LECTURA 2 (I): ¿Lengua oral formal en la educación infantil? (Ruiz Bikandi)

1. Resum

La qüestió entorn la que gira tot l’article és “si a l’escola s’ha de potenciar el registre formal en infants d’entre 2 i 6 anys”. En altres paraules, si en aquestes edats tan primerenques, han d’aprendre a adequar la seva manera d’expressar-se, en funció dels factors extralingüístics amb els que es topin.

La resposta és si, ja que la correcte construcció de les habilitats orals, depèn de lo fermes que estiguin les bases inicials.

A més, l’escola, com a espai públic, requereix un grau de concreció, precisió i claredat molt major que en les relacions personals. Així doncs, es veu obligada a apropar als infants a formes de comunicació més allunyades dels usos privats i locals.  Tot i que, per altra banda, l’escola potencia un clima familiar on s’accepten i s’empren diverses varietat dialectals. Convertint-se així, en un espai semipúblic, i permetent, en determinades situacions, una parla menys formal en l’àmbit de la llengua oral. 

En canvi, en el cas de llengua escrita, no hi ha opció. L’escola imposa la variant estàndard, la norma, ja que és el model de referència ideal per poder aprendre els usos formals i llenguatge elaborat, que difícilment trobarien en la vida quotidiana. 

Procés per desenvolupar els diferents registres

En l’entorn familiar es tendeix a comprendre el que l’infant vol transmetre, gracies al coneixement i espais compartits. Fet que no l’obliga a precisar els seus missatges. En canvi, a l’escola, la interlocució entre iguals i amb la docent, exigeix als infants polir la seva parla per fer-se entendre amb els diferents interlocutors. Per tant, les habilitats comunicatives són resultat d’una evolució madurativa i alhora de les pràctiques socials que s’estableixen.

Cal clarificar, que aquesta interlocució no ha de ser radial, infant-professor-infant. És a dir, enlloc d’intervenir a cada aportació de l’infant, el docent, ha d’aprendre a callar i oferir temps per l’intercanvi d’informació entre iguales, promovent així la consciencia de cada alumne sobre la seva pròpia paraula.

Per tant, el paper del mestre recau en mantenir-se al marge fins que la seva actuació sigui indispensable. I per altra banda, oferir-los espais d’aprenentatge que els permetin el desenvolupament d’expressions i mecanismes lingüístics.   

2. Idees clau

-          La correcte construcció de les habilitats orals, depèn de lo fermes que estiguin les bases inicials.

-          Les habilitats comunicatives són resultat d’una evolució madurativa i alhora de les pràctiques socials que s’estableixen.

-          El centre escolar, és un espai semipúblic, que emprea diversos registres comunicatius.  Exceptuant, el cas del llenguatge escrit, què únicament es veu representat amb la variant estàndard.

3. Preguntes   

-          Quins mètodes existeixen perquè les famílies puguin fomentar que el seu fill/a es fixin la qualitat dels seus missatges?

4. Reflexió personal

Ha estat una lectura, que comparada amb l’anterior, m’ha resultat més dificultosa i feixuga de llegir. No degut al registre emprat, sinó a la nefasta organització d’aquesta. Els conceptes tractats són variats i apassionants, però estan estructurats de manera incoherent i repetits en diversos punts, complicant així poder seguir el fil del text. De manera, que per comprendre’l completament, he necessitat una segona i tercera ullada més atenta, que m’ha permès captar i profunditzar en les idees que em volia transmetre l’article.

El fet de compartir opinions i punts de vista amb la resta de companyes, m’ha acalarit alguns aspectes que no m’havien quedat clars,  facilitant-me la millor comprensió de la lectura. Encara que, tot i aquesta valoració grupal, alguns conceptes han quedat sense explicació.