Lectura IV: Un rincón del juego simbólico: El supermercado - Ana Ruiz

Resum de la lectura: 

La lectura para d’una unitat didàctica sobre el joc simbòlic, concretament sobre un ambient de supermercat, i sobre la importància d’organitzar l’aula per racons, l’observació del joc lliure i espontani i crear noves situacions d’aprenentatge. El joc és el mitjà idoni de tot procés educatiu fins als 6 anys, i una de les maneres que els infants juguin i aprenguin espontàniament és el joc simbòlic i, respectivament, el joc per racons amb la finalitat que els infants puguin reproduir situacions que formen part de la seva realitat propera.

L’autora ens explica que per realitzar el racó del supermercat, van haver de tenir en compte diverses consideracions, com per exemple, conèixer el moment evolutiu dels infants i els seus interessos com a grup-classe, cuidar i variar la presentació del racó perquè suposés motivació per ells, debatre sobre la disposició del material i la importància de l’observació per saber diverses situacions d’aprenentatge. A partir d’aquí, es proposen els objectius d’aprenentatge: reproduir escenes quotidianes i crear seqüències de joc ordenades: reconèixer, manipular i conèixer les utilitats del material; utilitzar el diàleg per resoldre conflictes o establir normes de joc, etc. També s’exposen els continguts (conceptuals, procedimental i actitudinals) desenvolupant totes les àrees.

Per posar en pràctica tot l’anteriorment exposat, l’autora té en compte diverses estratègies i activitats d’aprenentatge, entre les quals troben evocar experiències, comprar en un comerç directament, joc de simulació, i tractar amb material que ens podem trobar en la realitat, etc. Tot això fa que els infants realitzin activitats molt enriquidores per ells.

L’autora, a més, ens parla sobre la importància d’implicar a les famílies, ja que alguns pares pensen que el joc dels seus fills a l’escola és únicament entreteniment. El que es vol aconseguir és que deixin de banda aquesta idea preconcebuda, i s’adonin del que poden arribar a aprendre a partir del joc simbòlic. Així doncs, són els mateixos infants els protagonistes del seu propi aprenentatge i han de ser ells mateixos els que marquin el ritme del joc, així com és el grup el que marqui la durada del racó depenent del seu interès.

Finalment, trobem l’avaluació de la unitat de programació que té en compte els interessos particulars i grupals dels individus de la classe, i per tant, la metodologia que s’apliqui no serà sempre la mateixa. En el que sí que es basa l’avaluació és en l’observació i ofereix altres possibles recursos per avaluar.

Idees principals:

•           Per realitzar racons de joc simbòlic s’ha de tenir en compte el moment evolutiu dels infants i que aquests hagin viscut una experiència real per poder relacionar-la amb l’activitat. Aquests racons aporten diversos aprenentatges als infants.
•         És important cuidar la disposició de l’immobiliari destinat al joc, s’ha de crear un ambient. Així mateix, també és important l’organització del temps, deixant que siguin els mateixos infants els que marquin el ritme i la durada, i el temps de joc on el docent ha de ser flexible. Tot això comportarà que els infants gaudeixin i s’enriqueixin de les activitats proposades.
•           El docent ha d’avaluar a partir de l’observació durant el procés de joc. La implicació de les famílies també és molt important.

Preguntes a l’autora:

•           Durant la lectura es parla sobre que s’ha de tenir en compte el nivell evolutiu dels infants, però no explica cap adaptació en situacions especials com ara bé amb infants amb alguna necessitat especial o discapacitat. Com s’adaptaria en aquests casos?
•           Tot i que s’ha de curar i tenir en compte el material, no s’ha de renovar i afegir-hi nou depenent de com avancin els infants en el joc?

Comentari personal:

La lectura l’he trobat molt entretinguda de llegir i que ens pot servir per saber com s’organitza un racó de supermercat, quin material i quins recursos podem utilitzar. És una lectura per adonar-nos que res a l’aula es fa perquè sí, i que encara que sigui jugant, hi ha uns objectius d’aprenentatge al darrere a tenir en compte. En la meva opinió, això encara està endarrerit en el sentit que la societat es pensa que els nens van a l’escola bressol a jugar i no aprenen res, està en les nostres mans, en lectures com aquesta, en demostrar que és totalment el contrari.

Conforme a la meva experiència personal, vull destacar que a l’escola bressol on he estat realitzant el pràcticum II tenien un racó de “supermercat” però que, en comparació d’aquest, molt més pobre. Ara, després d’haver realitzat la lectura, m’adono de tot allò que es podria haver fet i no es va fer, de quin material faltava i de com es podia organitzar l’espai, entre d’altres. En comparació són dos racons “iguals”, però un molt més ric en material i continguts, i això afavoreix molt més als infants.