Lectura 5 - Cristina Campos

Les interaccions són la clau per aprendre a llegir, Marta Soler

Idees clau

1. Igual que ho fan amb altres coses, els infants poden manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites en el cicle de 0-3. Cal introduir la lectura en edats primerenques.

2. Una de les claus perquè un infant esdevingui lector és la interacció amb altres persones: per ser lector no només has de saber llegir sinó que també t’ha d’agradar fer-ho i has de compartir-ho amb altres persones.

3. Els infants procedents de famílies que llegeixen sovint solen demanar llegir. Això no es dona perquè aquests siguin més intel·ligents sinó perquè han viscut més interaccions en aquest sentit.

Resum global

L’article d’aquesta setmana parla sobre la importància que tenen les interaccions amb altres persones per convertir-nos en lectors. Per fer-ho, la Marta Soler respon a les preguntes d’unes entrevistadores que van enfocades a la temàtica de la lectura en edats primerenques i en quins son els elements clau per afavorir-la.

L’entrevista comença plantejant la qüestió bàsica de quina és l’edat en la que se li ha d’ensenyar a llegir a un infant. Aquesta pregunta genera que la persona entrevistada parli sobre la importància que un infant es familiaritzi amb les lletres i les grafies i en la de centrar-nos i basar-nos, constantment, en l’interès i la motivació que cada infant senti per aquest tema. Aquest interès i aquesta motivació, explica la Marta, venen donats, en gran mesura, per la postura que adopta l’entorn de l’infant en qüestions de lectura: està demostrat que infants amb famílies lectores es mostren més interessats per aprendre a llegir que els que no la tenen  i d’aquí esdevé, doncs, la necessitat de fomentar en els pares i en les mares el gust per la lectura. Existeixen, avui dia, molts programes i serveis que intenten pal·liar aquest fet i a la lectura se’ns citen i se’ns exemplifiquen uns quants que tenen un fil comú: formar a les famílies per a que esdevinguin lectores i així fonamentar unes bases més solides per a que els infants també ho siguin.

En definitiva i com a conclusió, la Marta ens parla de com és d’important la interacció amb els altres per ser lectors i de la necessitat d’oferir estratègies a les famílies per a que s’adeqüin a aquesta realitat així com de desmentir la idea de que no és massa factible incorporar la lectura en edats primerenques.

Preguntes per l’autor

1. Se’ns parla de la importància de fer partícip a l’infant quan se li explica un conte; com podem donar-li un paper actiu en aquests moments del dia a un infant de, per exemple, menys d’un any d’edat?

2. Els serveis adreçats a les famílies dels quals es parla en l’entrevista estan presents a totes les escoles del país? Tots son gratuïts i qualsevol persona hi pot accedir?

Comentari personal

Aquesta lectura m’ha cridat l’atenció positivament ja què la temàtica que engloba no m’acabava de convèncer però, després de llegir-la completament, la meva visió ha canviat. Aquest fet té a veure amb la idea que, a nivell personal, sempre he cregut que la lecto-escriptura s’inculca a les escoles en edats molt primerenques i que, segurament, això es contraproduent. Després de llegir les idees de la persona entrevistada i de donar-li voltes a tots els punts de vista que planteja, he arribat a la conclusió que la lecto-escriptura, igual que d’altres moltes coses, formen part de la vida diària de les persones i que és més que possible que siguin els propis infants els que, per qualsevol motiu, ens demanin ajuda per apropar-los a aquest món que els hi pot cridar l’atenció. Si els infants que ens rodegen, a més, estan envoltats per persones a les quals els hi interessa la lectura i la gaudeixen, aquestes possibilitats s’incrementen possiblement. Sent així i sorgint de l’interès de cada nen em plantejo, finalment, que no es tan mala idea introduir la lectura en edats primerenques i fomentar les ganes no només dels infants sinó també de les seves famílies per esdevenir lectors entesos no només com a persones capaces de llegir sinó també com a persones que gaudeixen de la lectura i que, en constant interacció els uns amb els altres, la comparteixen.