Paraules clau
Diàleg,
treball per projectes, aprenentatge conjunt, pràctica reflexiva i context
escolar.
Resum
Una de les moltes idees que defensa el text és que l'educació ha de fomentar l'experimentació i participació activa dels infants promovent la reflexió conjunta, però sense deixar en segon pla els seus interessos i motivacions, per exemple,
ens proposa deixar a les seves mans l’elecció del tema a tractar. També explica
que és important mantenir aquelles curiositats en els infants perquè són el
motor del seu procés d’aprenentatge, fent d’aquestes les fletxes indicadores de
la direcció educativa a seguir, i aprofitar-les per a què siguin persones
crítiques i reflexives.
A més a més, les dues autores proposen emprar els projectes
de treball per mostrar-nos un exemple de metologia que promou la comunicació,
la reflexió i l’autonomia dels infants. Ambdues especialistes coincideixen en
què aquest mètode necessita i es basa en la interacció comunicativa dins del
grup; aquest aprèn continguts globalitzats a través d’activitats significatives
i interactives. Per tant, se’ns presenta el diàleg com a una eina d'aprenentatge molt potent a les aules.
Cal saber que tot projecte de treball s’estructura en 4 fases: la
contextualització o elecció del tema, preguntar-nos què volem saber sobre el
tema, cerca d’informació i, finalment, la seva presentació. Amb aquestes, podem
veure que els projectes de treball persegueixen l’aprenentatge funcional
mitjançant la conversació amb els altres i la formulació de preguntes, ja que
tots dos processos obren pas a la reflexió sobre el propi coneixement.
Finalment, una altra idea defensada constantment al llarg de
la lectura és que la comunicació permet als infants expressar-se, comprendre i
desenvolupar les seves habilitats orals, a més d’aprendre a escoltar; de manera
que és important entendre l'aula com a un espai comunicatiu, on la lectura i l'escriptura són concebudes com processos reflexius i compartits.
Per acabar, una de les peticions que podem trobar al text és que els
mestres i les mestres han de creure en el gran poder de l’acte comunicatiu en
els processos d’ensenyament-aprenentatge. De fet, un dels comentaris que podem
trobar-hi és que el canvi en l’eduació requereix del canvi en la perspectiva i
en la mirada del professorat.
Preguntes
- Com es pot moderar el debat a l’aula perquè tots participin i cap es quedi al marge de l’activitat?
- Quins criteris fa servir el docent per determinar si un tema proposat pels infants és adequat o no en relació a la seva franja d’edat?
Comentari personal
M'ha semblat molt interessant aquest text perquè defensa una concepció de la lectura i l'escriptura reflexives i compartides, entenent que aquest últim concepte va més enllà de la lectura en veu alta i que, per tant, engloba molts factors com són el debat i l'intercanvi d'opinions.
A més, aquesta lectura m'ha fet pensar que ser mestres significa saber l'art de formular les preguntes pertinents i de manera adequada als infants per tal que construeixin les seves hipòtesis i el seu aprenentatge.
Una altra idea, comentada a classe amb la resta de companyes, és que les pràctiques educatives que ofereixen un espai de comunicació entre iguals són més complexes i ocupen més temps però són molt més riques per a ells perquè aprenen moltes coses simultàniament: a compartir idees i argumentar-les, a escoltar-ne d'altres, a expressar-se, a respectar els altres... En definitiva, a aprendre dels altres i amb els altres, ja que conjuntament van creant significats compartits emmascarats en el seu diàleg.
Enllaç d'interès
