Territori
Aquest text dut a terme
per l’escola infantil Mendebaldea, parla de com la re-definició d’un espai
comú, al qual van acabar per anomenar plaça, va significar un canvi definitiu i
significant al centre.
Focus
L’ús de la plaça per
part de tot el centre, essent aquest espai el punt central i vertebrador de l’escola,
va provocar un canvi en la visió pedagògica de la llar, de les educadores i de
les famílies.
Aquest punt de trobada
és, avui dia, del que més orgullós se sent el centre Mendebaldea i un dels
trets més versàtils, importants i auto-definitoris de l’escola.
 |
| Plaça de l'escola infantil municipal Mendebaldea |
Desenvolupament
La plaça que hem estat
anomenant abans està dotada d’uns materials, una estructura, unes parets, un
paviment, uns colors, un mobiliari i una ambientació que l’omplen de
personalitat i la caracteritzen. La manera de viure-la com si fos de pròpia és
el que marca la diferència. Tot espai té infinitat de possibilitats i aspiracions,
el que cal és saber veure-les i obrir-nos a elles.
En edificis com
l’escola infantil municipal Mendebaldea de Pamplona, aquests factors els tenen
molt clars i conceben els seu centre de manera que la part principal i més
important és la sala que hi ha a l’entrada. Aquesta sala, que la pròpia escola
anomena plaça, és d’una dimensió
considerable i és el punt neuràlgic del centre, allà on totes les estances
comuniquen, i aquella que primer veuen tots aquells que decideixen entrar al
centre.
S’utilitza el nom de
plaça, concepte de la pedagogia Reggio Emilia, per referir-se a aquesta sala ja
que per al centre és un lloc de trobada. Així, la plaça no pertany a cap de les
estances, no hi ha un propietari, puix que és un espai de tothom i per a
tothom.
A mesura que es va
desenvolupar el projecte, l’escola va crear delimitacions ajustables i mutables
per a oferir més seguretat i propiciar els moments clau de l’estada dels infants
i les famílies a la llar. La plaça, alhora, serveix per suplir necessitats que
les estances tinguin degut a la seva estructura definida i limitadora (un
menjador addicional, un taller...).
D’aquesta manera, en el
centre es regeixen pels consells de Reggio Emilia i Pikler a l’hora de dur a
terme qualsevol canvi i sospesen tots els pros i contres de manera col·lectiva
i mirant per qualsevol persona relacionada amb la llar.
Altrament, també reutilitzen
estructures i van canviant la composició de la plaça per a que canviïn també
els jocs dels infants i la comoditat de les famílies sigui encara més accentuada. Tenen
molt en compte la decoració, els colors, les informacions que pengen... car que
conceben la plaça com l’espai que obre l’escola a les famílies.
Conclusió
Aquest espai implica un
món nou de possibilitats per a moltes escoles encara desconegut. La seva
efectivitat es troba recolzada per pedagogies molt ben valorades i la
funcionalitat expressada pel centre Mendebaldea es ratifica de manera taxativa
i contundent. Sense dubte és un projecte que cal prendre de mica en mica i de
manera extremadament conscient, però que, si es duu a terme de la manera
correcta, és beneficiós per a tots els infants, educadors i educadores i
famílies.
Idees clau
La plaça és un projecte
que defineix la identitat del centre, una porta constantment oberta que convida
a entrar i passar temps de manera temptadora, una finestra sense vidre que
permet veure i conèixer la llar de manera càlida i còmode.
Per a dur a terme
aquest projecte cal entendre la coresponsabilitat de l’espai, entendre que és
de tots i per a tots i que el seu èxit depèn de prendre decisions raonades,
sospesades i col·lectives.
Preguntes a l’autor
Hi ha hagut problemes a
l’hora de delimitar els espais de la plaça?
La plaça va ser ben
rebuda per tothom?
Reflexió
El projecte dut a terme
per l’escola Mendebaldea i que és d’origen reggià, em sembla una manera molt calidoscòpica
de veure i viure la realitat i el dia a dia d’un centre educatiu.
Es tracta, sense dubte
per part meva, d’una idea i un espai molt interessant i amb infinitat d’aspiracions
i possibilitats, optimitzat al màxim i gaudit pel major nombre de persones possible.
He acabat per concebre la plaça com una obertura i un indret multidireccional per
a totes les persones que formen part del context educatiu de l’escola.
Opino que calen més projectes unificadors i
col·lectius com aquest per tractar de fer de l’educació dels infants un tema
que, com es pot respirar i viure a la plaça de l’escola Mendebaldea, ens
influeix i ens concern a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada