i importants.

Interrogants:

• Si és important saber posar paraules a les emocions i/o sentiments i ajudar als infant a què ho facin, perquè no hi ha formació suficient envers aquesta vessant més afectiva?
• Actualment hi ha moltes famílies que degut a la seva jornada laboral no poden assistir a gairebé ninguna activitat-taller que ofereix l’escola, que podríem fer per ajudar-les?

Comentari personal:

Aquesta lectura, a diferència de l’anterior, ha sigut molt més ràpida de llegir i interessant. Penso que incloure el sistema familiar com quelcom que ha d’estar present en la vida escolar és importantíssim, ja que la família és el pilar bàsic de les nostres vides i treballar des d’aquest sistema afavoreix el coneixement de l’infant des dels diferents àmbits que l’envolten.

Un dels aspectes de l’article que m’ha semblat més important destacar és el treball que fan amb les emocions. Opino que és essencial saber interpretar-les i posar-li nom, ja que aquestes et permeten conèixer i comprendre els processos emocionals, així com també, ser capaç de regular els sentiments. Per tant, potenciar la capacitat de prendre consciència dels propis estats interns i reconèixer les pròpies emocions, ajudarà en un futur a tenir una bona autoconsciència emocional. Això no serà possible, si els mestres no tenen un ampli coneixement d’ells mateixos, de la comprensió dels processos emocionals i de la predicció de les reaccions emocionals davant de determinades situacions.

Per darrer i últim, m’agradaria fer èmfasi a un dels aspectes que m’ha ajudat que la lectura fos més fàcil: l’exemplificació. En relació a aquest tema, el tros que vam veure de la pel·lícula en la sessió magistral m’ha fet adonar-me’n que sempre hem de partir del que saben els infants i, a partir d’aquí, treballar per ajudar-los a posar noms a totes les coses, és a dir, a treballar la funció metalingüística. 

La educación no es preparación para la vida; la educación es la vida en si misma.

John Dewey.