diumenge, 16 d’abril del 2017

Lectura VI. Zugazaga i altres (2013): Grups al final de l'etapa

Idees claus:

La comunitat educativa ha d'anar a l'una amb l'escola i la participació d'aquestes, conjuntament amb les famílies, permet crear un ambient educatiu ric i complex.
  • En els grups interactius el ritme i la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge millora, ja que qui ajuda a aprendre reforça el seu propi aprenentatge i qui aprèn entén millor les estratègies d'algú de la seva mateixa edat que ho acaba d'aprendre.
  • La participació dels infants en grups heterogenis  possibilita treballar amb l'objectiu d'anar reforçant les àrees instrumentals, l'autonomia de l'alumnat, el coneixement del medi i la convivència.


Resum:

La lectura narra l'experiència realitzada per infants de 5 anys al centre públic Maiztegi, de Iurreta (Biscaia). Els nens i nenes s'organitzen per grups interactius amb la finalitat de possibilitar situacions riques en interaccions, variades en propostes d'activitat i que millorin el seu rendiment acadèmic.

Primerament, els autors ens contextualitzen en la transformació socioeconònima que es va produir en l'entorn més proper del centre. L'arribada de famílies d'altres comunitats autònomes i d'altres països va tenir com a conseqüència un augment en la diversitat lingüística i cultural del municipi, que també es va veure reflectit en la comunitat educativa.

Durant el curs 2008-2009, una de les activitats que es van iniciar per tal d'adaptar-se i donar resposta aquesta nova demografia, van començar a aplicar una manera nova d'organitzar: els grups interactius. Consisteix a agrupar l'alumnat de manera heterogènia, preparen diferents activitats per les quals passa tothom i en què l'aprenentatge té lloc de manera interactiva per mitjà del treball cooperatiu i dialògic. Inicialment, aquestes activitats eren tutoritzades per les mateixes mestres encara que amb el pas del temps es va aconseguir que hi hagués familiars de l'alumnat que formessin part del grup de dinamitzadors voluntaris.
La sessió es realitza una tarda a la setmana, amb una durada d'una hora i mitja. A més a més, els grups són preparats per les tutores, que tenen en compte variables com: la llengua materna, el sexe, la capacitat, la manera de ser i personalitats diferents. Les activitats que es fan s'extreuen de la programació de l'aula i reforcen àrees instrumentals, adaptant-les a les necessitats i capacitats dels infants. Finalment, cal destacar que les dinamitzadores avaluen el funcionament del grup i les possibles millores que es podrien aplicar a cada activitat, després d'haver rebut un procés de formació que es realitza a tres nivells: professorat, voluntariat i alumnat.

Paraules clau: 
  •        Comunitat educativa
  •       Grups interactius
  •       Aprenentatge dialògic
  •        Participació de les famílies
  •       Voluntariat a l’aula

Preguntes a l’autor/a:
  •       Hi cabria la possibilitat d’organitzar grups interactius amb infants de diverses edats? Creieu que milloraria la comprensió i l’adquisició de nous coneixements?
  •       Considereu que aquesta proposta tindria el mateix èxit si en comptes de realitzar activitats relacionades amb la programació de l’aula fossin activitats més artístiques o alienes a les àrees instrumentals?

Reflexió:

Crec que la manera de treballar que proposa aquesta lectura és molt interessant, ja que no només se centra en valors com: la cooperació o el valor col·lectiu i la solidaritat; sinó que també entra en detall en la importància que té la col·laboració de les famílies en el dia a dia dels centres educatius. Considero que és important eliminar certes reticències que encara tenen alguns mestres per obrir i convertir les aules en espais flexibles i de contínua transició. Sobretot tenint en compte la riquesa cultural que es troba en aquesta escola, que permet conèixer i descobrir realitats que normalment no es tenen a l'abast amb tanta facilitat. 

L'aspecte que més m'ha cridat l'atenció és com es parla d'aquests grups interactius, és a dir, com si fos un mètode totalment innovador. Segons el meu criteri, tots els centres haurien de promoure la relació de tots els membres d'una classe sense tenir en compte el sexe, la ideologia, la personalitat, l'origen... A més a més, trobo que aquesta experiència seria encara més beneficiosa si es pogués dur a terme entre infants de diverses edats. Així doncs, opino que aquesta és una molt bona pràctica però que encara necessita temps per a millorar, madurar i afinar-se. No només en el plantejament que realitzen de l'organització del grup, sinó també dels espais que utilitzen (que podrien ser naturals o d'oci) i les activitats que plantegen (podrien ser més experimentals o expressives).

A continuació deixo un enllaç on es pot veure, a través d’un reportatge, com duen a terme i com viuen els membres de la Comunitat d’Aprenentatge Amistat de Figueres en algunes de les actuacions educatives d'èxit que es desenvolupen en aquest projecte de grups interactius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada