LECTURA: ¿LENGUA
ORAL FORMAL EN LA EDUCACIÓN INFANTIL?
Autora: Uri Ruiz Bikandi
Any de publicació: 2002
El text
parla sobre els usos formals de la llengua oral, és a dir, de la importància de
la forma o de com diem les coses, amb quins gestos o amb quin to. A més,
proposa que depenent dels factors extralingüístics, sobretot dels contextuals,
utilitzem un registre o un altre.
Per una
altra banda, l'autor, parla sobre que l'aula és un espai públic o semipúblic i
que entre el/la professor/a i els alumnes hi ha una relació jeràrquica però
alhora hi ha llaços afectius, els quals trenquen la distància. Tot i això, la
parla de l'aula no és familiar sinó que, els infants, s'inicien a la vida
pública, fet que exigeix que, des de l'escola, se'ls apropi a formes allunyades
de les formes més locals o privades.
Segons el
punt de vista de l'autor la llengua escrita és molt important per a dominar el
llenguatge oral. Això és degut al fet que la llengua escrita té un grau elevat
de planificació i, per tant, hi ha unes normes estriques pel que fa a l'ordre i
la manera i, per això, proposa que els infants han de tenir diàriament
propostes relacionades amb la llengua escrita. A més, també proposa que com a
diferència entre aquests dos espais, la parla a casa és més inespecífica i es
tendeix a comprendre el que l'infant vol dir, ja que l'entorn és familiar.
Per una
altra banda, proposa que el desenvolupament comunicatiu de cada infant no és
igual. Els docents, segons l'autor, fan de guia i de controladors i tendeixen a
imposar la seva perspectiva. A més, fa referència al fet que, normalment, a les
converses en Educació Infantil es dóna una interlocució radial
(infant-docent-infant), fet que suposa un obstacle. Per aquesta raó, l'autor,
proposa que si el docent reformula i contesta a totes les intervencions de
l'infant impedeix que desenvolupi la sensibilitat davant de les necessitats de
l'interlocutor.
IDEES CLAUS:
·
És important que el docent no reformuli i contesti a
totes les intervencions dels infants per evitar impedir el desenvolupament
comunicatiu i per donar a tots els infants l’oportunitat d’expressar les seves
idees i opinions.
·
Relació entre la llengua escrita i l’ús formal de la
llengua oral.
PREGUNTES O REFLEXIONS PER A L’AUTORA:
·
No es té en compte altres aspectes de la comunicació
(seguretat, vincles, emocions...).
·
Com es pot crear aquest espai de seguretat?
REFLEXIÓ PERSONAL:
Al seminari vam parlar
sobre diferents aspectes. Per una banda, vam remarcar que ens semblava una lectura
molt densa i que, al final, semblava que deia moltes coses repetitivament. Un
altre aspecte que vam comentar és que, l’autora, no tenia en compte altres
aspectes necessaris a l’hora de dur-se a terme la comunicació, com ara la
seguretat, els vincles afectius, les emocions i, totes estàvem d’acord que era
un aspecte fonamental.
Per una altra banda, també
vaig trobar similituds amb les altres lectures que havien fet les companyes. Per
exemple, De Puig (2009) parlava de la importància de fer-los reflexionar,
pensar i debatre per aconseguir que sàpiguen fer bones reflexions i que puguin
entendre les posicions dels altres, encara que no les comparteixin. A més, la Bosch
(2012) parlava de generar espais de diàleg, on els infants es sentissin
respectats, per a garantir una convivència positiva i un bon ambient de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada