Lectura 6 (II): L'art de conversar.

Sogas, M.T. (2013) L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana, Guix d’infantil, 69, 18-21

Paraules clau

Rotllana

Col·lectivitat

Espontaneïtat 

Vida quotidiana 

Ritme d'aprenentatge

Espai i temps 

                          

Resum + idees clau 

Aquesta lectura tracta de la llengua oral (diàleg, conversa...) i, més concretament, se centra en la rotllana, que és una estructura dins l'aula que recull les veus i les presències dels infants i familiars en camí de ser, aprendre i créixer dins la col·lectivitat. 

En aquesta rotllana, destaquem que les converses entre els infants són espontànies i es crea un desig de compartir diferents opinions i vivències. Per tant, el diàleg és la forma més rellevant de comunicació, per tal d'estructurar el llenguatge. 

És un espai, en el qual hi ha mirades positives i de reconeixement de cada infant, com a ésser humà únic i digne de ser respectat. A més, podem dir que la rotllana la relacionem amb les converses de la vida quotidiana. 

A la rotllana es posa molt en joc la diversitat dels infants, les diferents mirades, les paraules, els gestos, el cos, l'expressió... Aquesta permet facilitar la lliure expressió de l'infant, regulant els espais d'espera. Per tant, cal dir que cada infant té el seu ritme d'aprenentatge, és a dir, que necessita un temps i un espai per tal que aquest pugui apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva. 

                                         

Preguntes a l'autora

-Què faríes si veus que la rotllana no funciona perquè els infants comencen a aixecar-se, a parlar entre ells, a anar-se del grup...? Quines són les estratègies que faríes servir, a més del joc, per tal que els infants no es dispersin?

-Podries explicar alguna experiència de rotllana que t'hagi agradat molt? I una que gens?  

Reflexió personal 

                                                     

Aquesta lectura és la que m'ha semblat més breu de totes, no he pogut aprendre gaire de com portar a terme una rotllana. M'agradaria haver llegit alguna experiència real, que pogués fer que m'imaginés com portar a terme una rotllana d'una forma correcta i que sigui atractiva i motivadora per als infants. 

Penso que és una lectura que no aprofundeix massa en el tema de la rotllana, es queda més en l'anècdota. M'agradaria saber quins diàlegs establir amb els infants per tal que s'obrissin temes interessants i motivadors per a ells i quins serien els jocs que s'haurien de fer servir per tal de canviar la direcció de la rotllana. 

Crec que és una lectura que tracta un tema molt interessant; mai m'havia plantejat la rotllana com una estructura que servís per tal que els infants es coneguin entre ells i posin en marxa les seves habilitats comunicatives.

He trobat un link sobre una escola que explica aspectes sobre la rotllana. Fa una petita explicació sobre els temes que es tracten a la rotllana.

https://escolasadako.cat/infantil/la-rotllana/ 

Llegir en família

Idees principals:

- Hem d’aconseguir que els infants trobin el seu interès per la lectura en els moments quotidians i no pas en activitats obligatòries i imposades com les fitxes.

- És important que l’infant gaudeixi amb la lectura i li provoqui curiositat per voler llegir més i adquirir aquest com un hàbit en la seva vida quotidiana.

- Per aconseguir aquest interès de l’infant per la lectura, és essencial la implicació de la família.

Síntesi:

Aquest article ens mostra la diversitat de famílies en quant a l’hàbit de llegir. Hi ha pares i mares que transmeten el plaer per la lectura als seus fills i filles a través d’explicar contes o a través del model, llegint davant els nens i nenes. Però hi ha un gran nombre de famílies que no llegeixen i com a conseqüència, els infants tampoc tenen l’oportunitat de descobrir el plaer de la lectura en l’àmbit familiar.

Un cop detectat aquesta carència, es parla de diferents estratègies, totes directament relacionades amb la implicació de la família per motivar els infants, empentar-los a descobrir les possibilitats de la lectura, descobrir el plaer d’aquesta activitat i tenir iniciativa pròpia començar una lectura.

És necessari adaptar-se als interessos dels infants per cultivar aquest interès per la lectura en els infants. Hem d’explicar que no únicament és una activitat individual, sinó que també és una activitat social implícita en diverses situacions del dia a dia.

Per crear motivació en saber que posa quan intenten lleguir un llibre o un conte, és important que el suport visual amb imatges o dibuixos arribin als infants d’una manera propera. Si els infants identifiquen elements de la seva vida quotidiana en aquelles il·lustracions, tindran interès en voler saber-ne més. Per això és molt important la expressivitat de la persona que explica un conte. Per tant, l’important és que l’infant participi realment i estigui immers en la lectura, i no llegir un llibre sencer.

En canvi, fer fitxes sense cap sentit, pot tenir un efecte un efecte robot. D’aquesta ultima manera s’aprèn molt menys ja que l’aprenentatge no és tan significatiu.  

Reflexió:

Al llarg de tota la lectura he estat molt d’acord amb els arguments de l’autora. No s’ha de crear l’interès i el plaer per la lectura a través d’activitats obligatòries com les fitxes i sense cap element significatiu per als infants. Més bé han de ser propostes que cridin l’atenció dels infants, adaptant-se als interessos de cadascú per que siguin ella mateixos a qui els vingui de gust llegir.

També crec que hem de promoure la lectura com a un mitjà per transmetre pensaments i emocions, així doncs no és pas una activitat solitària, sinó que estàs intercanviant pensament i emocions amb la persona que ha escrit aquell article, llibre, conte o qualsevol tipus de lectura.

Per últim és important esmentar que recomanaria aquesta lectura a les famílies per tal de promoure la importància de la lectura i el necessari compromís de les famílies per inculcar la lectura als nens i nenes.  

Preguntes:

-Com involucraries a les famílies?

-Quin creus que seria el millor moment del dia per compartir la lectura amb els fills i filles? 

Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al final de l’etapa, Guix d’infantil.

Resum:

La lectura ens parla d’una dinamització que duen a terme a l’escola Maiztegi situada al País Basc.  Aquesta dinàmica a l’aula es realitza amb infants de 5 anys i consisteix a realitzar un aprenentatge de forma conjunta i cooperativa.

Tal i com anomenen a la lectura, aquesta dinamització pren el nom de grups interactius. Aquets grups són formats de manera heterogènia (diferent llengua materna, sexe, capacitat, manera de ser i actituds diferents). Els alumnes de cada grup es preparen diferents activitats per les quals passa tothom i d’aquesta manera es fomenten unes situacions riques d’interaccions, permetent a l’alumnat crear situacions de diàleg; propostes d’activitats i millorar el rendiment cognitiu i social de l’alumnat.

Per dur a terme aquesta estratègia educativa, la mestra i/o tutora dissenya les activitats i compta amb la participació d’un agent extern a l’escola però a la vegada molt i molt proper: la família, que a mode voluntari, decideix si volen participar per ser dinamitzadores de cada grup i asseguren que realment funciona, ja que els alumnes veuen un compromís per part de les mares i entenen que la seva educació és responsabilitat de tots, no només de l’escola.

Aquesta activitat es realitza una tarda a la setmana i té una duració d’una hora i dos quarts. I, l’avaluació les fan les dinamitzadores a través d’una plantilla elaborada per la tutora on s’avalua la interacció, el treball i l’actitud. Tanmateix, no només són avaluats els alumnes i les alumnes sinó que també s’avalua el professorat i el voluntariat, amb la finalitat d’anar millorant la proposta i l’actitud de cadascú durant aquesta metodologia.

Finalment,  vull deixar emprenta d’una de les frases que apareixen al text: “Qui ajuda a aprendre reforça el seu propi aprenentatge i qui aprèn entén millor les estratègies d’algú de la seva mateixa edat que ho acaba d’aprendre.”

Paraules clau:

Grups interactius – famílies col·laboradores – heterogeneïtat – aprenentatge dialògic – inclusió

Preguntes:

Quan sorgeixen conflictes entre els infants d’un grup interactiu, com es resol? Es deixa que els propis infants els solucionin o intervé algun adult?

Per què no es fa més dies a la setmana si funciona tan bé?

Com es va involucrar la participació de les famílies en aquest projecte?

Reflexió:

La lectura m’ha semblat força interessant, ja que penso que com a futures mestres d’educació infantil hem de conèixer aquestes estratègies educatives que fomenten la interacció entre els iguals i la cooperació

.

Tot i així, m’ha semblat curiós un esment que ha realitzat el mestre: la lectura és del 2014 i, tenim altres lectures que parlen del mateix que són del 2006. Per tant, al País Basc, s’ha implantat aquesta metodologia anys després de Catalunya, ja que el fet d’arribar la crisi ha aparegut una gran diversitat lingüística i per tant incrementat el nombre de nens i nenes d’altres països. Per tant, per al País Basc és un fenomen nou que presenta un handicap, és per això que han posat en marxa els grups heterogenis.

A més, durant la posada en comú amb les nostres companyes, com hi havia més d’un grup que havíem realitzat la lectura 4, hem pensat que seria enriquidor poder fer aquesta dinàmica amb grups de diferents edats, pensem que així es potenciaria més el llenguatge i els aprenentatges serien més rics.

Crec que la participació amb les famílies és un punt molt a favor, malgrat que en aquest cas només hi participen mares. Penso que el món encara té professions i càrrecs sexistes i considero que no hauria de ser així, si encara donem models als infants d’aquests rols seguiran estant al nostre i el seu entorn. Però malgrat això, la relació família i escola és molt important perquè els infants vegin que l’educació no només és implicada per l’escola sinó que hi ha d’altres agents que també s’impliquen.

Finalment, he trobat diverses relacions amb les lectures de les meves companyes quan ens hem reunit. He trobat relació en què totes buscaven promoure el diàleg amb l’ús de la llengua oral i la participació d’entre el grup d’iguals i la comunitat educativa, entenent així les famílies i altres agents externs.

Com a conclusió, crec que és més afavoridor veure un vídeo que ens parli dels grups interactius. És per això que us el publico aquí mateix per tal que el pugueu visionar i gaudir i d’aquesta manera veure des d'una mirada més pròxima en què consisteixen els grups interactius: 

Lectura 7: La assamblea de classe en eduación infantil: un espacio para crecer como grupo

La assamblea de clase en eduación infantil: un espacio para crecer como grupo

-Paraules

Competències

Autonomia

Actituds socials

-Resum

L'assamblea és un recurs que s'utilitza perque els infants puguin interrelacionar-se i aixi comunicar-se amb l'intenció d'augmentar la seva competència lingüística. Aquesta seria la idea principal de tota la lectura.

I també és destaca el paper del docent dins l'aula, que és ell qui dinamitza el grup, i escolta activament. El docent quan creu convenient fa preguntes en general o algun alumne en concret.   

-Preguntes

            - Quan algun alumne no l'interesa o no té motivació per realitza l'activitat que fem?

            - Quins temes serien de major importancia?

-Reflexió

Tan l'assamblea com la rotllana són dos recursos o estrategies que ajuden a que els infants puguin desenvolupar la seva capacitat lingüística.

Comuniació i llenguatge parlat

Idees clau

Com acollim emocionalment els infants amb la manera de parlar

L’article ens presenta diverses idees clau de com comunicar-nos amb els infants: importància i recollir allò que ens diuen; establir i mantenir la mirada; observar l’expressió facial i corporal; escoltem globalment; convidem amb la nostra actitud.

La veu i les paraules han d’anar a la par. Emocionalment no podem dir una cosa i dir unes paraules incoherents amb l’entonació emocional que hi hem posat. Ja que això els infants ho capten i només es queden amb l’entonació moltes vegades.

Reflexionar sobre com i quan parlem com a educadores

Hem de parlar amb claredat, amb un llenguatge precís i amb una entonació melòdica per tal d’arribar als infants.  Per arribar a fer tot així bé hem de parar i reflexionar sobre com diem les coses, quan les dies,... la millor manera per fer-ho és veuran en diversos moments de la nostra activitat quotidiana a través de filmacions.

Els contes són un mitja clau per comunicar-nos amb els infants, normalment ho fem amb imatges  i de tant n tan mantenim contacte visual amb ells. També hauríem de provar fer-ho sense aquestes imatges i potenciar la nostra expressivitat, gest, veu, paraules i mantenir els ulls connectats tota l’estona.

Hem de cuidar el nostre vocabulari quan ens dirigim cap als infants. Hem d’intentar evitar les paraules contundents, com mai o sempre, que no ens donen peu a canviar.

Ambient

L’ambient ha de ser l’adequat. No hem de forçar la veu hem d’intentar que l’entorn ens acompanyi.

Una altre cosa que hem de tenir en compte és que no hem d’ensenyar a sentir sense escolat. Si tenim tot el dia la música posada estarem afavorint a la primera premissa, en canvi, si la posem només en moment que hem d’escoltar la música afavorirem l’escolta activa.

  

Paraules clau:

• Comunicar-se
• Entendre
• Parlar
• Escolta global
• Proximitat

Preguntes

• Com establir la comunicació amb infants amb necessitats educatives específiques entre la mestra i ell i entre els companys? 

Reflexió

•          Observacions personals

Crec que és una lectura molt adequada i amena de llegir. Crec que és molt útil per reflexionar una mica envers com ens relacionem nosaltres amb els infants que tenim contacte directe (si donem missatges massa complexes, si no mirem als ulls, si ho fem en un ambient poc adequat, si no tenim sintonia entre la veu i les paraules,...). Crec que és molt important prendre consciència del que fem en cada moment i també del que diem, perquè darrera de les paraules sempre hi ha un missatge que es transmet amb el cos i l’emoció i que moltes vegades potser molt més dolorós que el que diem. Per això veig indispensable fer una reflexió de com ens relacionem amb les persones a la nostra vida quotidiana per poder-ho portar després ala nostra professió.

•          Relacionar el text amb altres lectures:

Aquest text el puc relacionar amb la lectura 2: on ens explica la importància de la espontaneïtat i el fet de donar espai als infants. Hi posa molt èmfasi al fet d’aprendre a parlar i escoltar a través de la rotllana. La relaciono perquè per poder fer aquest tipus d’activitat considero que l’ambient ha de ser l’adequat i a més a més la mestra ha d’estar molt receptiva a tos els infants amb els missatges clars i precisos perquè pugui arribar a tothom i tothom hi pugui participar.

•          Enllaç:

Aquí us deixo un enllaç a un article del pou de la gallina que parla sobre la comunicació amb els infants:

http://www.elpou.cat/noticia/1741/comunicacio/amb/infants

Llegir en família

Idees clau

Què llegir?

La lectura si és compartida des d’edats primerenques amb les famílies obre més portes a que aquests infants siguin millors lectors de gran. Hi ha nuclis familiars on aquest fet es donarà de manera natural per la seva organització familiar i els seus gustos i hi ha altres que serà una cosa nova, extraordinària i que hauran de cercar noves maneres per tal de poder compartir la lectura amb els infants.

Sempre quan parlem de llegir amb infants el primer que se’ns passa pel cap són els contes. Són una eina molt potent per a compartir amb els infants, en un primer moment amb les imatges i més endavant amb les narracions, però també hem de considerar altres moments com l’escriptura que es dóna a la vida quotidiana en aquesta escriptura els infants li donaran un sentit i tindran un interès per voler-ho desxifrar i saber que hi posa.

Cal evitar activitat mecàniques i sense sentit perquè poden tenir l’efecte contrari: anul·lar l’interès de l’infant envers la lectura i l’escriptura.

Com llegir?

Es convida a les famílies a o voler utilitzar un paper de mestra molt directiu, és a dir, de no marcar la lectura ni controlar les pàgines que llegeixen sinó de fer una lectura conjunta. De buscar-hi l’emoció  i endinsar-se totes dues dins del conte. Intentar que l’infant sigui el que ens marqui el ritme deixant-se endur per l’emoció. I com ja hem esmentat abans utilitzar situacions quotidianes per convidar a l’infant a participar.

Quan llegir?

Esta bé marcar moment diaris per així assegurar-nos de què la lectura es porta a terme però hem de cercar moments del dia que vagin bé tan als adults i als infants i que es faci un moment amè i satisfactori. També hem d’aprofitar els moments quotidians i naturals que es donen. Hem d’intentar que en cap cas es torni una obligació o una imposició perquè sinó faríem que l’infant avorrís la lectura.

Si a l’infant no li “agradés llegir” hauríem de cercar què li passa? Perquè no vol? I buscar quins són els seus interessos o altres alternatives per portar a terme una lectura sana i satisfactòria per l’infant.

Paraules clau

•         Lectura
•         Infants
•         Famílies
•         Vida quotidiana
•         No imposar

Preguntes

Com involucrar a les famílies?

Com traslladar això a l’escola sense que llegir sembli una tasca de deures?

Reflexió

•          Observacions personals:

Aquesta lectura m’ha agradat molt per diversos motius, primer de tot perquè considero que és una lectura molt amena de llegir i molt interessant tot allò que diu ja que d’una manera o d’una altre ho podem aplicar a la nostre professió i ens pot fer reflexionar sobre la nostre tasca docent.

Crec que sobre el tema de la lectura amb famílies ara se’n comença a parlar una mica més però que tot i així se’n parla poc. Ara les biblioteques comencen a fer moltes activitats per infants menuts amb els seus pares per fomentar la lectura amb infant i famílies. Crec que són iniciatives molt maques i que poden aportar molts beneficis per tots aquelles infants qui hi puguin participar. Però també considero que s’hauria de viral el missatge següent:  a la vida quotidiana hi torbem molts moments de lectura i d’escriptura i que potser són els més interessants pels infants. Crec que nosaltres hauríem de saber i explicar com potenciar aquests moments o com implicar-los. I també hem de ser conscients que hi ha moltes famílies que per diverses situacions no poden dedicar aquesta estona als infants de lectura i potser amb aquest missatge podrien dedicar-li aquests moments de la vida quotidiana.

•          Enllaç:

      Un enllaç amb recursos per oferir a les famílies:

http://www.aepv.net/Escola-de-pares-i-mestres-per-a-la-lectura/LLEGIR-AMB-LA-FAMuLIA_va_15_81.html

Un enllaç amb recursos per com fomentar la lectura a la llar:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0038/21e23a8c-f390-4edd-ba50-c07349c61a84/7_-lectura-i-familia.pdf