Tercera lectura
Resum
L’article
tracta sobre l’escola El Martinet, la qual propicia espais on les relacions disposin d’un
lloc propi en què cadascú sigui reconegut pel que és i pel que pot arribar a
ser. On l’altra persona és el mirall. D’aquí els va venir la necessitat de
crear una comunitat que alhora es concreta en tres microcomunitats on s’acullen
els infants, les famílies i el professorat.
Aquesta
escola, entén l’ésser humà com a ésser relacional per naturalesa, biològicament
predisposat a comunicar-se. A la comunitat de petits hi conviuen els infants de
3,4 i 5 anys, la qual cosa comporta que s’ofereixin espais on les criatures
puguin transitar lliurement. Això permet que els infants es puguin obrir a les
relacions i al coneixement amb un embolcall d’espais acollidors,
transparents, lluminosos i oberts. Espais que propicien la interconnexió de
mirades i ofereixen materials plens de possibilitats. Alhora conceben temps
llargs que permetin accions espontànies, ja que s’aprèn des de la pròpia
decisió de fer-ho i des de la interacció amb l’entorn i les altres persones.
D’altra banda, es parla sobre
el desenvolupament d’estratègies de col·laboració dels infants a través d’un
pensament flexible, negociant i escoltant els altres, construint idees que
vénen del grup. Són moments que permeten que cada criatura mostri el seu propi
estil, la seva individualitat, amb la qual cosa es fuig de la uniformitat. S’aconsegueixen
experiències que permeten que el concepte de coneixement es visqui com un
procés en construcció contínua.
Finalment el contacte amb les
altres persones comporta també l’aparició de conflictes, desacords i
discussions que poden donar pas a negociacions beneficioses per a cadascú i per
al grup. Són moments que els aporten el coneixement dels propis límits i d’aquests
en relació amb els altres. Perquè junts és més que la suma de tothom.
Idees clau
- Parlar de la interacció entre les criatures és també parlar de com l’escola entén els processos d’aprenentatge.
- Els infants comparteixen, tal com apunta Loris Malaguzzi, el gust per jugar i el gust per estar junts.
- Tothom pot oferir les habilitats, l’experiència i el coneixement que té sobre un tema i sentir-se reconegut per això.
Preguntes
- En cas que hi hagi conflicte entre els infants i els mestres vegin que no saben posar-hi solució i que la cosa pot empitjorar, que fa el mestre? Ha d’intervenir segons aquesta metodologia?
- Els continguts curriculars també es poden treballar d’aquesta manera, fent que l’infant s’interessi per allò quan sigui el moment encara que l’espai estigui molt ben preparat?
- Quin és el límit entre la inclusió i la integració?
Comentari personal
Personalment
haig de confessar que ha sigut la lectura que més m'ha agradat fins al moment.
Penso que el tema sobre el que parla és molt interessant i estic a favor de la
metodologia que s'exposa, ja que es deixa que l'infant sigui el protagonista de
l'aprenentatge i que alhora aprengui a través de les interaccions amb els
altres. Tanmateix és una lectura fàcil i ràpida de llegir i sense tecnicismes.
Alhora m'ha semblat molt interessant i enriquidor que es mostrin exemples per
concretar molt més tot allò que es diu. Això m'ha fet pensar que a mi
m'agradaria treballar en una escola així en la qual pugui observar i fomentar
tots aquests aprenentatges a partir de la preparació de l'espai amb materials
molt ben mirats i amb una intenció al darrere, sent jo l'acompanyant del camí
que ells van construint. Si més no, és cert que em fa una mica de por el fet
que no t'acabes assegurant que aprenguin allò que diu al currículum i d'alguna
manera això genera neguits i dubtes.
Respecte a les
lectures que han llegit les meves companyes, en destacaria algun dels aspectes
que es tracten a cadascuna d'elles. Pel que fa a la lectura d'Ors (2009), es parla a través de l'experiència personal sobre com han
d'interaccionar els infants, tot justificant les seves respostes. Es promou que
hi hagi diàleg entre aquests, la qual cosa té un punt de connexió amb la
lectura que jo he fet. A la lectura de Mendebaldea (2016) el desenvolupament de la lectura envolta la idea
de l'espai comú amb què compten, el qual comunica amb les aules i permet la
lliure circulació. Es parla sobre la rellevància de tenir en compte els
materials i saber com posar-los, la qual cosa té molta similitud amb allò que
s'exposa a la lectura que jo he fet. Per últim, de la lectura de Freire (2016), em quedo amb la idea que l'aprenentatge entre iguals és més
ric, ja que és quelcom que es defensa en la meva lectura constantment.
Tanmateix, es parla de la importància del medi ambient, la natura i els hàbits
saludables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada