Lectura 5 - Cristina Campos

Les interaccions són la clau per aprendre a llegir, Marta Soler

Idees clau

1. Igual que ho fan amb altres coses, els infants poden manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites en el cicle de 0-3. Cal introduir la lectura en edats primerenques.

2. Una de les claus perquè un infant esdevingui lector és la interacció amb altres persones: per ser lector no només has de saber llegir sinó que també t’ha d’agradar fer-ho i has de compartir-ho amb altres persones.

3. Els infants procedents de famílies que llegeixen sovint solen demanar llegir. Això no es dona perquè aquests siguin més intel·ligents sinó perquè han viscut més interaccions en aquest sentit.

Resum global

L’article d’aquesta setmana parla sobre la importància que tenen les interaccions amb altres persones per convertir-nos en lectors. Per fer-ho, la Marta Soler respon a les preguntes d’unes entrevistadores que van enfocades a la temàtica de la lectura en edats primerenques i en quins son els elements clau per afavorir-la.

L’entrevista comença plantejant la qüestió bàsica de quina és l’edat en la que se li ha d’ensenyar a llegir a un infant. Aquesta pregunta genera que la persona entrevistada parli sobre la importància que un infant es familiaritzi amb les lletres i les grafies i en la de centrar-nos i basar-nos, constantment, en l’interès i la motivació que cada infant senti per aquest tema. Aquest interès i aquesta motivació, explica la Marta, venen donats, en gran mesura, per la postura que adopta l’entorn de l’infant en qüestions de lectura: està demostrat que infants amb famílies lectores es mostren més interessats per aprendre a llegir que els que no la tenen  i d’aquí esdevé, doncs, la necessitat de fomentar en els pares i en les mares el gust per la lectura. Existeixen, avui dia, molts programes i serveis que intenten pal·liar aquest fet i a la lectura se’ns citen i se’ns exemplifiquen uns quants que tenen un fil comú: formar a les famílies per a que esdevinguin lectores i així fonamentar unes bases més solides per a que els infants també ho siguin.

En definitiva i com a conclusió, la Marta ens parla de com és d’important la interacció amb els altres per ser lectors i de la necessitat d’oferir estratègies a les famílies per a que s’adeqüin a aquesta realitat així com de desmentir la idea de que no és massa factible incorporar la lectura en edats primerenques.

Preguntes per l’autor

1. Se’ns parla de la importància de fer partícip a l’infant quan se li explica un conte; com podem donar-li un paper actiu en aquests moments del dia a un infant de, per exemple, menys d’un any d’edat?

2. Els serveis adreçats a les famílies dels quals es parla en l’entrevista estan presents a totes les escoles del país? Tots son gratuïts i qualsevol persona hi pot accedir?

Comentari personal

Aquesta lectura m’ha cridat l’atenció positivament ja què la temàtica que engloba no m’acabava de convèncer però, després de llegir-la completament, la meva visió ha canviat. Aquest fet té a veure amb la idea que, a nivell personal, sempre he cregut que la lecto-escriptura s’inculca a les escoles en edats molt primerenques i que, segurament, això es contraproduent. Després de llegir les idees de la persona entrevistada i de donar-li voltes a tots els punts de vista que planteja, he arribat a la conclusió que la lecto-escriptura, igual que d’altres moltes coses, formen part de la vida diària de les persones i que és més que possible que siguin els propis infants els que, per qualsevol motiu, ens demanin ajuda per apropar-los a aquest món que els hi pot cridar l’atenció. Si els infants que ens rodegen, a més, estan envoltats per persones a les quals els hi interessa la lectura i la gaudeixen, aquestes possibilitats s’incrementen possiblement. Sent així i sorgint de l’interès de cada nen em plantejo, finalment, que no es tan mala idea introduir la lectura en edats primerenques i fomentar les ganes no només dels infants sinó també de les seves famílies per esdevenir lectors entesos no només com a persones capaces de llegir sinó també com a persones que gaudeixen de la lectura i que, en constant interacció els uns amb els altres, la comparteixen.

Lectura 5. Llegir a la pantalla

Idees claus:

ü  Els infants han nascut a una era tecnològica i no els hem d’allunyar de la tecnologia, és per això que els mestres hem d’acompanyar als infants.

ü  No és tant el format, sinó el contingut dels llibres. Hem de crear “vincles” amb els llibres que llegim sense importar el format del llibre.

ü  Els llibres digitals són una manera d’estimular i enganxar als infants a aprendre a llegir i que s’interessin per la lectura.

ü  Hem d’ensenyar als infants a què seleccionin la informació perquè facin una tria correcta.

Resum: 

Aquest article ens fa una comparació sobre la lectura en paper i en format digital. A més a més, la autora ens fa reflexionar sobre perquè es critica el format tecnològic.

Principalment, hem de tenir present perquè llegim ja que molta gent ho fa i a vegades no ens parem a pensar perquè. Llegim per experimentar, per aprendre (matemàtiques, ciències, música...), per comunicar-nos, per saber com funciona el món, per entre els nostres sentiments, per viatjar, per descobrir. Hi ha moltíssimes raons per llegir i és per això que a les escoles es fomenta aquesta pràctica.

Des de fa uns anys, va sortir el format digital dels llibres i hi ha gent que segueix utilitzant el format tradicional i d’altres que s’han modernitzat.

Des de petits ens han inculcat la lectura a través de les històries i els contes, és per això que encara la gent estima el format paper, però en realitat enyorem el tacte del paper o l’emoció que sentíem quan escoltàvem el relat?

Els infants d’avui en dia han nascut a una era tecnològica i suposa que aprenguin a llegir amb pantalles que amaguen tresors i sorpreses perquè ara els animals fan sorolls o els objectes es mouen a la pantalla. Els infants s’enganxen pel que té de visual, tàctil, de sorprenent i d’aquí poc es podrà sentir l’olor del mar.

Per tant, per concloure m’agradaria dir que no hem d’excloure el format digital perquè només és el format. El que ens ha d’interessar és l’interior d’aquest llibre: què ensenya, de quina manera... és per això que nosaltres com a mestres hem d’estar actualitzades i més que mai som necessàries en la seva educació, ja que hem d’aconseguir que els infants creïn un vincle amb els llibres.

Preguntes a l’autora:

ü  Jo crec que com a mestres no els hem d’amagar els llibres en format digital però a vegades penso que tanta tecnologia els pot atabalar i sobre tot si a casa ja fan un ús excessiu de les tecnologies. A més, un altre tema per a parlar, és si llegir en tablet és perjudicial per als ulls dels infants.

ü  A l’hora de treballar amb un nen cec i només tens llibres en format digita, consideres que estan adaptats per atendre a les necessitats educatives d’aquest infant?

Reflexió personal:

Personalment m’agrada més els llibres en format paper perquè m’agrada tocar el paper i poder passar les fulles. Però també s’ha de dir que he après des de petita amb llibres tradicionals i no estic gaire acostumada a llegir en tablet o ordinador i ràpidament em fan mals els ulls, crec que això és un tema generacional.

Però a partir d’aquesta lectura he pensat que no es tracta de llegir només en format paper o digital, sinó que els hem d’oferir els dos tipus de format i que cada infant utilitzi el que millor s’adapti a la seva manera de llegir.

A més, crec que no és tant el format sinó la història que vol explicar el llibre perquè hem de fomentar que els nens i nenes utilitzin la seva imaginació perquè crec que actualment no deixem que els infants s’avorreixin amb la intenció de potenciar més la seva imaginació.

Per últim, destacar la funció d’acompanyar als infants en aquest procés de lectura perquè nosaltres som les encarregades de seleccionar els llibres per llegir, hem de fer preguntes adequades per fomentar l’interès dels nens... Crec que encara que sigui un llibre en format digital o paper la nostra funció com a mestre és molt important i essencial. 

Lectura 5: "Llegir a la pantalla"

Llegir a la pantalla

Idees principals

• Ens hem d’adaptar a la nostra societat canviant.
• Ensenyar als infants a aprendre a través de les noves tecnologies.
• Les dificultats que suposa aprendre a llegir a l’aula
• Aprendre i ensenyar a diferenciar les font fidedignes de les que no ho són.

Resum:

Inicialment cal dir que la Pilar Pérez Esteve no es posiciona a favor o en contra de cap de les dues opcions que ens presenta, únicament realitza un text descriptiu sobre el tema: Llegir a la pantalla.

Font

A grans trets, l’autora ens parla sobre les dificultats que suposa aprendre a llegir a l’aula. Antigament el recurs utilitzat era el paper, és a dir, els llibres, però actualment el recurs didàctic més utilitzat són les pantalles digitals. Ens explica que ambdós recursos tenen coses positives i negatives, i que cap opció és millor que l’altre. Per la Pilar, aprendre a llegir és qüestió de discutir, d’interactuar, de parlar, de relacionar-se amb els nens i no de si aquest aprenentatge és realitza de manera tradicional (en paper) o de manera digital.

Per tant, tot i que fins ara els llibres han sigut la base dels nostres aprenentatges i ens han ensenyat a viure altres vides i a entendre els nostres sentiments,  ens hem d’adaptar al present, a l’actualitat, i aprendre a utilitzar les noves tecnologies. Els infants cada cop tenen més a l’abast la informació a través d’internet, per tant els hem d’ensenyar a buscar-la i a destriar quina és la realment important. Hem d’ensenyar-los a adaptar-se a la societat actual en la qual estem envoltats de, cada cop, més tecnologia.

Preguntes:

• Els llibres, en l’ensenyament, acabaran desapareixent?
• És més fàcil treballar amb la pantalla digital que amb llibres? O a la inversa?

Reflexió personal:

Crec que és molt important ensenyar als més petits a utilitzar i a treballar a través de les noves tecnologies, perquè s’ho trobaran en el futur i els hem de donar eines per poder créixer en la societat que ens envolta. Estic a favor de la utilització de les pantalles a l’aula, però crec que no hem de deixar que els més petit, que no han viscut amb ells dia a dia, oblidin els llibres.

Enllaços d'interès:

Seguidament us deixo un article de la mateixa autora anomenat "Pàgina 10. Exercici 3: Analitza sintàcticament i morfològicament" Fins quan?" que ens ha semblat molt interessant. A més, la Pilar, també va crear una web sobre la lectura de la qual també us adjunto l'enllaç.

LECTURA (5) LLEGIR A LA PANTALLA

V.  Pérez-Esteve, P. (2013) Llegir a la pantalla, Guix d’infantil, 67, 22-23

IDEES CLAU

• Llegir ens permet aprendre, viure unes altres vides, entendre els nostres sentiments, aprendre com és el món, com funciona i ens permet potenciar la nostra imaginació.
• Nous formats d’alfabetització que permeten infinites possibilitats.
• Els infants es mouen molt fàcilment amb aquests formats, però els docents hem d’acompanyar-los en aquest procés perquè en facin un bon ús i puguin aprendre a través d’aquests, i així poder-se integrar a l’entorn on han de créixer, la societat de la informació i el coneixement. 

Enllaç

SÍNTESI: 

Aquesta lectura titulada Llegir a la pantalla ens parla de la importància de la lectura i el nou format de llibres que tenim actualment. 

L’article de Pilar Pérez ens diu que la lectura és fonamental en les nostres vides i que durant aquest procés podem deixar corre la nostra imaginació. Quan som petits és important que algú ens condueixi en aquest procés. Per tant, acompanyar a les criatures en aquest recorregut és avui una tasca essencial de tots, i sobretot els mestres. 

Abans del boom tecnològic, llegíem a través de llibres físics, és a dir, de paper. Un cop els dispositius tecnològics apareixien en les nostres vides, deixàvem de banda aquests llibres de paper per donar lloc a pantalles. És un nou format molt atractiu pels infants, que en definitiva els hi acaba enganxant. 

Des del meu punt de vista, penso que la lectura és un element bàsic i fonamental per la persona, ja que ens aporta coneixement, ens crea un món imaginari, ens ajuda a viure unes altres vides, etc. Aquest article dóna molta importància al format, però jo vull preguntar: tan important és? Considero que el format és un aspecte rellevant per atraure i cridar l’atenció, però el realment important és el que ens trobem a dins.

PREGUNTES A L’AUTORA: 

• Quines propostes pedagògiques faries tu aplicables a l’aula per tal d’ensenyar a moure’s en aquest nou format digital? 

• Promouries introduir dispositius tecnològics en aules de parvulari o preferiries intentar mantenir la figura del conte tot i la imposició de les noves tecnologies? 

REFLEXIÓ: 

En aquest article, tot i tenir una curta llargada, m’agrada’t molt, ja que m’ha fet reflexionar sobre les noves tecnologies. L’autora ens fa recordar la importància que té la lectura. En primer lloc ens parla del format tradicional (els llibres en paper) i explica el que ens ha provocat fins ara: dolços somnis, por, inquietud, riure, plorar, etc. I, després fa referència a un nou format, que és el digital. 

Un dels temes que han sorgit durant l’intercanvi d’idees realitzat a classe és que l’autora es mostra neutra i no es posiciona en cap dels dos formats, però sí que reconeix la gran importància que tenen els docents en aquest aprenentatge, ja que ens explica que els infants tenen la dificultat de diferenciar el que és rellevant i el que és accessori i els docents els hem d’ensenyar a reflexionar, ja que actualment la lectura és més difícil i els mestres hem d’acompanyar-los en la narració i ajudar-los a identificar-se amb els personatges per a fer més seva la història. 

Pilar Pérez ens formula una pregunta que és la següent: enyorem el tacte del paper o l’emoció del relat? Llavors, ens parla de la situació actual, en la que els infants estan creixent amb històries però aquestes són amb un format digital. En els llibres de paper podíem passar les pàgines, però en els d’ara, a més a més els infants poden escoltar la veu dels personatges i poden intervenir en el desenvolupament de la història i això és motivador pels infants que ho experimenten, ja que aquest nou format està ple de possibilitats. 

Finalment, he relacionat aquesta lectura de Pilar Pérez Esteve amb una pàgina que ens ha recomanat en Xavier que es troba a la pàgina web del Ministeri on podem buscar molta més documentació sobre aquesta autora. 

A continuació us facilito l’enllaç: http://leer.es/

Lectura 4: "Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil"

Potenciar la comunicació en el primer cicle d'educació infantil. Criteris i pautes d'actuació

Idees claus:

• Els infants des de ben petits busquen la interacció amb els adults que els rodegen.
• Estratègies per a les mares per parlar amb els seus fills
• Com desenvolupar el llenguatge des de petits fins a grans tenint en compte la complexitat del vocabulari amb el pas del temps
• Importància del compte per interactuar amb el infants
• Diferència entre el context escolar i el familiar

Resum:

Pilar Alonso ens parla sobre com les educadores han d’actuar a les aules per promoure la comunicació en els infants.

Per aconseguir-ho, posa èmfasi en què els mestres necessiten conèixer les interaccions que els infants mantenen amb el seu grup d'iguals i les que des de ben petits mantenen amb les seves famílies per tal de veure quins són els aspectes positius d'aquestes comunicacions i portar-los a l'aula. D'aquesta manera es relaciona la vida familiar de l'infant (que és el que ha viscut fins ara) amb l'entrada a l'escola (situació nova a la que els infants s'han d'adaptar). L'autora ens proposa que els infants es vagin adaptant a aquesta situació d'una manera progressiva a través de jocs amb l'ajuda de les famílies.

Una opció que ens proposa la Pilar per a que els infants cada cop siguin més actius i participin més en les interaccions amb els adults és la utilització de contes. Amb aquests inicialment els més petits únicament escolten, la comunicació és unidireccional on els infants tenen un paper més aviat passiu. A mida que els nens/es creixin aniran adoptant un paper més actiu primer amb preguntes que requereixin una mínima participació i mica en mica aquestes respostes seran més complexes.

Per aconseguir aquesta evolució, els mestres han de saber que per petites i breus que siguin les intervencions dels infants, qualsevol moment es bo per treballar-les encara que les funcions comunicatives en cada moment evolutiu de l'infant siguin diferents.

Per concloure, l'autora ens recorda que investigar sobre la capacitat de comprensió dels més petits durant la lectura de contes és molt rellevant, però sempre tenint en compte que tot això requereix d'un contacte directe i d’una afectivitat molt necessària per als més petits.

Preguntes:

• Com treballar amb les famílies la comunicació a casa per poder traslladar-la a l'aula?
• Com aconseguir que les famílies treballin per aconseguir el mateix objectiu que l'escola, és a dir, per a que tot junts mirem en la mateixa direcció per ajudar als infants a millorar cada cop més les seves interaccions?

Reflexió personal:

Considero que el més important és que escola i família vagin a una. Si l'escola busca espais per a que els infants desenvolupin el llenguatge, però a casa les famílies creuen que no han de treballar-ho el progrés que es realitzi a l'aula es perd i es tornarà molt més lent i costós. També pot succeir a la inversa, és a dir, que l'escola cregui que com a casa els infant ja interactuen amb els pares (germans o altres familiar) a l'aula no s'ha de treballar la comunicació com a quelcom específic, sinó com quelcom que aniran adquirint els infants sols amb el temps.

Per tant, el treball en equip és la millor eina per a que  per a que les comunicacions dels infants cada cop siguin més bones i per a que desenvolupin d'una manera rica el seu llenguatge, que tant necessitaran per desenvolupar futures competències.

Enllaços d'interès:
A continuació, us adjunto l'enllaç d'una lectura que parla també sobre la comunicació dels infants que m'ha semblat molt interessant, anomenada: "Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l'expressió verbal"

LLEGIR A LA PANTALLA

Idees claus

• El format no influeix en la creació del vincle amb la literatura però sí que ens pot enganxar més o menys. 
• Més enllà del format, els infants segueixen tenint els mateixos problemes relacionats amb els textos i, per tant, segueixen necessitant l’acompanyament dels mestres.
• Els mestres han de fer pensar als infants i ajudar-los a què siguin crítics en el procés de selecció de lectures.

Síntesi

El text parla sobre sobre de la gran eficàcia de les noves tecnologies a les aules per aprendre mitjançant la lectura.

Avui dia, hi ha una gran part de la població preocupada pel format de lectura però l’autora defensa que el format no té importància, ja que vivim les històries i relats de la mateixa manera. Tot i així, sí que pensa que les noves tecnologies aporten moltes més possibilitats, sobretot quan llegim per aprendre, ja que podem aprendre de vídeos, veure fotografies sobre el que estem aprenent, entre moltes altres coses, que ajuden a donar sentit als nostres aprenentatges i són, simultàniament, aprenentatges.

Per altra banda, l’autora també defensa la importància de les tecnologies a través de l’alfabetització, concepte que requereix la capacitat de llegir a través d’aquestes noves eines i formats. Actualment, necessitem saber cercar informació a una web, diferenciar les fonts fiables de les que no ho són, saber què busquem exactament per diferenciar què no ens interessa, etc. Per tant, ens trobem en formats diferents però amb els mateixos problemes que perseguien els alumnes quan les tecnologies no dominaven la societat o inclús no existien.

És per això que l’acompanyament i guia dels mestres segueix sent encara indispensable en aquest procés que realitza l’alumnat. Amt tot, l’autora defensa la idea que els mestres han d’ensenyar-los a reflexionar, a ser crítics dins d’aquest gran món digital del qual en formen part.

Preguntes

• Com proposa complementar les noves tecnologies amb els llibres a les aules?
• Les noves tecnologies tenen un alt component visual i també auditiu. Què passa amb aquells infants amb dificultats en un o ambdós sentits?
• Amb tota la investigació que s'ha fet durant els últims anys sobre aquest tema, com pot ser que a l’escola encara no s’apliqui tot el que se sap?

Valoració personal

Després d'un llarg diàleg amb les meves companyes, he pogut comprovar que totes coincidíem amb una de les idees que defensa l'autora del text; el que és important és que els mestres siguin capaços de causar un sentiment d'afecte (un vincle) a tots els infants cap a la lectura. Transmetre'ls o crear en ells 

el gust per llegir i deixar que experimentin en aquest gran món literari. També estem d'acord amb la idea que cal fer pensar als infants i fer-los reflexionar en l'elecció dels llibres, ja que és una estratègia que usaran al llarg de la seva vida com a futurs experts lectors. 

El que més m'ha agradat és l'èmfasi que es fa en el text sobre la irrellevància del format de lectura que oferim als infants. Penso que és un tema en què se li dóna masses voltes però en canvi no ens preocupem tant per crear i enfortir en cadascun dels alumnes un vincle emocional cap aquest gran món. Tot i així, tant les meves companyes com jo mateixa hem coincidit que cal oferir una combinació de formats, de manera que no sempre llegeixin a través del paper o de la pantalla.

Per altra banda, un altre tema que ha sorgit durant l'intercanvi d'idees realitzat a classe és el fet de remarcar i diferenciar entre allò fictici i allò real, ja que en edats petites costa visualitzar amb claredat la línia que separa aquestes dues zones. 

Per últim, vull afegir que sí que estic a favor d'usar i treballar amb les noves tecnologies a l'aula però, en el cas de la lectura, veig un petit inconvenient: què passa amb aquells infants amb dificultats visuals o auditives? Ja que, com tots sabem, les noves tecnologies destaquen i atrauen per l'estimulació visual i auditiva que produeixen. 

LECTURA 5: Llegir a la pantalla. Pérez-Esteve, P.

LECTURA 5: Llegir a la pantalla. Pérez-Esteve, P. 

RESUM:

Aquesta lectura titulada Llegir a la pantalla ens parla de la importància de la lectura i el nou format de llibres que tenim actualment.

L’article de Pilar Pérez ens diu que la lectura és fonamental en les nostres vides i que durant aquest procés podem deixar corre la nostra imaginació. Quan som petits és important que algú ens condueixi en aquest procés. Per tant, acompanyar a les criatures en aquest recorregut és avui una tasca essencial de tots, i sobretot els mestres.

Abans del boom tecnològic, llegíem a través de llibres físics, és a dir, de paper. Un cop els dispositius tecnològics apareixien en les nostres vides, deixàvem de banda aquests llibres de paper per donar lloc a pantalles. És un nou format molt atractiu pels infants, que en definitiva els hi acaba enganxant.

Des del meu punt de vista, penso que la lectura és un element bàsic i fonamental per la persona, ja que ens aporta coneixement, ens crea un món imaginari, ens ajuda a viure unes altres vides, etc. Aquest article dóna molta importància al format, però jo vull preguntar: tant important és? Considero que el format és un aspecte rellevant per atraure i cridar l’atenció, però allò realment important és el que ens trobem a dins.

IDEES CLAUS:

·         Llegir ens permet aprendre, viure unes altres vides, entendre els nostres sentiments, aprendre com és el món,  com funciona  i ens permet potenciar la nostra imaginació.

·         Nous formats d’alfabetització que permeten infinites possibilitats

·         Els infants es mouen molt fàcilment amb aquests formats, però els docents hem d’acompanyar-los en aquest procés perquè en facin un bon ús i puguin aprendre a través d’aquests, i així poder-se integrar a l’entorn on han de créixer, la societat de la informació i el coneixement.

PREGUNTES A L’AUTOR/A:

·         Quines propostes pedagògiques faries tu aplicables a l’aula per tal d’ensenyar a moure’s en aquest nou format digital?

·         Promouries introduir dispositius tecnològics en aules de parvulari o preferiries intentar mantenir la figura del conte tot i la imposició de les noves tecnologies?

REFLEXIÓ:

Estic molt d’acord amb el que planteja l’autora, ens fa gracia que un nen de 2 anys pugui agafar una tablet i moure-s’hi amb molta facilitat. Però mica en mica quan es faci gran haurà d’anar aprenent a moure-s’hi perquè a la xarxa hi ha moltes coses i no totes elles són vàlides ni educatives. Per tant és i serà importantíssim fer un treball amb els infants ja des de ben petits.  Creiem que com que la tecnologia va sola els nens s’han d’adaptar i anar sols, però no és així, se’ls ha d’ajudar i guiar. L’autora es mostra neutra i no es posiciona però si que reconeix la importància de la tasca dels docents. 

Lectura IV. Alonso (2012): Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil. Criterios y pautas a seguir

Idees claus:

• Els infants neixen predisposats i amb interès innat per a comunicar-se i expressar-se, som els adults que hem d'anar oferint eines i models rics que els ajudin en aquest camí.
• Els contes són molt versàtils i útils per a treballar la llengua, ja que mostren: nou vocabulari, maneres d'estructurar oracions, històries que s'han de comprendre i l'abstracció de seguir la trama i resoldre de diverses maneres el nus principal.
• El to, la pronunciació i les intencions darrere d'un discurs que l'adult emet cap a un infant són percebudes i interioritzades, per tant, cal cuidar-les i escollir-les amb consciència.

Resum:

Aquest article de l'autora Pilar Alonso ens parla de la importància, el sentit i la funcionalitat de les interaccions comunicatives primerenques que els adults, especialment les mares, estableixen amb els més petits. La lectura esmenta la necessitat de traslladar aquestes estratègies innates que utilitzen les mares a l'hora de comunicar-se amb els infants a l'escola. L'autora expressa que els nadons també són éssers socials i per tant, necessiten comunicar-se per expressar i satisfer les seves necessitats o desitjos. Ells posseeixen eines i conductes que afavoreixen aquest intercanvi d'informació amb l'adult, convertint moments repetitius en: jocs, rituals o les primeres protoconversacions.

En el fragment, es dóna molta importància a la capacitat lingüística de l'infant, que va precisant-se i avançant segons la qualitat de comunicació que li ofereix l'adult. Primerament, la mare és qui inicia i manté la majoria del control durant les converses; a mesura que passa el temps els nens van adquirint un paper més actiu, sobretot en els jocs que presenten aspectes relacionats amb el factor sorpresa i finalment, són capaços d'anticipar i prendre iniciativa en aquest procés. 

Pel que fa als recursos que caracteritzen la parla que la mare dirigeix al nadó, veiem que es caracteritza per: un to relaxat i tranquil que convida a la participació, frases curtes i completes i una entonació clarament pronunciada.

Seguidament el text presenta diverses recomanacions envers el llenguatge que els docents hauríem de tenir en compte durant la pràctica. En primer lloc parla sobre els moments idonis per a treballar aspectes lingüístics. L'autora diu que qualsevol instant és bo, inclús els assistencials o d'higiene-biològics. També aconsella atribuir intenció comunicativa als gestos dels infants i tenir cura amb l'estil comunicatiu amb el qual ens dirigim a ells. Aquesta manera de parlar hauria de ser afectiva i de gran calidesa. Finalment, s'expressa la potencialitat lingüística dels contes, que s'haurien de centrar a indagar la capacitat comprensiva a través de preguntes que la canalla no es pot realitzar a si mateixa amb autonomia.

Conclusió i opinió personal:

Considero que en aquestes edats el llenguatge és extremadament essencial pel desenvolupament dels més petits, ja que està construint els pilars i les bastides on s'aniran sobreposant la resta de coneixements que al llarg de la seva vida podran descobrir i interioritzar. És per això, que com diu la lectura, és molt important que es faci una distinció entre els dos contextos principals on els nens i nenes comparteixen i viuen: el familiar i l'escolar. En el primer, els familiars ja entén allò que l'infant els hi intenta expressar encara que l'enunciat no estigui ben construir o no s'hagi pronunciat correctament. D'aquesta manera no es realitza cap correcció i en certes ocasions, fins i tot s'incorpora la paraula dins de l'argot familiar. Així doncs, aquest pes educatiu cau en les mans dels docents, que de manera assertiva hem de ser capaços de valorar la intencionalitat dels més petits mentre els hi oferim pautes i models adients per a la interacció social.

Preguntes a l'autor:

• Com es gestionaria aquest procés en un infant que aprèn més d'una llengua simultàniament?
• El desenvolupament lingüístic també té molta relació amb la feina complementària que es fa a casa, com per exemple: llegir contes, jugar a classificar aliments... quines estratègies donaries a una mestra que s'ha d'ocupar d'uns vint infants respectant el seu ritme natural mentre els estimula a cadascun d'ells en el nivell que li pertoca? Tenint en compte per exemple, dues diferències molt simples: un infant que a casa llegeix amb els seus pares i un altre que no ho fa.

Concepcions de la llengua i aprenentatge 31/02/2017

Concepcions de la llengua i aprenentatge

• Cognitiu-Monòlogic: concepcions de la llengua innatistes.
• Monologic-Socialprocessament de la informació (conductisme).
• Dialogic-Cognitiu: l'aprenentatge no es transmet sinó que es construeix.
• Social-Diàlogic: coneixement com a construcció social, es produeix socialment i després s'interioritza.

Lectura 5 (II) Nascuts per llegir..

Idees claus:

• La interacció constant és molt important.
• Hem de deixar que els infants aprenguin per ells mateixos.
• Despertar la motivació dels infants envers el món de la lectoescriptura.

Síntesi:

Aquest text tracta sobre com hem d’endinsar els infants en el món de la lectura d’una manera amena i didàctica, no pas com una obligació a través de fitxes i exercicis.

Concretament, aquest article dóna molta importància als infants, als que acaben de néixer, com endinsar-los en el món de la lectura i com són de màgics els contextos que relacionen l’infant, un adult i un text.

Al llarg d’aquest text, anem descobrint diverses maneres de com la lectura és un accés a una forma de relacionar-nos. La lectura té un caire social que ajuda a relacionar-nos amb altres persones i ens ajuda a conèixer altres contextos diferents dels quotidians.

Segons un dels autors que apareix a la lectura, Lino Barrio, s’ha de fer una reflexió sobre si els infants neixen lectors o es fan lectors a mesura que passa el temps. D'aquesta reflexió, surt la necessitat de potenciar la lectura en els infants des de petits i d'acompanyar-los, tant mestres com pares, en aquest procés.

Preguntes:

• Com es pot posar en pràctica tot el que s'expressa a la lectura?
• Quina és la manera més adequada per crear un context on les famílies comparteixin experiències positives de lectura?

Reflexió personal:

La meva reflexió personal, la faig a partir de la reflexió que ens proporciona la lectura d'en Lino Barrio. Jo crec que els infants neixen lectors però també ho van sent més a mesura que van creixent. D'una banda, els infants neixen predisposats envers el llenguatge i, per tant, crec que la capacitat de llegir és innata en els infants i només s'ha de potenciar de manera positiva. D'altra banda, crec que els lectors es van "creant" a mesura que l'infant es va desenvolupant i se li proporcionen hàbits positius de lectura.

LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER APRENDRE A LLEGIR

IDEES CLAU:

1.   Hauríem de procurar que l’infant gaudís, no només amb les històries que li expliquem, sinó que gaudís del fet que algú li estigui llegint una història.

2.  Si l’infant es troba en  un context familiar lector, mostrarà més interès per la lectura, en la majoria de casos.

3.  Les interaccions amb persones de l’entorn són un factor clau perquè l’infant s’interessi per aprendre a llegir.

RESUM:

El text parla de la importància de la lectura en l’educació infantil.

Els autors es centren en argumentar els diferents factors clau que influeixen als infants a l’hora d’aprendre a llegir i a ser uns bons lectors.

Generalment es considera que els infants no aprenen a llegir fins als 6 anys, però de fet, als infants se’ls ensenya a llegir des que neixen. De ben petits aprenen la lectura manipulativa, experimentant amb diferents sons, lletres i significats, i relacionant paraules al seu significat.

Seguint per la mateixa línia, els autors del text determinen que els elements claus per tal que els infants aprenguin a llegir són les interaccions i el context familiar.

Pel que fa a les interaccions, diem que els infants solen ser més o menys lectors en funció del seu entorn. Per tant, el procés de lectura no es redueix a la tasca individual de descodificació, sinó que també consisteix en compartir el què es llegeix amb els companys. D’aquesta manera, els infants es motiven entre si, esdevenint alhora uns bons lectors, concepte que no té el mateix significat que el què entenem per “saber llegir”.

D’altra banda, en relació a la contribució de les famílies, podem afirmar que un infant té més interès per la lectura si es troba en un entorn familiar lector. A més, per a les famílies que ho necessiten, s’ofereix formació (tertúlies literàries dialògiques, biblioteques tutoritzades o entorns de lectura), per tal que puguin facilitar al seu fill/a entorns estimuladors i lectors a casa des que l’infant neix.

Per tant, com a docents hem d’eliminar tot els prejudicis que ens impedeixen animar a les famílies a participar en el desenvolupament de la lectura en els seus fills/es, ja que, majoritàriament, les famílies estan més interessades en participar amb l’activitat educativa dels seus fills/es del que ens pensem.

PREGUNTES A L’AUTOR/A:

1.       Com s’hauria d’animar a llegir als infants que es troben amb entorns familiars que no estan disposats a crear un clima lector per a ell/a?

2.    Com es podria comprovar si un infant és lector o simplement està simulant estar interessat en la lectura?

OPINIÓ PERSONAL:

M’ha agradat molt el text, ja que considero que poques vegades es dóna importància a la lectura en aquestes edats primerenques quan, de fet, és una de les etapes més importants de la vida.

D’acord amb Maria Montessori, penso que sovint tendim a percebre als infants com a éssers poc capaços de fer coses per si sols/es i, si ens parem a observar-los ni que sigui durant un període curt de temps, podem veure que són persones petites, però plenes d’autonomia i de ganes de descobrir per si sols/es les seves pròpies habilitats, límits i capacitats.

Finalment, trobo interessant el fet de percebre la lectura com a procés col·lectiu, ja que des de sempre s’ha considerat una activitat mecànica i únicament individual, sense parar atenció a la riquesa i a la varietat d’idees i opinions que sorgeixen en una conversa, quan es reflexiona entorn una lectura llegida anteriormet.  

Font de la imatge:

https://www.google.es/search?q=llegim&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjF6rnxjIHTAhVHtRoKHVpUDlUQ_AUICCgB&biw=1280&bih=552&dpr=1.5#imgrc=NRfiBQzTlNVOFM:

LECTURA 5 (grup III) - "Leer en familia"

IDEES CLAU

1. Acompanyar als infants a descobrir la màgia de les paraules. En el desenvolupament de la lectura és essencial el paper de la família.

2. Aconseguir que llegir i escriure sigui quelcom gratificant i plaent.

3. El més important no és llegir-ho tot, sinó que l’infant participi i s’introdueixi en el conte. 

4. Aprofitant les situacions quotidianes, es dóna una comprensió del sentit de l’escrit i una motivació per voler desxifrar-ho.

5. Quan expliquem el conte de manera mecànica, contagiem a l’infant la falta d’entusiasme. No només són importants les paraules, sinó també les mirades, la complicitat amb el nen, els gestos, la veu expressiva, estar junts, etc.

SÍNTESI 

Aquest article de Gema Paniagua parla de la importància d’incloure la lectura en el període de la infància. Al llarg del text ens ofereix diverses recomanacions sobre com oferir un espai que potenciï la lectura amb naturalitat, i a banda, ens proporciona informació de diversos estudis relacionats amb el tema tractat.

L’autora destaca que el paper de la família és molt important pel desenvolupament de la lectura. En molts casos, és normal que algun dels dos progenitors hi dediqui més temps que l’altre, però el que realment influencia en l’infant és que vegi interès per la lecto-escriptura per part dels seus adults de referència.

Fixant-nos en el moment, és molt positiu fixar una rutina diària per establir l’hora del conte, però aquest moment serà escollit per la família en funció de les seves necessitats i del seu context, i podrà no ser l’estona abans de dormir. Tot i això, s’ha de remarcar que potenciar la lectura no és només oferir l’hora del conte; i que, per tant, la família ha de propiciar altres espais i moments més quotidians i naturals on es produeixi aquest fet: llista de la compra, nota a casa, correu electrònic, etc. D’aquesta manera, deixarem de banda l’activitat monòtona i avorrida dels quaderns de lectura que generen desmotivació en l’infant per una activitat en un context quotidià on el menor té la necessitat, i per tant, l’interès per desxifrar el llenguatge escrit.

Finalment, a tots els nens i nenes els pot agradar compartir contes. Hem d’encertar amb el seu què, el seu com, el seu quan i el seu qui. La diversió i el plaer seran els indicadors de què anem per bon camí.

PREGUNTES

-  Segons el text, la lectura ha de ser una activitat plaent. En el cas que algun infant passi a primària sense arribar al nivell de comprensió lectora que se’ls hi demana, com el podem ajudar sense fer perdre la motivació? 

- Com actuar davant d’una família que diu que no té temps per llegir amb els infants?

COMENTARI PERSONAL

En posar-ho en comú al seminari, ens hem adonat que a totes de petites ens ha passat que la lectura ens semblava una tasca avorrida, ja que ens vèiem obligades a haver de llegir llibres que personalment no ens cridaven gens l’atenció. Potser, algunes d’aquestes estratègies plantejades a la lectura haguera afavorit les lectures.

Ens ha agradat que, al final de l'article, s'han plantejat qüestions que havien anat sorgint durant la lectura. És a dir, l'autora ha previst possibles interrogants que sorgirien als lectors i ja els ha donat resposta de manera que tothom pugui portar-ho a la pràctica.

7. Cinquena lectura

Leer en familia: Paniagua, G. 

A. Idees clau:

-        Acompanyar als infants a descobrir la màgia de les paraules. En el desenvolupament de la lectura és essencial el paper de la família.

-        Quan expliquem el conte de manera mecànica, contagiem a l’infant la falta d’entusiasme. No només són importants les paraules, sinó també les mirades de complicitat amb el nen, els gestos, la veu expressiva, estar junts, etc.

-        Aconseguir que llegir i escriure sigui quelcom gratificant i plaent.

-        El més important no és llegir-ho tot, sinó que l’infant participi i s’introdueixi en el conte.

-        Aprofitant les situacions quotidianes es dóna una comprensió del sentit de l’escrit una motivació per voler desxifrar.

Il·lustració llegir en família: llibre amb recomanacions per pares.

B. Síntesi:

Aquest article de Gema Paniagua parla de la importància d’incloure la lectura en el període de la infància. Al llarg del text ens ofereix diverses recomanacions sobre com oferir un espai que potenciï la lectura amb naturalitat, i a banda, ens proporciona informació de diversos estudis relacionats amb el tema tractat.

L’autora destaca que el paper de la família és molt important pel desenvolupament de la lectura. En molts casos, és normal que algun dels dos progenitors hi dediqui més temps que l’altre, però el que realment influencia en l’infant és que vegi interès per la lecto-escriptura per part dels seus adults de referència.

Fixant-nos en el moment, és molt positiu fixar una rutina diària per establir l’hora del conte, però aquest moment serà escollit per la família en funció de les seves necessitats i del seu context, i podrà no ser l’estona abans de dormir. Tot i això, s’ha de remarcar que potenciar la lectura no és només oferir l’hora del conte; i que, per tant, la família ha de propiciar altres espais i moments més quotidians i naturals on es produeixi aquest fet: llista de la compra, nota a casa, correu electrònic, etc. D’aquesta manera, deixarem de banda l’activitat monòtona i avorrida dels quaderns de lectura que generen desmotivació en l’infant per una activitat en un context quotidià on el menor té la necessitat, i per tant, l’interès per desxifrar el llenguatge escrit.

És molt important no forçar a l’infant a llegir en el context que nosaltres creem, el que hem d’aconseguir és propiciar un espai de lectura adaptant el com, el quan i el qui a les necessitats pròpies de cada nen.

Il·lustració: lectura compartida

C. Preguntes:

-        Com actuar davant una família que diu que no té temps per llegir amb els seus infants?

-         Segons el text, la lectura ha de ser una activitat plaent. En el cas que algun infant passi a primària sense arribar al nivell de comprensió lectora que se’ls demana. Com el podem ajudar sense fer perdre la motivació?

D. Reflexió personal: 

Aquesta lectura ens ha semblat molt útil i amena, ja que ens ha resolt molts dels dubtes que ens podríem haver plantejat abans.

A més a més, les quatre components del grup ens hem sentit identificades quan explica que aquesta activitat que pot començar sent gratificant i plaent passa a ser una activitat pesada i avorrida.

També ens agradaria destacar el final de l’article on diu que a tots els infants els agrada llegir, i que tan sols hem de trobar una temàtica motivant i interessant per ells.

Finalment, afegeixo l'enllaç d'un blog que tracta del mateix tema i que ho aborda des d'una perspectiva semblant. A banda, ofereix propostes, activitats, llibres, idees i consells per fomentar la lectura als infants de manera natural i interessant: 
https://carmenelenamedina.wordpress.com/la-familia-como-promotora-de-lectura/

I també incorporo la proposta d'un llibre que ofereix unes recomanacions sobre com recolzar el teu fill en el camí de la lectura:
http://canallector.com/uploads/website/docs/648-1-Leer.%20Chile.pdf

Il·lustració: Motius per llegir.

Referència: Paniagua, G. (2013) Llegir en família, Guix d’infantil, 67, 24-26