Junts és més que la suma de tothom – Txell Fontanet i Olga Romera

Junts és més que la suma de tothom – Txell Fontanet i Olga Romera

Idees claus

-          

      - Concepció de l’infant: capaç, autònom i competent

-   - Posar-se en petits grups: interacció i la clau pel benestar grupal i individual

-  - Oralitat exploratòria: la interacció uns amb els altres esdevenen reflexions grupals i també individuals

Breu resum

Aquesta tercera lectura es situa en l’escola El Martinet de Ripollet. Un lloc idoni i privilegiat per les relacions on cadascú és com és i se’l respecta. Entenen a l’infant com a esser predisposat a comunicar-se , a ser en relació i a viure en relació. L’escola té la concepció de l‘infant com a persona capaç, autònoma i competent i que per tant, han de ser reconeguts com a tals.

Ens parla doncs de que els infants s’organitzen en petits grups i estableixen les seves relacions, fet que els permet desenvolupar-se a nivell grupal i individual. Per tant, el paper de la mestra o el mestre és el d’acompanyar a l’infant i potenciar la interacció entre ells en els espais disposats. Aquests petits grups també afavoreixen el benestar de l’infant i per tant, propicia l’obertura a les relacions i al coneixement. A partir d’aquestes interaccions, es poden veure en els diferents exemples de la lectura, que els infants aprenen uns dels altres encara que el qui està ensenyant és un infant més petit que l’aprenent. D’aquesta manera tots poden oferir les seves habilitats, experiències i el coneixement sobre un tema i sentir-se reconegut per la resta. Per tant, ens diu en la lectura que quan una acció porta a una altre, una conversa porta a una acció i una acció, a una conversa. D’aquesta manera ens reafirma aquesta idea de compartir els coneixements i aprendre dels iguals.

En aquest mateix punt de les interaccions, ens parla de les audiències competents, que són aquells nens i nenes que observen les diferents intervencions dels companys que parlen. En aquests casos els que aprenen més són els infants que parlen perquè han de reflexionar i pensar allò que han de dir.

En conclusió, amb la interacció és la manera en que s’aprèn. Perquè la constant interacció fa que reflexionis, et plantegis preguntes a tu i al grup i a debatre sobre aquestes, de tal manera que a vegades, es pot generar conflictes que a partir de l’oratòria s’han de resoldre. I és de forma grupal com poden desenvolupar totes aquestes qüestions, i no només grupal si no també a nivell individual.

Preguntes a l’autor

-         - Com intervé l’educador/a davant d’un problema?

-         - Com es determinen els limits? 

Comentari personal

A nivell personal he trobat que aquesta lectura es pot relacionar amb la d’Ors (2009), ja que també fa referencia a les relacions que s’hi estableixen però des d’un altre punt. En aquest cas, és la mestra la que guia les intervencions, fent preguntes, de tal manera que al ser una activitat en gran grup només participen una cinquena part dels alumnes, que són els que si reflexionen i pensen, però la resta només es limita a escoltar les respostes. A més a més, no s’aprofunditza en el coneixement que es pot plantejar amb les preguntes. Per tant, jo trobo que s’ha de fer un treball més en petit grup on els infants puguin establir confiança i per tant, poder fer-se preguntes, reflexionar, pensar... En definitiva, establir un diàleg/conversa on se sentin respectats i on el coneixement de tots permeti el desenvolupament del grup i individual.