Presentació Ana Costa

Presentació Ana Costa.

En la segona sessió de l’assignatura vam tenir el plaer d’escoltar la presentació d’Ana Costa (una professora  de l’Escola Superior de Educação do Instituto Politécnico de Setúbal), de Portugal.

Gràcies a la seva visita i explicació, vam poder establir diferencies entre l’educació a Portugal i a Espanya.

Per exemple,  l’educació del primer cicle d’infantil (de 0 a 3 anys) no és valorat a Portugal, ja que es considera que no aprenen sent tant petits i l’únic que necessiten és una cuidadora per satisfer les necessitats bàsiques d’aquests infants. A Espanya si que podem trobar serveis educatius per aquestes edats i és valora més la capacitat de l’infant. Tot i que, la societat encara està en procés de canvi, ja que les lleis de l’estat espanyol no li dóna gaire importància a aquesta etapa. Aquest aspecte és molt important per a mi, perquè infravaloren la capacitat de persones que es troben en plena construcció de la base de la vida.

Un altre aspecte que em va cridar l’atenció, va ser la formació de Mestres. En Portugal, per formar-te com a educadora/a i obtenir el títol corresponent, és necessari  fer 3 anys de carrera i un màster. A Espanya, per aconseguir el títol has de fer 4 anys de carrera, però no és necessari el màster. Entenc, doncs, que no sigui necessari aquest màster, perquè llavors molt poques persones podrien ser Mestres, ja que els preus són elevats així com les dificultats per entrar-hi.

L’ana ens va explicar que la llengua oral a Portugal es treballa de forma implícita, com per exemple a través de llibres. Per això, ens va portar un llibre que s’anomena “ Una cadela amarela”, en el qual es treballen les matemàtiques i la llengua oral, però sempre de forma indirecta. El fet de no treballar la llengua oral com a assignatura formal, sinó com a implícita en l’educació penso que pot comprovar aprenentatges significatius.

En conclusió, penso que es realment essencial conèixer l’experiència dels altres en un context ben divers, per analitzar les diferències i poder veure la part negativa i positiva del assumpte.

Si be és cert que a Portugal l’educació infantil no és indispensable com a tal, aquí no passa això. Però també cal remarcar que en cap dels dos Països se li dóna la importància que es mereix.