Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al
final de l’etapa, Guix d’infantil, 70, 18-21
1.Tres idees clau que destacaríeu del text
1.La comunitat
d’aprenentatge a l’escola, permet gràcies a la col·laboració dels diferents
agents, posar en marxar diferents actuacions, com ara: tertúlies dialògiques
literàries, aula tutoritzada, grups mixtos, grups interactius, formació de
familiars, etc.
2.Els grups
interactius a l’aula de 5 anys, són un tipus d’organització on s’agrupa
l’alumnat de manera heterogènia, i es preparen diferents activitats per les
quals passa tothom. És una manera per potenciar el treball cooperatiu i
dialògic.
3.Aquests grups
interactius es porten a terme amb la col·laboració de les famílies voluntàries,
així doncs, la tutora presenta la feina prevista a les mares voluntàries, i al
llarg de la sessió l’alumnat dividit per grups, realitza l’activitat. Les mares
es queden a la mateixa activitat per ajudar i guiar als alumnes, i així, la
tutora pot oferir una atenció més individualitzada als alumnes.
2.Resum global i al màxim de detallat possible però
de només 300 paraules
La lectura anomenada Grups interactius al final de l’etapa està
basada principalment en l’experiència de grups interactius amb nens i nenes de
5 anys del centre públic Maiztegi, de lurreta (Biscaia).
Així doncs, tal com
ens expliquen els diferents autors del text, l’escola va patir una petita
transformació i es va formar una comunitat d’aprenentatge, la qual cosa gràcies
a la col·laboració dels diferents agents, aquesta escola va poder portar a
terme diferents projectes, un dels quals va ser el de formar grups interactius.
Aquests grups
interactius es van començar a aplicar l’any 2008-2009, com a una nova forma per
organitzar l’aprenentatge a l’aula de 5 anys. Així doncs, s’agrupen els infants
de manera heterogènia, i es preparen diferents activitats per les quals passen
tots els grups. Cal destacar, que es potencia el treball cooperatiu i dialògic.
El més important és que les famílies hi estan molt implicades, ja que la tutora
és la responsable de dissenyar les tasques i d’organitzar els grups, però les
mares voluntàries estan presents en les diferents activitats per ajudar als
infants. A més, és molt important la formació que fan d’aquests grups, ja que es
formen per mitjà de la tutora, de les mares voluntàries i dels infants. És a
dir, hi participa en tot moment tota la comunitat educativa.
Des del meu punt de
vista, penso que aquests grups poden afavorir molt l’aprenentatge, ja que des
de ben petits els estem ensenyant a treballar de forma cooperativa, així doncs,
es poden enriquir molt de les capacitats dels altres seus companys. A més, el
fet de poder aprendre entre iguals, és un gran avantatge, perquè ho poden
entendre més si ho explica un seu company, i de la mateixa manera, aquest
company està reforçant el seu aprenentatge. Per tant, crec que s’hauria de
poder portar a terme a totes les escoles.
3.Dues preguntes que formularíeu a l’autor o autora
del text sobre aspectes que considereu
que requeririen més explicació.
-A la lectura en tot
moment es parla de les mares voluntàries, però en cap cas, surt el nom del
pare. Perquè sempre són les mares que van a l’escola a fer activitats
voluntàries?
-El fet que
col·laborin les famílies no distorsiona les activitats, ja que potser hi ha una
mare d’algun dels infants?
Comentari personal:
M’ha semblat molt
interessant la lectura, ja que penso que els grups interactius són una bona
eina per poder treballar a les escoles i així fomentar la cooperació i
l’aprenentatge entre iguals. Tot i això, durant el seminari ens ha sorprès el
fet que els autors del text donessin tanta importància als grups heterogenis,
ja que per a nosaltres és una cosa molt natural, i que per tant creiem que
hauria de passar a totes les escoles. És per aquest motiu, que vam investigar
més sobre el tema, i ens vam adonar que és una realitat diferent de la de
Catalunya, ja que com a conseqüència de la crisi, va aparèixer una gran
diversitat lingüística. Per tant, és un fenomen relativament nou de fa uns 5-6
anys, i des de l’escola ho tenen en compte per poder fomentar aquesta
heterogeneïtat, ja que anteriorment no
es trobaven amb aquesta situació.
A més, també hem
pensat una altra proposta per formar aquests grups interactius, i és que es
podrien formar amb alumnes d’altres edats, així doncs potenciarien molt més els
grups heterogenis.
Un aspecte que m’ha
cridat l’atenció, ha estat el de la participació de les famílies. Penso que el
fet que les famílies puguin organitzar activitats a l’escola, és un punt a
favor perquè afavoreix que elles puguin implicar-se en l’educació dels seus
fills, i veure realment com funciona, com aprenen, què fan, etc. Així doncs,
podem dir que és una escola oberta, que potencia la participació de tota la
comunitat educativa.
Finalment, pel que fa
a la relació amb altres lectures, trobem una certa relació amb la primera
lectura que vam llegir que parlava sobre la Zona de desenvolupament
intermental, ja que podem veure com els alumnes s’ajuden entre ells. A més, també
ho podem relacionar amb les lectures anomenades “nascuts per llegir” i “l’art
de conversar, escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, ja que ambdós
promouen l’ús de la llengua oral i la participació de la comunitat educativa.
Per acabar, adjunto un vídeo en el qual es pot visualitzar com funcionen els grups interactius en una aula, concretament de l’escola Ceip La Guardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada