CONCEPTES CLAU: corro, reconeixement i confiança, socialització,
espai i temps, aprenentatge.
RESUM
El corro és un espai de
temps que recull les veus espontànies dels infants i dels adults. Aquest es
dóna al llarg del camí d’aprenentatge dels infants, i els ajuda a “ser´´, a
aprendre col·lectivament i a créixer com a integrants d’un grup.
Aquest escenari ha de ser lliure d’idees
preconcebudes, la seva funció és la d’acollir a tothom que vulgui participar,
tot comprenent i reconeixent allò
que cada integrant vol mostrar de sí mateix. La totalitat d’aquest espai es
desenvolupa en un ambient de seguretat i confiança
que ajuda a comunicar els pensaments més profunds de cadascú.
Així veiem com, l’espontaneïtat i
el desig de compartir amb les altres persones, alimenten el funcionament
d’aquest espai d’intercanvi comunicatiu, el qual empra la parla com a eina
fonamental. Per tant el corro potencia
la socialització dels infants i
l’entrada a una comunitat lletrada que s’interessa pel seu benestar. Dels
professionals ha de sorgir una mirada acollidora i receptiva, a través de la
que els infants sàpiguen que seran escoltats.
Per acabar, cal tenir present que
l’acte de comunicar es basa en la creativitat individual de cadascú que
compartim amb els altres, en una transmissió de reconeixement recíproc, fet que
ens ajuda a aprendre i a
desenvolupar-nos com a ciutadans capaços en el món de la comunicació.
REFLEXIÓ
Primerament, vull mostrar el meu acord
amb totes les idees que s’han expressat en l’article. Com a mestres cal que
siguem conscients de les nostres accions per a respectar al màxim a l’infant i
el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. En qualsevol moment, en què ens
comuniquem amb els infants, hem de fer-los saber que són importants per a
nosaltres deixant-los espai i temps perquè s’expressin. Però també tenint
present que la comunicació no serveix solament per a dialogar, sinó que també
ajuda a l’infant a estructurar el coneixement del llenguatge. Per això hem de
crear un entorn ric i lletrat, en què els infants puguin ser creatius en la
seva dimensió per després compartir-ho amb els altres per arribar a la dimensió
social.
En relació a altres lectures podem
veure com totes defenen la incorporació de la lectura i l’escriptura en el
context de la vida quotidiana i donen una gran rellevància a l’acte comunicatiu
com un espai d’aprenentatge que condueix a la relació social i al coneixement
del patrimoni cultural.
Per concloure vull compartir un
fragment extret d’una obra de Tonucci, F.(1996) “La Ciudad de los niños” , amb la que comparteixo les idees que s’hi
exposen. Crec, com Tonucci, que la gestió que es fa del temps, per part del
mestre, se centra bàsicament en els interessos d’aquest i de les famílies, no
en els de l’infant. Com a mestres podem escollir entre acompanyar als infants en
el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, creant un context ric i dinàmic, per
tal que es desenvolupin plenament en interacció social. O podem fer tot el
contrari, deixant que els infants i les oportunitats d’aprendre, tant per part
de l’alumne com del mestre, s’escapin mentre nosaltres ens mostrem indiferents al que passa.
PREGUNTES A L’AUTOR/S
- En cas que algun infant comparteixi quelcom
comprometedor, com pot ser que els Reis Mags de l’Orient són els pares, com
caldria actuar tenint en compte el respecte i el reconeixement que s’ha de fer
de cada una de les aportacions dels infants?
- Si un infant, més aviat tímid,
no participa ni comunica què podem fer des del corro per incitar-lo a participar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada