L'escola, un sistema viu

Resum

L’article L’escola, un sistema viu ens parla d’un grup de nens i nenes de primària i algunes experiències viscudes dins de l’aula. Els infants se senten impulsats a preguntar, a observar, a crear a comprendre, i des de inici de curs, s’ha de propiciar l’espai, el temps i les accions per anar generant un món de converses indagadores.

La mirada sistèmica ens porta a enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat integrat en el seu sistema familiar i estar atents al seu desenvolupament íntim essencial. Si escoltem com és el context familiar de cada un dels infants, podem acompanyar-los amb respecte per tal que no perdin el contacte amb la seva individualització emocional i racional. Hem d’acollir les famílies per crear una xarxa de vincles que van creixent a mesura que compartim.

Un punt important és escoltar el cos com un tot, i aquesta atenció corporal ens educa a sentir les nostres emocions per poder-les interpretar. D’aquesta manera, els infants exporten aquestes vivències a les famílies i dins del propi espai de la classe, hi conflueixen interrogants individuals que van formant itineraris d’aprenentatge nous on s’inclouen els dubtes de tots i aflora el sentiment pel benestar dels altres.

Cal afegir que amb les famílies cada dia es crea una nova possibilitat de trobada, ja que quan entren a l’aula, els infants tenen l’oportunitat de compartir amb els seus familiars allò més significatiu i, al seu torn, ells coneixen el que s’està vivint, gestionant, construint...

En definitiva, la pedagogia sistèmica ens encara la vida de l’aula com un punt de confluència d’alumnes immersos en la seva xarxa familiar que posen al servei de l’aprenentatge i, com a mestres, és essencial la formació i la innovació constants per tal d’estar oberts a les noves perspectives i poder acompanyar a les noves generacions cap a una educació amb tacte, coherència i alegria.

Idees:

- Tenim el repte de construir vincles confiables i autèntics amb les famílies per poder dur a terme la tasca d’educar els seus fills mitjançant una comunicació fluida…

- Tothom pot mostrar el seu talent i la seva creativitat.

- Els nens i nenes han d’observar què passa a l’aula. Això ajuda a educar la responsabilitat, la cooperació i a fugir del judici, amb la qual cosa distingeixen situacions i amplien la seva percepció.

Preguntes a l’autor:

- Actualment, es té aquesta visió de l’escola com a sistema obert i en contacte continu amb els sistemes que l’envolten?

- Estem conscienciats en la importància d’educar en les emocions i fer reflexionar als infants sobre com es senten i què senten?

Valoració personal:

El text m’ha semblat molt interessant i que parla sobre un tema essencial per tractar a les escoles. Crec que és senzill de llegir i que ens aporta moltes idees a partir d’exemples pràctics de l’escola i que poden ser molt útils per tractar amb els infants. A més, una de les idees que m’agradaria destacar i que també es parla en un dels altres textos sobre la filosofia és el fet que els infants aprenguin a tenir un esperit crític, a reflexionar sobre tot el que passa al seu voltant, a comunicar-se amb els altres companys, per tal d’aprendre a respectar les opinions dels altres i també per fomentar el llenguatge.