Zugazaga, A. i altres (2013) Grups interactius al final de l’etapa, Guix d’infantil.

Resum:

La lectura ens parla d’una dinamització que duen a terme a l’escola Maiztegi situada al País Basc.  Aquesta dinàmica a l’aula es realitza amb infants de 5 anys i consisteix a realitzar un aprenentatge de forma conjunta i cooperativa.

Tal i com anomenen a la lectura, aquesta dinamització pren el nom de grups interactius. Aquets grups són formats de manera heterogènia (diferent llengua materna, sexe, capacitat, manera de ser i actituds diferents). Els alumnes de cada grup es preparen diferents activitats per les quals passa tothom i d’aquesta manera es fomenten unes situacions riques d’interaccions, permetent a l’alumnat crear situacions de diàleg; propostes d’activitats i millorar el rendiment cognitiu i social de l’alumnat.

Per dur a terme aquesta estratègia educativa, la mestra i/o tutora dissenya les activitats i compta amb la participació d’un agent extern a l’escola però a la vegada molt i molt proper: la família, que a mode voluntari, decideix si volen participar per ser dinamitzadores de cada grup i asseguren que realment funciona, ja que els alumnes veuen un compromís per part de les mares i entenen que la seva educació és responsabilitat de tots, no només de l’escola.

Aquesta activitat es realitza una tarda a la setmana i té una duració d’una hora i dos quarts. I, l’avaluació les fan les dinamitzadores a través d’una plantilla elaborada per la tutora on s’avalua la interacció, el treball i l’actitud. Tanmateix, no només són avaluats els alumnes i les alumnes sinó que també s’avalua el professorat i el voluntariat, amb la finalitat d’anar millorant la proposta i l’actitud de cadascú durant aquesta metodologia.

Finalment,  vull deixar emprenta d’una de les frases que apareixen al text: “Qui ajuda a aprendre reforça el seu propi aprenentatge i qui aprèn entén millor les estratègies d’algú de la seva mateixa edat que ho acaba d’aprendre.”

Paraules clau:

Grups interactius – famílies col·laboradores – heterogeneïtat – aprenentatge dialògic – inclusió

Preguntes:

Quan sorgeixen conflictes entre els infants d’un grup interactiu, com es resol? Es deixa que els propis infants els solucionin o intervé algun adult?

Per què no es fa més dies a la setmana si funciona tan bé?

Com es va involucrar la participació de les famílies en aquest projecte?

Reflexió:

La lectura m’ha semblat força interessant, ja que penso que com a futures mestres d’educació infantil hem de conèixer aquestes estratègies educatives que fomenten la interacció entre els iguals i la cooperació

.

Tot i així, m’ha semblat curiós un esment que ha realitzat el mestre: la lectura és del 2014 i, tenim altres lectures que parlen del mateix que són del 2006. Per tant, al País Basc, s’ha implantat aquesta metodologia anys després de Catalunya, ja que el fet d’arribar la crisi ha aparegut una gran diversitat lingüística i per tant incrementat el nombre de nens i nenes d’altres països. Per tant, per al País Basc és un fenomen nou que presenta un handicap, és per això que han posat en marxa els grups heterogenis.

A més, durant la posada en comú amb les nostres companyes, com hi havia més d’un grup que havíem realitzat la lectura 4, hem pensat que seria enriquidor poder fer aquesta dinàmica amb grups de diferents edats, pensem que així es potenciaria més el llenguatge i els aprenentatges serien més rics.

Crec que la participació amb les famílies és un punt molt a favor, malgrat que en aquest cas només hi participen mares. Penso que el món encara té professions i càrrecs sexistes i considero que no hauria de ser així, si encara donem models als infants d’aquests rols seguiran estant al nostre i el seu entorn. Però malgrat això, la relació família i escola és molt important perquè els infants vegin que l’educació no només és implicada per l’escola sinó que hi ha d’altres agents que també s’impliquen.

Finalment, he trobat diverses relacions amb les lectures de les meves companyes quan ens hem reunit. He trobat relació en què totes buscaven promoure el diàleg amb l’ús de la llengua oral i la participació d’entre el grup d’iguals i la comunitat educativa, entenent així les famílies i altres agents externs.

Com a conclusió, crec que és més afavoridor veure un vídeo que ens parli dels grups interactius. És per això que us el publico aquí mateix per tal que el pugueu visionar i gaudir i d’aquesta manera veure des d'una mirada més pròxima en què consisteixen els grups interactius: