Lectura 4 - Cristina Campos

El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys, Dolors Blanch i Leonor March

Idees clau

1. Tenint en compte que cada infant és únic i, com a tal, té unes necessitats i uns interessos concrets, se li ha de brindar un ambient adequat per afavorir el seu desenvolupament integral.

2. Oferir a l’infant un material amb el que pugui autocorregir-se l’allibera de la necessitat constant de rebre l’aprovació de l’adult i això fomenta un tipus de motivació intrínseca per a ell.

3. Deixar suficient temps als infants per participar en les activitats per tal de que aquests puguin repetir accions o millorar els processos resulta essencial dins l’aula d’infantil.

Resum global

La lectura parla sobre com es treballa l’aspecte fonamental per la vida dels infants que és l’autonomia, en les escoles que segueixen la pedagogia de Montessori. Per fer-ho, l’article exposa diferents apartats on se’ns parla de diversos aspectes rellevants a tenir en compte en l’aplicació d’aquest tipus de metodologia i sempre tenint a la vista que l’objectiu principal és fomentar l’autonomia de cadascun dels infants.

Les autores ens expliquen, en unes poques pàgines, que cada infant amb què ens trobem és únic i, com a tal, necessita d’un espai i d’un ambient molt preparat que s’adeqüi als seus interessos i a les seves necessitats, igual que ho han de fer les diverses activitats en les que el fem participar. En l’article se’ns parla de com s’enfoquen les diverses dinàmiques i com es cuiden aspectes importants com són l’espai i el temps en les escoles Montessori.

La lectura comença parlant sobre la importància (ja esmentada) de que un infant sigui autònom en el seu dia a dia. Tot seguit es centra en exemplificar com es té en compte l’espai per aconseguir fomentar aquest fet: es fa referència a uns materials molt determinats amb els quals no es fa necessària la intervenció de l’adult i al fet de deixar a l’abast dels infants objectes diversos per tal d’afavorir l’experimentació. Se’ns parla, també, de com n’és d’important deixar el temps suficient a cada nen per participar en cada activitat i de la importància d’adequar cada treball al moment evolutiu de cada infant.

L’aspecte més rellevant de l’article, en definitiva, és la importància de cuidar l’entorn per tal d’afavorir que els infants esdevinguin persones autònomes amb prou motivació intrínseca per actuar, per ells mateixos, amb ganes i passió.

Preguntes per l’autor

1. En un tarannà tan autònom a l’aula no és possible que els infants interaccionin poc entre ells durant les estones de treball?

2. El paper de la mestra és guiar als infants. Fins a quin punt ens hem de mantenir al marge en el sentit de limitar-nos a orientar si un infant es mostra poc participatiu?

Comentari personal

Aquesta m’ha semblat una lectura molt agradable m’ha resultat molt senzilla de llegir ja què considero que el llenguatge emprat és proper i que tot l’article està organitzat d’una manera molt entenedora i intuïtiva.

La temàtica m’ha semblat molt interessant i m’ha resultat enriquidor saber més de la metodologia promulgada per Montessori i conèixer exemples de situacions que es donen en aules on es segueix aquesta pedagogia més científica. Remarco, dins d’aquestes experiències relatades i tenint en compte el que les autores ens relaten a l’article, la importància que té deixar llibertat als infants per fer i desfer, per actuar i equivocar-se, per ser autònoms.

Penso que l’autonomia en els infants és una temàtica de les quals se’n parla molt però que sempre es queda una mica curta. En la lectura m’ha passat quelcom similar: m’ha semblat molt interessant i molt  ben explicat la forma en què les autores argumenten la importància de fomentar la autonomia en els  infants i com elles intenten fer-ho cada dia a l’escola, però potser m’ha faltat una mica de detall en el sentit d’esmentar més estratègies o més tècniques que ens ajudin a  promulgar aquesta manera de fer.