Llenguatge com a mitjà de construcció social
ANÀLISI
El text número set
ens parla de la informació que es va extreure a partir d’un projecte, on s’ha fet
una investigació qualitativa, que es va fer a una aula d’educació infantil.
Primerament
destacar que el llenguatge ,
sobretot l’oral, facilita la construcció social del coneixement a l’aula la
qual és context d’aprenentatge, provocant
així situacions riques de comunicació (formular preguntes, buscar informació..)
permetent que es desenvolupin habilitats
comunicatives. D’altra banda el llenguatge també implica comunicació i debat
que dona construcció coneixement conjunt amb un procés d’ensenyament
aprenentatge.
Per fomentar
aquestes situacions riques de comunicació es fa necessari canviar les pràctiques docents (per tant docent ha
d’analitzar la seva pròpia pràctica). On es desenvolupin reptes, reflexió i
debat fent una educació inclusiva i de qualitat (ex.aspectes treballats han de
trobar-se totalment vinculats a la societat).
L’aprenentatge s’ha de manifestar a través de de
l’interès de l’infant, aquest ha de ser el protagonista li hem de comunicar
actituds, emocions, valors i afecte. A més hem de tenir en compte els
coneixements previs de cada infant la seva etapa evolutiva i el seu bagatge
cultural.
Per tant per posar
en pràctica la construcció de
coneixement aprenentatge amb un llenguatge el mètode per projectes (constructivista-construcció conjunta) pot
ser-nos molt útil, on en el text es reflecteix en quatre fases d’un projecte en
concret. En aquest trobem coneixements
previs-contextualització, formulació de preguntes, fonts d’informació,
comunicació, presentació i reelaboració de la informació...Treball encarat a la resolució de problemes i a
desperta l’interès de l’infant per l’aprenentatge- on es crea a partir de l’infant sobretot a través de converses i preguntes (habilitats de forma
integrada).
En conclusió per
una millor construcció de coneixement
els sabers haurien de trobar-se relacionats. El projecte presentat és molt
ampli on la intenció és treballar el text expositiu però també en les seves
fases s’observa que els infants treballen altres aspectes rellevants com: la
formulació de preguntes, argumentació, producció, revisió i planificació de
textos, contrastar informació...on en el tractament del tema es fa una
construcció significativa del coneixement. Finalment la intencionalitat del
text rau en l’aprenentatge i desenvolupament de l’infant perquè aquest pugui
ser crític i reflexiu davant de la societat.
OPINIÓ PERSONAL
Considero que
realment la proposta del projecte és molt bona, ja que treballa i engloba
diferents aspectes, a més de moure’s sobretot en terrenys escollits per
l’infant. També m’ha agradat el paper de la mestra en les sessions ja que
aquesta acompanyava ai ajudava, fent preguntes, fent-los pensar i reflexionar
sobre els seus actes i compartint amb el grup classe cada una de les
experiències que es presentaven. D’altra banda amb les transcripcions de
conversa que es reflecteixen en el text he vist el tacte, el respecta i la
curiositat ficada alhora d’adreçar-se als infants provocant constantment que
els propis nens i nenes es fessin preguntes. D’altra banda es posa molta èmfasi
en la revisió aspecte important ja que és un aspecte que segons la meva
experiència costa dur a terme, no obstant la manera en que es troba enfocada en
la metodologia del projecte fa que sigui una tasca motivadora pels infants.
Finalment aquest
projecte comporta processos d’escriptura, orals i lectors compartits i
reflexius que provoquen la capacitat deconstrucció del coneixement, aprendre
codificar, descodificar...superant el simple fet de descontextualitzar un mer
text.
APARTAT DE CADA
UNA DE LES FASES DEL PROJECTE
Projecte del cos humà Història
educativa compartit-futur conjunt (mateixos nens mateixa tutora) 4 fases del
projecte:
·
1.Contextualització, elegir el tema, selecció de continguts es va
fent durant la pràctica segons les necessitats de l’infant. Processos que
deixin constància què volen saber.
·
2.Preguntes de què volem saber es
vol que avancin en la construcció del
coneixement (i quins coneixements previs tenen) i aprenguin a formular preguntes (eina essencial per
l’aprenentatge) i reflexionin i
argumentar. El permet elaborar textos
expositius. Acompanyament i ajuda de la mestra ajuda que l’infant reelabori
el seu coneixement i permet que es pugui especificar més el tema tractat.
Escriure aportacions en un paper que han fet tots conjuntament. Mestra de la
llista de les coses que volen saber els nens ho especifica i per exemple del
cervell pregunta que en volen saber. Conversa on la mestra reeformular les
preguntes verbalitza accions i justifica i seguidament les escriuen
conjuntament. Revisió i concreció de preguntes.
·
3.Buscar informació i compartir-la un cop la tenen (mestra fa
preguntes per fer més comprensible el que han trobat) altres poden
completar-la.
·
4.reelaboració presentació de la informació (a partir de diferents
suports)transformant-la, 1r accedir al coneixement revisions i planificació,
producció i del text (tenint en compte la composició). Mestra pot comentar
explicar i ampliar la informació fer preguntes com “ que hem après amb això?”.
El projecte finalitza després s’edita, donar a tots la oportunitat
d’escriure. També introdueix a les famílies en el procés.
Compartit amb
els companys
La lectura
compartida no és només la lectura en veu alta, també es debatre, compartir
opinions.. Preguntes obertes que fagi un joc ampli i flexible de coneixement.
Lectura que ens atura convida a debatre, on hi ha tasques.. buscar significat,
precisar-ho conjuntament. Creiem que porta més temps el procés però
l’aprenentatge és més significatiu.
Preguntes
1. Quins criteris fa servir el docent si un tema proposat pels infants és
adequat o no a la seva franja d’edat.
Enllaços d’interès
autor que té relació molt directe amb la lectura: http://www.aidanchambers.co.uk/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada