FITXA DE LECTURA 5: Viera, A. i Barrios, J.L. (2012) Nascuts per llegir... es neix lector o se’n fa?

CONCEPTES CLAU: Competències, interacció, maduresa, ritmes i temps, i pràctiques educatives.

RESUM

La lectura i l'escriptura són dues competències necessàries per accedir al patrimoni cultural de la humanitat i de la societat en què vivim, fet que ens permet construir i ampliar el nostre coneixement.

Els humans som éssers socials, per això la interacció contínua amb el que ens envolta i amb els altres ens ajuda a aprendre un conjunt d'habilitats, entre aquestes llegir i escriure, que ens resulten imprescindibles per conviure en diversos entorns (social, cultural, polític, escolar...). Aquesta ajuda és inicialment no formal donant-se en l'àmbit quotidià, en major grau, però a mesura que els infants creixen i s'endinsen en el món escolar, l'ajuda es va institucionalitzant i el procés d'aprenentatge dels infants contreu una responsabilitat social per tal que aquest sigui significatiu i funcional.

En relació a la maduresa necessària per a aprendre a llegir i escriure, veiem com aquesta es desprèn dels infants i de les tasques que se'ls plantegen. Podem fer una comparació amb dos conceptes recollits en la lectura: primer observem la manera d'aprendre dels humans (nature), a la que va lligada la maduresa dels infants i els diversos ritmes d'aprenentatge, i en segon lloc veiem l'ensenyament (nurture), que ha d'atendre l'anterior tenint en compte el temps que s'hi dedica.

Per acabar, tot aprofitant la comparació, ens aturem a contemplar les pràctiques educatives. En la lectura se'n recullen tres tipologies, a continuació procedim a estudiar-les:

- Les pràctiques situacionals: donen molta importància a les produccions autònomes mitjançant aprenentatges contextualitzats.

- Les pràctiques instruccionals: dediquen la seva atenció en l'aprenentatge del codi i a la instrucció dels productes d'aprenentatge.

- Les pràctiques multidimensionals: recullen tots els factors esmentats.

Així veiem que en aquestes pràctiques no només varia la manera com tractar l'aprenentatge sinó que també s'hi contemplen valors educatius diversos a què se'ls confereixen diversos graus d'importància.

REFLEXIÓ

Mentre he llegit aquest article he recordat una dita del Marroc, la qual vaig aprendre aquest darrer estiu en un viatge, “la presa mata i la paparrucha remata”. Bé, potser sembla un xic estrany però té relació amb la idea del temps d’aprenentatge que es tracta en la lectura. Vegem-ho:

No hi hauria d’haver cap pressa per aconseguir que les criatures aprenguessin a llegir i a escriure a educació infantil. Això o obstant, sí que hi hauria d’haver un gran interès per aconseguir que, a educació infantil, les nenes i els nens aprenguessin el sentit, la utilitat de llegir i escriure, la qual cosa s’aprèn llegint i escrivint amb ells.

Viera, A. i Barrios, J.L. (2012)

Estic totalment d'acord amb tot plegat, però afegiria quelcom més: Com a mestres no hem de tenir pressa, encara que la societat ens pressioni i fins i tot el nostre interior ens evoqui a fer-ho en un moment o altre. I és que, com he dit anteriorment, la pressa mata. Mata tot l'interès i les ganes de comunicar dels infants, puix que aquesta acció passa a ser la clau per obrir la porta cap a l'aprenentatge de què hi ha en el món i en la cultura, a ser un acte repetitiu que no aporta res de nou. Però, anem més enllà, què en traiem de tenir tanta pressa per arribar a un fi concreta? Doncs que els infants no només perdin l'interès a curt termini sinó que també vegin la lectura i l'escriptura com unes pràctiques poc funcionals que en un futur no els serviran per construir coneixement o aprenentatges significatius per a la societat i la cultura. Aquest és el punt en què la paparrucha remata.

A més, vull remarcar el fet que tots i cada un dels infants arriben a tenir, en un moment o altre, la necessitat de comunicar-se, fet que condueix a l'aprenentatge de la llengua a través de la lectura i l'escriptura. Amb això no vull dir que tots els infants acabin aprenent per si sols i de la mateixa manera, per aquest motiu els adults que els acompanyem hem de ser responsables tot creant un context d'aprenentatge ric per facilitar-los l'accés a aquest món tan fascinant, com és el de la llengua.

Per acabar, vull compartir una conferència de la Marta Luna que em resulta força interessant. En aquesta es recullen diverses idees i conceptes tractats en el text.

PREGUNTES A L’AUTOR/S

- Basant-nos en el desenvolupament dels infants, comptant que no hi ha cap impediment o obstacle, els infants haurien de saber llegir i escriure als 7-8 anys, tal com es recull en el currículum general. Jo em pregunto, perquè els obliguem a aprendre a llegir i escriure quan tan sols tenen 4-5 anys? És que tenim ganes que perdin l’interès perquè no esdevinguin bons lectors i escriptors, o és que només ens importa el que la societat dictamina que és apropiat?