Lectura VI: "LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE PARLAT"

SÍNTESI 

La comunicació i el llenguatge parlat són un tàndem indivisible.

Escoltar, entendre i parlar és el paradigma que constitueix l’adquisició del llenguatge verbal. En aquestes accions, cada infant conflueixen les seves capacitats perceptives, cognitives, motrius, relacionals, emocionals i comunicatives. Per a una criatura petita, parlar és la manera més elaborada de manifestar el seu desig de comunicar-se.

La vivència comunicativa està íntimament relacionada amb el vincle emocional. El benestar emocional és un factor capaç de modificar el procés de desenvolupament d’un infant; però molt especialment en l’àmbit de la comunicació, el llenguatge i la parla.

L’escolta oberta cap a l’entorn és una condició indispensable perquè el procés d’adquisició del llenguatge flueixi, i això depèn, del seu estat emocional: sentir-se acollit, diferenciat, estimat, cuidat i respectat. La rotllana és una estructura afavoridora de la comunicació i el llenguatge parlat; conté i dóna cabuda a totes les individualitats, tot respectant i afavorint la noció de la col·lectivitat. La mirada i la veu pausada i asseguradora de la mestra pot afavorir la lliure i alhora gestionada expressió lingüística i emocional de cada infant.

Totes les vivències de la quotidianitat tenen un potencial inesgotable per adquirir el llenguatge i la parla. És important que, a l’escola, es pugui gaudir d’unes vivències, d’uns espais i d’uns materials motivadors, acurats i diversos. Alhora, cal donar cabuda a tot allò que l’infant ha viscut fora de l’espai escolar i que vol compartir amb la mestra i pot ser amb els altres companys. Tots els nostres pensaments i sentiments són captats pels infants molt abans que aparegui la primera paraula.

La importància del diàleg com a únic i autèntic punt de trobada entre persona adult i infant. El diàleg és l’espai relacional que fa possible una comunicació adequada i que, alhora, és capaç de generar llenguatge verbal. El diàleg apareix molt abans que ho faci la primera paraula.

PARAULES CLAU

Comunicació, llenguatge parlat, escolta oberta, col·lectivitat, diàleg. 

PREGUNTES A L’AUTOR

Si la comunicació i el llenguatge parlat són un tàndem, com s’hauria de fer amb els infants amb qualsevol tipus de discapacitat: sordesa, ceguesa, mutisme...?

REFLEXIÓ PERSONAL

El que tots tenim clar és que el llenguatge parlat és el mitjà de comunicació per excel·lència. Està molt bé tenir a l’abast articles com aquest que informen sobre la importància i les funcions de la comunicació i el llenguatge parlat, però en situacions “ordinàries”. Ara bé, és molt possible que en un futur, com a mestre, jo em trobi amb infants que necessitin una ajuda especial. Em refereixo a infants sords, muts, cecs o, fins i tot, amb trastorns del llenguatge. Sí que és cert que, normalment, hi ha especialistes que s’encarreguen d’aquest àmbit, però considero que tot docent ha d’estar format també de manera que pugui donar suport a nens i nenes amb un altre tipus de capacitat (ja que jo no les considero “discapacitats”).

Per tant, la meva petició i/o suggeriment per futures ocasions, és que també es treballi aquest tipus de coneixements, que de ben segura estic que hi ha articles informatius en aquest àmbit. Si més no, jo n’he trobat un, en el qual m’he inspirat per fer la meva reflexió personal.

“Aquests darrers dies, a les notícies haurem sentit a parlar de la reivindicació que fan algunes famílies amb fills sords. Demanen que la llengua de signes sigui considerada una llengua tan vàlida com la llengua oral. El més important és que l’alumnat sord  disposi de totes les eines educatives i lingüístiques necessàries per al seu desenvolupament” (Anna Nolla, 2016)

Clicant a la fotografia us envio directament a la web!